Bilal, nom fictici, no està gens satisfet de la seva experiència formant-se com a lampista amb un curs homologat d'arrelament per a la formació, permís de residència temporal d'un any que dona l'Estat després que el mes de juliol passat aprovés un nou reglament el ministeri de Seguretat Social de José Luis Escrivá. I això que el seu és "un cas d'èxit", apunta Iluni, tècnica d'inserció laboral d'Accem, ONG que treballa amb migrants, ja que compta amb una oferta de treball relacionada amb el curs que va fer. Però Bilal es va veure "treballant gratis", aprenent poc, escoltant males paraules dels caps i recollint runa durant les seves pràctiques de fontaneria, durant un curs que no va poder compaginar amb feina perquè aquest permís no dona dret a treballar. Empeny, per tant, els migrants a seguir al mercat informal de treball, on els drets es dilueixen.
"Aquests cursos tenen el problema que t'obliguen a ser un any més sense poder treballar. I després tampoc no garanteixen el permís de treball. És més, encara que la majoria siguin subvencionades, els alumnes han de pagar-se despeses de transport i de menjar i, tal com funciona l'economia submergida, els horaris són molt difícils de quadrar", denuncia Enrique Mosquera, activista i membre de Papeles y Drechos para Todas y Todos i un referent en l'acompanyament de les reivindicacions del col·lectiu de migrants. Aquesta setmana, aquests cursos van tornar a l'agenda pública després que el ministre Escrivá reconegués que flexibilitzaria els requisits d'aquests cursos, que consideren un èxit després que s'hagin registrat 22.000 sol·licituds (29.000 segons els sindicats) i 12.000 concessions. Fonts de la Seguretat Social, no obstant això, neguen que compatibilitzar treball reglat i formació sigui una opció que estudiïn incorporar.
Ho va anunciar poc abans de reunir-se en la Comissió Laboral Tripartida amb sindicats i ministeri de Treball, que no comparteixen que aquesta mesura sigui la ideal per afavorir la regularització per diversos motius. El ministeri de Seguretat Social ha donat deu dies per presentar recomanacions abans d'emetre una instrucció que doni més concreció a aquest reglament aprovat el juliol de l'any passat, encara que fonts de Seguretat Social adverteixen que és merament consultiu i que la instrucció es pot aprovar sense modificacions. La que sí que pretén incorporar el Ministeri és la de permetre flexibilitat en els cursos, sobretot de cara a dones soles amb fills a càrrec que tenen molt difícil assistir sempre presencialment a les classes.
La ministra Yolanda Díaz va expressar que el problema del mercat laboral és la "precarietat" i que és això el que cal aturar per a la falta de treballadors per a alguns sectors i, d'altra banda, prefereix una regularització massiva a la formació per arrelament. Entre els sindicats, Comissions Obreres insisteix que "no hi ha dignitat en alguns sectors laborals com l'hostaleria, la construcció o el sector agrari", en paraules del secretari de Migracions, José Antonio Moreno, i que es dediquin esforços en formar aturats de llarga durada. "Hem detectat que aquest disseny és molt beneficiós per a empreses que precaritzen", afegeix Morenor, que completa que hi ha "acadèmies que estan fent negoci cobrant 1.200 euros per aquests cursos" davant d'una allau de peticions que no sempre les subvencionades poden cobrir.
A Bilal, en qualsevol cas, no li va fer falta que li cobressin per encadenar decepcions amb aquestes formacions, si bé després de cinc anys a Espanya ara veu la llum al final de la vida sense drets laborals, que és el treball informal. "Per començar, els requisits d'accés no són tan fàcils, encara que ho sembli. Hi ha persones que no saben llegir ni escriure que ja el passen greu en la primera prova teòrica", engega Bilal. Iluni, d'Accem, fa incís en les dificultats econòmiques i d'horaris. "Qui pot accedir a aquestes feines? En la teoria, el requisit és que faci dos anys que són aquí. Però a la pràctica, per poder formar-te i sobreviure alhora implica que has de buscar un treball al mercat informal", reflexiona.
En el cas de Bilal, després d'unes pràctiques satisfactòries en un Centre d'Innovació i Formació Ocupacional (CIFO), dependents del Servei d'Ocupació de la Generalitat, es va trobar amb unes pràctiques que "no eren reals". A més, s'havia de pagar desplaçaments amb tren a diverses ciutats, en funció d'on l'anomenés l'empresa per fer aquestes pràctiques que va viure com a "feina gratis", "sense formació" i "sense contacte amb el material". "Em deien: recull les escombraries, fes això, fes allò, i de males maneres. Jo era allà sense cobrar i em tractaven així! A més, estava en unes pràctiques de fontaneria i no vaig arribar a tocar el material", relata. "En el curs es van portar bé amb mi, però el professor era qui buscava les pràctiques i semblava saber el que succeïa, perquè en un grup de Whatsapp alguns ens queixem", afegeix.
Risc d'irregularitat sobrevinguda
Iluni, d'Accem, ressalta que "aquests casos no són la norma" en relació amb l'abús laboral en les pràctiques, si bé "els migrants sempre són més vulnerables a l'hora de denunciar aquestes coses, perquè tenen molt a perdre". Però a punta a un altre risc: "encara és aviat per fer una avaluació, perquè aquest reglament és molt nou, però ens temem que molta gent que acabi la formació caigui en irregularitat sobrevinguda, perquè pot ser que les empreses no vulguin portar amb el procés que implica aconseguir el permís de treball per a un treballador." "Ja estem trobant alguns casos que acaben la formació i no troben oferta laboral", afegeix. "No existeix una vinculació directa entre les pràctiques i el món laboral", adverteix. O sigui, que quan acaben la formació per arrelament, pot ser que els migrants tinguin més números de ser contractats en comptar amb la formació, però ningú no ho garanteix i tornen a la casella de sortida respecte al permís laboral, que és l'objectiu final de la immensa majoria i el més difícil d'aconseguir.
"El cas de Bilal ens pot servir com a exemple. Ell mostra unes aptituds per treballar i unes qualitats molt per sobre de la mitjana, que abans de la formació ja li podrien haver valgut per aconseguir un contracte. Moltes empreses ofereixen la feina i després es fan enrere quan saben que no té permís de treball. Això pot tornar a succeir per molt que tinguis el permís de residència per la formació", reflexiona Iluni. En moltes ocasions, de fet, arriben treballadors formats amb veritables dificultats per entrar al mercat laboral. Per això, i per les estretors econòmiques, Iluni demana que "es pugui compatibilitzar la formació amb el treball reglat". Si no, "és un permís que t'obliga a estar un any més sense treballar (almenys sense contracte) i que no et garanteix ni facilita el contracte de treball", afirma.
Per a Comissions Obreres, "la tensió de fons" d'aquests permisos "és que la patronal entén que falta mà d'obra a determinats sectors", encara que ells manegen estudis que ho desmenteixen. "Mentre tinguem treballadors a l'atur, al mercat laboral, els hem de formar. No podem centrar-nos en una formació específica per a treballadors irregulars i no fomentar per als que ja estan al mercat laboral", al·ludeix Morenor, si bé els Serveis d'Ocupació ofereixen cursos i formació subvencionada per a tota mena d'aturats. Per a Enrique, de Papeles y Drechos para Todas y Todos, "l'actitud dels sindicats és terrible, perquè no considera els migrants sense papers uns treballadors més".
Bilal, mentre sindicats i polítics discuteixen sobre el que és millor per ell (o per al mercat laboral), entreveu a la fi, després de cinc anys a Espanya, un permís de treball relacionat amb el que ha estudiat que apunta a l'èxit de l'arrelament per la formació, encara que després d'un camí que mostra moltes arestes i contradiccions.