La pandèmia ha visibilitzat i reforçat una professió que per a molts era desconeguda: la del facility manager, el que antany es coneixia com a serveis generals de manteniment al si de les empreses, una professió que té els seus orígens a finals dels 80 del segle passat als Estats Units. Les seves funcions passen per aconseguir que les organitzacions en les quals treballem siguin més eficients, sostenibles i productives, basant-se en la tecnologia i situant la persona en el centre. Per a això, el facility manager s'encarrega de la gestió integral de les infraestructures i els serveis de les empreses, i haurà de tenir coneixements tant d'administració d'empreses com d'arquitectura i enginyeria o gestió de persones, ja que haurà d'unir tots aquests elements per millorar l'entorn de treball.
La figura del facility manager va donar un salt estratègic de diversos nivells quan les empreses es van veure obligades, amb la irrupció de la pandèmia, a enviar casa als seus treballadors i a instaurar el teletreball. Amb això, aquests equips de suport a l'organització han passat ja a formar part dels diferents comitès de direcció i de crisi, i a consolidar-se com el segon centre de costos més alt de la majoria de les empreses, després dels costos de personal. "Queda clar, doncs, que una bona gestió estratègica d'aquesta àrea és un suport directe tant en l'operativa de les empreses, com al pla econòmic de les mateixes", explica Enrique Carrero, president d'IFMA España. L'associació es va constituir en Espanya el 2011, com a extensió de la International Facility Management Association (IFMA).
Als equips de Facility Management, juntament amb altres departaments, "ens va correspondre organitzar el teletreball i gradualment, planificar una tornada als espais de treball més segurs i sostenibles; afegint un nou matís, que és que els nous espais de treball post Covid-19 tindran uns usos i un disseny diferents als de la prepandèmia," concreta Carrero.
Sigui quin sigui el lloc de treball, és el facility manager que vetlla perquè tots els empleats disposin dels millors espais laborals possibles, fins i tot a les seves pròpies cases o en qualsevol altre lloc, perquè desenvolupin plenament la seva activitat i perquè les empreses puguin continuar produint. A partir d'allà hi ha diverses fórmules individualitzables per organització per aconseguir-ho.
La disciplina del Facility Management és, doncs, en el dia d'avui també a Espanya, una funció estratègica en les empreses pels beneficis que comporta i com de valuosa que és per desenvolupar i implementar l'activitat de les organitzacions i els seus objectius. Però no s'ha de portar a equívoc; no ho és només per buscar l'eficiència i l'organització del teletreball. Hi ha tres aspectes molt importants a destacar de la tasca d'aquests professionals. D'una banda, la que seria la més coneguda com a gestió dels immobles corporatius -des del disseny fins a l'operativa dels immobles-, però en els nous entorns de treball també té la seva raó de ser tres elements crítics: tecnologia, Smart City i sostenibilitat. "En realitat, podem passar del Smart Building a la Smart City, i això està ja passant. Facility Manager i Smart City són dos conceptes cada vegada més imbricats. Les ciutats han de fer de la sostenibilitat, la tecnologia i, especialment, l'atenció a la qualitat de vida de les persones els seus principals eixos d'actuació. Així haurà de ser si, com sembla, ens apropem a una població mundial propera als 10.000 milions d'habitants el 2050, en les que dues terceres parts estaran concentrats en ciutats de més de 10 milions d'habitants. Això representa tot un repte", explica el president d'IFMA Espanya.
Des de l'associació espanyola es defensa la seva tasca en la gestió de la ciutat del present i del futur i en el foment dels ODS a la ciutat (concretament al ODS11: Ciutats i Comunitats Sostenibles), centraments en la qualitat de vida del ciutadà, la lluita contra la desigualtat, així com la sostenibilitat del planeta, mitjançant la utilització de la millor tecnologia, processos, professionals i recursos disponibles. Tant és així, que des d'IFMA España s'ha elaborat la guia El Facility Management davant del compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, un document on es disseccionen un a un els 17 ODS i s'identifiquen aquells aspectes en els quals|que el facility manager pot reforçar la seva posició en la gestió sostenible dels edificis i que busca ser una ajuda als professionals perquè entenguin cap a on es dirigeix la seva disciplina.
Preguntat sobre el paper que està jugant la tecnologia i la digitalització, Enrique Carrero manifesta que "incideixen de ple en la professió". "La gestió de la dada i les mètriques són també una part molt rellevant del binomi tecnologia i Facility Management", assegura. "El control i gestió de la informació ens hauria de donar més eficàcia a l'hora de la resolució dels reptes que afrontem i una via d'abast per als nostres objectius. Hi ha una base tecnològica amb la qual hem de comptar i que ja estan implantades en moltes organitzacions, com són les plataformes de gestió del manteniment (GMAO), gestió dels actius, monitoratge de consums energètics, sensors o un BMS de primer nivell sobre el qual poder connectar altres tecnologies".
Algunes d'aquestes tecnologies són les plataformes al núvol d'intel·ligència artificial per a manteniments predictius, és a dir, es tracta de solucions que permeten una optimització automàtica del model de funcionament de l'edifici mantenint el confort amb objectius d'estalvi energètic (sensors en les plantes, una actuació sobre la climatització o il·luminació de l'edifici segons dades de persones a l'edifici i aplicacions de gestió d'espais per als empleats, entre altres).
L'administració pública, l'assignatura pendent
Malgrat la cada vegada més reconeguda tasca dels equips de gestió de l'immoble, el repte del sector està en l'administració pública que és el gestor d'actius immobiliaris més important de l'Estat espanyol. Tret d'alguns casos aïllats en alguns governs autonòmics que estan regularitzant la figura i les seves competències, encara no s'està tenint en compte el valor que pot tenir el facility manager en la gestió, no només del patrimoni, sinó que els milions d'empleats públics del nostre país treballin millor.
Tanmateix és inevitable, perquè "pel bé del ciutadà i del contribuent" hi ha d'haver un pas més en la relació entre el facility manager i les administracions públiques, en la mesura que el Facility Management es vagi incorporant a la funció pública com a part de l'organigrama de la seva organització i amb l'impuls d'una col·laboració publicoprivada més efectiva i pragmàtica, que incorpori principis guanyar-guanyar en la seva relació i que assigni amb criteri estratègic i responsable als recursos financers disponibles en cada moment. Veurem ben aviat més avenços en els camps que acabo de destacar, així com en molts d'altres més.