L'U-Rànquing de la Fundació BBVA i l'IVIE (Institut Valencià d'Investigació Econòmica) ha incorporat en la seva classificació per universitats les variables de taxa d'ocupació, de treballadors amb sou superior a 1.500 euros, de feines altament qualificades i el percentatge de professionals que treballa en la seva àrea d'estudi. Permet, així doncs, saber en quines carreres hi ha més opcions de cobrar un bon sou i de treballar del que has estudiat.

L'estudi apunta que les àrees d'informàtica, enginyeria i salut són els que ofereixen millors resultats en inserció laboral, mentre que l'arqueologia i la història de l'art són els que tenen pitjors acompliments en sectors que agrupen un total de 4.000 titulacions de grau actuals. No només els estudis condicionen les possibilitats de trobar feina i una bona remuneració en treballs amb formació universitària, també la comunitat autònoma en la qual resideix el graduat o a la qual es trasllada per treballar és rellevant. La carrera amb millor inserció laboral és medicina, amb un 99,2% de possibilitats de trobar una feina com a metge i un 91,8% d'opcions de tenir un sou igual o superior a 1.500 euros. Arqueologia és la pitjor parada, amb un 54% d'opcions d'aconseguir un treball en aquesta àrea i només un 10,7% d'ocupats amb sou major o igual a 1.500 euros.

Les probabilitats de trobar feina tenen una forquilla del 25% entre les que menys i les que més probabilitats ofereixen. Però són més marcades les diferències entre les possibilitats de guanyar més de 1.500 euros, que són de 82 punts percentuals entre les carreres més remunerades i les que menys ho estan, i de 92 punts entre la millor i la pitjor carrera per trobar una feina ajustada a l'àrea en què es forma cada estudiant.

Més enllà de medicina, l'enginyeria aeronàutica ofereix un 91,8% de possibilitats de cobrar 1.500 euros o més amb un 99,2% d'opcions de treballar en aquesta àrea i un 84,9% d'opcions de treballar en una feina relacionada amb l'àrea d'estudi. Excepte medicina, totes les millor posicionades del top 10 són del sector tecnològic i informàtic, amb enginyeria de computadors, enginyeria en tecnologies industrials, informàtica, enginyeria de telecomunicacions, desenvolupament de programari i aplicacions i enginyeria multimèdia, enginyeria de l'energia, enginyeria elèctrica i enginyeria en electrònica completant el rànquing positiu.

Arqueologia i les arts, pitjor parades

En el costat negatiu, encara que per sobre d'arqueologia, història de l'art, conservació i restauració, boniques, arts, gestió i administració pública, teràpia ocupacional, història, geografia i ordenació del territori, informació i documentació i geografia són, de pitjor a millor, les que tenen pitjor índex d'ocupació segons el barem de l'estudi amb la mitjana de taxa d'ocupació, d'ocupacions altament qualificades, de persones treballant en la seva àrea i d'ocupats amb sous iguals o majors a 1.500 euros.

Agrupats per sectors, la informàtica és la que té una taxa d'ocupació més elevada, amb un 96,3% i més ràtio d'ocupats amb un sou de 1.500 euros o més, amb un 79,7%. Un 89% dels llicenciats informàtics a més treballen en la seva àrea d'estudi o relacionada. Enginyeria, indústria i construcció és el segon sector millor posicionat, per sobre de salut i serveis socials, agricultura, ramaderia, pesca i veterinària, educació, negocis, administració i dret, ciències, ciències socials i serveis. Les arts i humanitats són el sector pitjor posicionat, amb un 57,2% de llicenciats treballant en la seva àrea i només un 36,4% d'ocupats amb sous de 1.500 euros o més. La taxa d'ocupació en les arts i humanitats és també la més baixa, amb un 77,1%.

La Universitat Politècnica de Madrid és la primera del rànquing global d'inserció laboral, per sobre de la Universitat Catòlica de Santa Teresa de Jesús de Ávila i la Universitat Politècnica de Cartagena. A la quarta posició hi ha la primera catalana, la Universitat Politècnica de Catalunya, amb un 64,6% de llicenciats ajustats al nivell d'estudis en el seu treball.

L'estudi també repassa la taxa d'ocupació de joves acabats de graduar en diferents països europeus, un apartat que deixa en molt mal lloc a Espanya, amb un 76,6% al mercat laboral, 12 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea (84,9%) i a gairebé 20 punts dels països més ben posicionats, els Països Baixos (95,2%) i Malta (94,7%).