L'estat espanyol portava mesos de retard, però finalment ha fet cas a les directrius marcades des de Brussel·les i ha incorporat el Whistleblowing, també conegut com Directiva Whistleblower al BOE. La norma és clara i obliga les empreses a comptar amb un canal de denúncies intern.
La norma té per objecte atorgar una protecció adequada a les persones que informin sobre accions o omissions que puguin constituir algunes de les infraccions que la llei recull, sobretot les referides a infraccions del dret de la Unió Europea, infraccions penals o administratives greus o molt greus, entre d'altres. D'aquí el citat canal intern d'informació (canal de denúncies), així com l'obligació d'un sistema de gestió i protecció dels informants, evitant represàlies contra ells.
Què diu la norma?
Aquest sistema és obligatori per a empreses amb 50 treballadors o més, però també els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i les fundacions creades sempre que rebin o gestionin fons públics. El termini màxim per a l'establiment dels sistemes interns d'informació és de tres mesos des de l'entrada en vigor de la llei publicada al BOE aquest 20 de febrer. Com a excepció, en el cas de les entitats jurídiques del sector privat amb 249 treballadors o menys, el termini s'estén fins a l'1 de desembre del 2023.
La norma protegeix, entre d'altres, els informants que treballin al sector privat i que hagin obtingut informació sobre infraccions en un context laboral o professional. La llei preveu un sistema d‟infraccions i sancions considerant infracció molt greu l'incompliment de l'obligació de disposar "d'unun sistema intern d‟informació, per a la qual cosa estableix com a sanció multes que van des de 600.001 a 1.000.000 euros, en el cas de les persones jurídiques", segons s'explicita.
La UE no és homogènia
Tot i que la data límit per a la transposició de la Directiva de denúncies de la UE va ser el desembre de 2021, molts són els estats membres de la UE per allargar la discussió. Actualment, 13 països han adoptat la llei, 13 han endarrerit el procés, mentre que Hongria és l'únic país que no ha iniciat el procés en absolut. De moment, cap dels Estats membres ha transposat totalment la Directiva a la legislació nacional. Pel que fa al Regne Unit i Suïssa, la Directiva no es transposarà. No obstant això, les empreses britàniques o suïsses amb filials en qualsevol dels estats membres encara poden estar preocupades.
La norma defensa que garanteix els drets i deures de tothom, no només dels treballadors. Així doncs, la protecció no només existeix per als empleats que denuncien les seves preocupacions, sinó també per als sol·licitants de feina, antics empleats, partidaris del denunciant i periodistes. I que la protecció només s'aplica a les denúncies d'infraccions relacionades amb la legislació de la UE, com ara frau fiscal, blanqueig de capitals o delictes contra la contractació pública, seguretat viària i de productes, protecció del medi ambient, salut pública i protecció de consumidors i dades.