La Intel·ligència Artificial ha accelerat la seva implementació al món laboral des que va irrompre Chat GPT en obert i va mostrar que una màquina pot resoldre preguntes complexes processant milions de dades i que fins i tot pot redactar textos creatius. Altres aplicacions han demostrat que també poden generar imatges (el Papa saludant un capellà satànic, el Papa amb un abric de 'traper') o fins i tot crear cançons. Si les intel·ligències artificials ja poden ser creatives, quins treballs ens quedarà als humans? Podran pensar com nosaltres? Són algunes de les preguntes que ha llançat, i d'alguna manera resolt, el catedràtic en economia i investigador en l'Institut d'ètica d'Intel·ligència Artificial d'Oxford, Daniel Susskind, en la seva conferència de clausura del Congrés del Treball de Catalunya celebrat aquests dies a Barcelona. Els auguris no són tan negatius com sembla, però el 'reskilling' o formació constant serà clau. Com?
Per començar, Susskind ha fet un repàs històric de l'evolució d'impactes de la tecnologia al món laboral i també dels primers passos de la Intel·ligència Artificial. Ambdós fenòmens són antics. Susskind ha destacat que, fins ara, enteníem que les feines denominades "de coll blau", això és, fossin amenaçades per la tecnologia, però no tant les de coll blanc. "Per què els treballadors d'oficina també han de preocupar-se i per què la millor resposta és l'educació?", s'ha preguntat Susskind, que ha repassat amb gràfics com als Estats Units es va passar que el 26,9% de la població treballés en l'agricultura el 1860 a què l'any 2000 només fos l'1%, però amb això s'aconseguia produir cinc vegades més que a l'escenari anterior. El mateix era vàlid per a la manufactura.
Del 'coll blau' al 'coll blanc'
"Tenim més problemes per acceptar que la tecnologia impacti en feines d'oficina perquè pensem que la del camp és rutinària i basada en processos i la d'oficina demana creativitat, criteri, empatia", ha reflexionat Susskind, per després desmentir-lo i demostrar que "la majoria de tasques són rutinàries" també en oficines. Per a Susskind, no es tracta de quins treballs existeixen ni de si la Intel·ligència Artificial, sinó de quines tasques podrà assumir. I ha posat exemples actuals com que en l'agència Bloomberg un terç dels articles els genera una eina automatitzada, o que en JP Morgan la intel·ligència contractual "en qüestió de segons" realitza processos que requeririen 360 hores. També ha posat exemples d'eines que ajuden a diagnosticar càncers a partir de pigues o "el nou auditori d'Hamburg", que l'ha dissenyat un algoritme.
Tot això no és nou. De fet, el pare de Susskind va anar doctorat en els anys 80 en Intel·ligència Artificial i va desenvolupar un sistema d'Intel·ligència Artificial comercial, en un disquet, que permetia respondre preguntes sobre un tema a partir d'un arbre de possibilitats. "L'enfocament en aquella primera onada era que per construir un sistema que rendeixi millor que un humà has d'asseure't amb un perquè t'expliqui com funciona i llavors les captes en forma d'instruccions", ha explicat Susskind, que, tanmateix, ha detallat com això va canviar amb un fet clau de l'any 97: la derrota de Kasparov contra un sistema informàtic.
Kasparov i "la força bruta" de l'IA
Aquella victòria contra el millor escaquista del món va fer un gir al plantejament perquè encara que Kasparov no podia "explicar del tot per què era tan bo" ni transmetre la intuïció o talent que el portava a guanyar, això li va fer falta a l'eina digital. "Li va guanyar per força bruta, per potència, perquè era capaç de calcular, ja en aquella època, 300 milions d'opcions per segon, mentre que Kasparov podia fer 100", ha explicat Susskind.
Allà es va començar a trencar el que Susskind explica com "la fal·làcia de la Intel·ligència Artificial, el pressupost erroni que l'única manera de desenvolupar sistemes és copiar i replicar com els humans executen una tasca." "Fins ara ens preguntàvem si una màquina pot tenir criteri propi. I la pregunta és: per a quin problema és necessari tenir criteri per trobar la solució?", ha explicat Suskind. "Per saber si una piga és cancerígena, no necessita criteri, el que fa és processar 130.000 casos previs i busca un patró de similitud, que és una tasca poc humana, basada en l'anàlisi de caoss més probables," ha desenvolupat.
Susskind ha rescatat un estudi de Mckinsey que, entre 180 llocs de treball, tan sols va trobar un 5% que poguessin automatitzar-se completament, i, tanmateix, un 60% tenien tasques que sí que podien ser automatitzades. Per això, per a Susskind, és important "desagregar" els treballs per tasques, i allà hi ha la clau del nou escenari futur. Centrar-se en aquelles que la Intel·ligència Artificial no pugui assumir i i formar els treballadors en elles. Per fer-ho, Susskind ha destacat que cal fixar-se en què (quines tasques no pot fer la Intel·ligència Artificial), el com (com podem educar) i el quan (deixar d'entendre la formació com un període previ al món laboral).
La importància de la formació
Encara que no ha detallat quins són els treballs en els quals es podria formar-se, cert és que les cures personals emergeixen segons molts experts com un dels sectors a l'alça quan la Intel·ligència Artificial vagi absorbint tasques creatives i rutinàries que pugui executar a partir de les dades. També totes aquelles relacionades amb la mateixa Intel·ligència Artificial, com la gestió legal o regulació ètica d'uns aparells que comporten alguns perills i que cada vegada més països intenten regular. Sobre el com, Susskind ha destacat que "la formació individualitzada és molt eficaç però molt cara", apuntant d'alguna forma professors i formadors com una professió de futur el valor humà de la qual serà difícil d'assumir per l'IA. I sobre el quan, ha determinat que el 'reskilling' serà clau per anar adaptant els diferents treballs i tasques a un univers canviant. Al tancament de la xerrada, el públic ha apuntat les paraules clau del futur del treball en relació amb la Intel·ligència Artifiical en una enquesta generada per un QR. Les paraules més esmentades apareixien a la pantalla de l'escenari i, en el centre, per sobre de totes, hi havia "formació". Susskind havia convençut l'audiència.
La clausura de Susskind ha succeït a un discurs institucional del conseller d'Empresa, Roger Torrent, que ha clamat per "un pacte social" per abordar aquestes transformacions i ha assenyalat que serà important veure "com evoluciona la negociació col·lectiva" per adaptar-se a la brusca irrupció de la Intel·ligència Artificial. "Toca assumir fins i tot que puguem transformar el concepte de feina", ha culminat en una jornada que posa fi a tres dies de conferències i taules rodones sobre els canvis al món del Trebal. La va inaugurar dilluns el president de la Generalitat, Pere Aragonés, que va donar pas al teòric social i economista Jeremy Rifkin, assessor de Biden que va fer una crida perquè Barcelona lideri la bioregió mediterrània i va alertar dels perills del canvi climàtic a la capital catalana.