Els anglicismes cada vegada tenen una presència més forta en el llenguatge laboral i dels recursos humans i outsourcing és una d'aquestes paraules que ja s'ha assentat i conviu amb els seus possibles parells espanyols, "externalització" o "subcontractació", encara que els va substituint. Es tracta de la subcontractació d'empreses per part d'administracions públiques o d'altres empreses per cobrir serveis que no són la seva especialitat. Simplificat amb exemples, outsourcing és el que fa una empresa o un ajuntament que contracta a una altra per al servei d'atenció al client o per a la neteja.
En alguns casos, com succeeix amb el 112 subcontractat per la Generalitat, l'outsourcing no satisfà les condicions laborals esperades pels treballadors, que en aquest cas aniran a vaga aquest dilluns per demanar la millora de "deficiències greus" de cara a la imminent pròrroga del contracte. Per a les empreses, en canvi, en moltes ocasions l'outsourcing permet reduir costos i agilitar serveis que no són centrals per a l'empresa, així com alimenta a moltes altres empreses que viuen de la subcontractació de serveis, com per exemple les de neteja, seguretat o call-centers.
La consultora de recursos humans Constant, que ofereix aquest tipus de serveis, destaca entre els seus beneficis "la reducció de costos, la gestió operativa de l'organització més competitiva -en el cas de les administracions públiques, comparable al de les empreses- i poder centrar el seu temps en centrar-se en el 'core' del servei o negoci", segons explica Mercedes de Pablo, CEO del Grup Constant. O sigui, una empresa de telefonia es pot centrar en el seu producte si subcontracta la instal·lació, la neteja o l'atenció al client.
"La clau de l'outsourcing i els facilities rau principalment en la capacitat d'oferir un tracte taylor made, que s'adapti de manera precisa a les necessitats i particularitats de cada client i, sobretot, del sector en el qual opera. L'objectiu és ajudar a les companyies i administracions a ser més eficients", explica De Pablo.
Davant de la dificultat d'alguns sectors i llocs de treball per trobar personal qualificat, De Pablo adverteix que la subcontractació o outsourcing pot ser important. "La majoria dels departaments de Recursos Humans tenen dificultats per trobar els perfils professionals que necessiten, i és en aquest punt on les empreses especialitzades en treball temporal, outsourcing i facilities com la nostra juguen un paper essencial", apunta De Pablo.
"Creiem en un model d'especialització per línia de servei. És imprescindible que cada marca o divisió dins de la companyia tingui l'expertise del sector en el qual opera, és a dir, que els professionals que presten el servei d'externalització tinguin un profund coneixement sobre l'esmentada activitat. La gestió de personal professional qualificat és un factor clau i cada vegada més important per a l'èxit empresarial", reflexiona.
En l'actual panorama laboral, "la competència global i els ràpids canvis del mercat han fet de la subcontractació una estratègia vital per a les empreses que busquen augmentar l'eficiència, reduir costos i centrar-se en el seu negoci principal", desenvolupa De Pablos. L'outsourcing és en aquest context "un mecanisme de flexibilitat tant per a les empreses com per als treballadors", que permet variabilizar costos a les primeres i tenir ocupadors especialistes als treballadors.
Alguns riscos
Encara que "en ocasions, els treballadors han percebut negativament la subcontractació i l'externalització a causa que les condicions laborals són diferents dels empleats habituals en l'empresa", apunta De Pablo, això ha canviat des que, a partir de la reforma laboral de 2022 les empreses estan obligades a aplicar el conveni del sector per sobre del conveni de l'empresa.
L'advocat del Col·lectiu Ronda Sergio Maldonado, reconeix que la reforma laboral ha ajudat a millorar les condicions laborals dels treballadors subcontractats, però detecta encara importants llacunes que poden ajudar a "precaritzar" el treballador. En primer lloc, "com la majoria de serveis subcontractats són de menor nivell tècnic que els serveis principals de l'empresa que subcontracta, el conveni del sector serà pitjor que el conveni de l'empresa que contracta", la qual cosa genera una desigualtat dins de l'espai de treball. Per l'altra, existeix el "risc" que s'incorri en una "cessió il·legal de treballadors", que és el que succeeix quan els treballadors de l'empresa subcontractada responen, a la pràctica, a l'empresa contratadora, i ho fan de manera contínua i sostinguda en el temps.
D'altra banda, Carlos Gutiérrez, secretari d'estudis i formació sindical de Comissions Obreres i treballador de Telefónica, apunta a un tercer risc, que prové de la Llei de Desindexació de 2015. Aquesta llei desvincula l'IPC de les activitats del sector públic i fa que els treballadors subcontractats per administracions públiques vegin com els seus salaris no pugen quan ho fa la inflació. "Quan pugen els salaris per conveni, les administracions públiques haurien de traslladar-lo pagant més a les empreses perquè aquestes puguin traslladar la pujada salarial als seus costos", apunta Gutiérrez.
"Per salvaguardar el benestar dels treballadors s'ha de prioritzar l'adaptabilitat empresarial i la preservació dels drets laborals per aconseguir un equilibri adequat. En definitiva, la subcontractació té avantatges econòmics substancials, però ha d'anar acompanyada d'una supervisió responsable", apunta De Pablo, que creu que "la subcontractació presenta beneficis substancials tant per a les empreses com per als empleats: les companyies poden optimitzar les seves operacions centrals, estalviar en despeses generals i augmentar la productivitat, mentre que s'amplien les opcions professionals i es fomenta el creixement d'habilitats per als treballadors que, de cap altra manera, no haurien trobat aquestes oportunitats."