Fa quatre anys, un grup de joves, capitanejat per Tomàs Güell (Mataró, 1998), van arribar a la conclusió que no estaven prou representats ni se'ls tenia prou en compte des de les institucions. Per això, van fundar Liderem, que va mutar a Lideremos per expandir-se per tot l'Estat i que ha donat llum a Youth Agenda per influir a Brussel·les. Güell ens explica el camí fet i el que queda per recórrer

D'on li neix la idea d'agrupar els joves?
D’una inquietud. Vaig observar, juntament amb altres joves, i amb gent preparada i amb ganes d'influir, que no hi havia prou espais on tinguessin força per posar al davant les problemàtiques i els reptes que tenim tota una generació. I vam veure que si estàvem deu en una taula que pensàvem completament diferent, aquests deu teníem els mateixos problemes.

Vau començar deu. Quants sou ara?
Ara, a la base de dades tenim ja més de 21.000 membres, dels quals més de 5.000 estan aquí a Catalunya.

I la resta, a l'Estat?
Sí, i també a fora: a altres llocs d'Europa cada cop anem sumant més membres. Vam veure que hi havia punts en comú: tots volíem poder-nos independitzar, salaris més alts, feines de més qualitat, i encara que penséssim diferent, hem intentat treballar per posar-nos d'acord i per fer fulls en comú i rutes que portin la gent jove cap a un bon port. Ara jo crec que és el moment potser més maco perquè ja fa quatre anys que estem treballant en el projecte i podem influir cada cop més.

No sé si us definiu com a lobby, però sí que feu feina de lobby d'intentar influir en normes i lleis que afavoreixin els joves. Quin balanç fas d'aquests primers anys?
En totes les empreses i organitzacions l'important és el que queda, la feina feta. I sempre dic que és millor un que zero. Podem dir que hem presentat cinc propostes: més salut mental, menys burocràcia, més futur mèdic, més habitatge i el pla ‘Catalunya t'espera’ per reduir la fuga del talent. I hem aconseguit que el pla de suïcidi del govern d'Espanya en gran part sigui el pla de salut mental que vam impulsar. Hem aconseguit psicòlegs públics i impulsar mesures per la salut mental en algunes comunitats autònomes, com Galícia i Andalusia. A La Rioja, el pla de menys burocràcia, es va tramitar la proposta que vam presentar. A Andalusia hem aconseguit el pla d’habitatge, que vam impulsar juntament amb el president Juanma Moreno, i ens van escoltar moltíssim i vam estar en contínues reunions. A Canàries hem aconseguit dos milions d'euros destinats a vals per a gent jove que no es pot independitzar.

I heu crescut.
Hem fet també una feina de consolidar tot el territori, esdeveniments, els premis, el Foro Retos, que també organitzem cada any. Això ens permet mobilitzar institucions, mobilitzar polítics. Al Foro Retos, per exemple, el vicepresident del govern d'Espanya (Carlos Cuerpo) es va comprometre a impulsar una normativa a favor dels joves i, de fet, l'equip ja hi està treballant. Tenim compromisos directes. Sí que és veritat que hi ha d'haver diners per executar el que volem proposar. Però amb quatre anys jo crec que el balanç no és dolent. Encara que et dic que tot està per fer; tenim gent de 20 anys, 19, 18, que pugen amb molta energia i moltes ganes.

"Com pot ser que quan arriben coses a Catalunya que són de progrés, hi ha parts de la societat que es dediquen a dir que no?"

Dius que tot està per fer. Quins són els pròxims passos?
Hem acabat una expansió, que ha sigut un període bastant intens, d'obrir a més de 23 ciutats; a cada acte venien 300, 400, 500 joves, crec que han assistit en total 12 presidents autonòmics als nostres actes. Ens ha donat una capacitat d'atracció i ara estem preparant més documents. On ens veiem? Seguint fent el que fem, seguint donant visibilitat al talent jove, amb els Premis Lideremos, i escalant el projecte fins on els joves vulguin. Va sortir la iniciativa de Youth Agenda, estem a Brussel·les, a Roma i a Lisboa, i la intenció amb això és unificar una mica la veu dels joves en una direcció. Escalar al màxim, però sobretot no descuidar mai els joves que pitjor ho passen, per això estem en la salut mental i l'habitatge. Això de l’habitatge és un drama. S'ha de solucionar d’una vegada per totes. La Generalitat, el que podria fer és eliminar l’ITP, no abaixar-lo al 5%, sinó eliminar completament l'ITP, que és l'impost que s'ha de pagar quan et compres un habitatge, per al primer habitatge que es vulgui comprar algú de menys de 40 anys. Perquè s'ha de posar més fàcil. Sé que no és l'única mesura, s'han de fer moltes més.

Quines?
Hem demanat més de 250.000 habitatges destinats a gent jove, que hi hagi seguretat jurídica, més facilitat per construir. És un tema d'oferta i de demanda. Tinc la sensació que de vegades es van tirant la pilota d'uns als altres i sí que diuen coses, però és urgent i tot va molt lent. Hi ha una generació que hem perdut poder adquisitiu, cobrem igual o menys i l'habitatge és més car i la vida és més cara, i és realment difícil poder estar motivat per poder construir una família. Ara, s'ha de ser optimista, crec que també hi ha governs que estan impulsant mesures i això a llarg termini millorarà.


Has parlat de poder adquisitiu, que va lligat als salaris. Ara es reivindica la indústria, i s’ha firmat el Pacte Nacional per la Indústria, on els salaris són més alts. Aquesta pretesa reindustrialització és bona per als joves?
Catalunya ha de dir que sí al progrés i ha de dir que sí a les coses. Per exemple, amb l’ampliació de l’aeroport: com pot ser que constantment, quan ens arriben coses a Catalunya que són de progrés, hi ha parts de la societat que es dediquen a dir que no? Ens passarà el mateix ara amb la innovació i la intel·ligència artificial. Industrialitzar, clar que sí, és positiu. Però hem d'apostar clarament per la intel·ligència artificial, amb data centers, hubs d'innovació... Els salaris són molt potents, hi ha una oferta formativa altíssima que la podríem tenir aquí a Catalunya, i crec que aquesta ha de ser la direcció. Hi ha moments històrics puntuals que depenen en gran part de les decisions que prenguin els nostres líders, i crec que Catalunya hauria d'apostar desacomplexadament per tot el que sigui progrés i dir que sí a tot, sempre que sigui sostenible i es pugui realitzar.


Has mencionat també la salut mental com un dels focus de Liderem des del principi. Quins objectius teniu en aquest àmbit?
Més psicòlegs públics per a la gent jove. No pot ser que moltíssima gent no hi pugui accedir, o vas al CAP i et donen hora al cap de tres setmanes i no pots tenir una continuïtat terapèutica. I això fa que moltíssims joves que no tenen recursos no puguin accedir a una teràpia i, en definitiva, a poder millorar i progressar com a persones i com a professionals i sumar el màxim a la societat. Els joves hem de tenir un paper clau i l'Estat ha de posar el màxim de facilitats, perquè no sabem com ens afectarà aquesta intel·ligència artificial, com ens està afectant ja. Llavors, hem de posar en el centre que el jove estigui bé i que pugui accedir a un psicòleg de forma gratuïta. Crec que es necessiten molts més diners públics. Sé que tothom demana diners, però sembla que per aquestes coses no hi ha diners. Tinc la sensació que, com que som menys, som un percentatge bastant petit de la població, no és un tema tan important i no hi ha tanta implicació. Sí que hi ha una tendència ara, sobretot en el sector empresarial, que veuen la importància d'apostar pel talent jove, però crec que per les institucions encara falta molta feina a fer.


No sé si és que sou pocs o que voteu poc.
Sí, no ho justifico,  però que hi ha una part de la població, sobretot jove, que està desconnectadíssima. Només veuen casos de corrupció. I la fuga de talent és molt greu. Com pot ser que gent que es forma aquí i vol treballar aquí, tingui el doble de sou a Irlanda, per exemple. És un drama. I tenim moltes coses bones, crec que Barcelona és la millor ciutat del món per viure-hi i per desenvolupar-te. Ara, hi ha uns reptes que no podem deixar escapar. Amb ser la millor ciutat del món no n'hi ha prou.

Hi ha manca de talent jove, com a vegades es diu des del món empresarial, o el problema, com deies, és que fuig?
És mentida que hi hagi manca de talent. Mira, fa uns anys Portugal va fer un pla Under 35, un pla brutal, amb mesures fiscals, que feia no només que els joves no marxessin, sinó que anessin joves europeus a viure a Portugal. Crec que és això el que s'hauria de fer a nivell institucional. De fet, nosaltres vam presentar un pla, ‘Catalunya t'espera’, destinat a posar el màxim d'incentius perquè els joves puguin quedar. I el que comentaves de les empreses i el talent, jo crec que és fals. Jo el que veig és gent molt preparada, molt formada i que els més preparats marxen perquè veuen que tenen ofertes molt millors. Per això dic que el Govern hauria d’apostar pel sector tecnològic, per generar llocs de feina més qualificats i més ben pagats. I la formació professional també ofereix moltes oportunitats.

"Com pot ser que gent que es forma aquí i vol treballar aquí, tingui el doble de sou a Irlanda. La fuga de talent és un drama"

Parlaves d'escalar al màxim el projecte Liderem. L'heu portat per tot Espanya, esteu a Brussel·les, a Portugal, a Itàlia... On més voleu arribar?
Ara estem en un punt que el que volem fer és fer la feina ben feta. De fet, l'altre dia vam estar amb el comissari europeu de Joventut (Glenn Micallef) i justament ens va preguntar això, perquè va dir, ostres, en aquest poc temps i aquestes ciutats... Ens volem centrar a Brussel·les, perquè la majoria de normatives venen d'allà, i capitals europees. Farem París, i França, entre l'octubre i el novembre. I des de les ciutats on estem anirem fent esdeveniments i portarem els premis a totes les ciutats. Estem organitzats allà en comitès, formats per gent de diferents països, preparant propostes conjuntes per influir a Brussel·les. Personalment, sempre he cregut molt en l'expansió perquè et permet trobar talent, coneixes gent molt preparada que després pot sumar molt al projecte i fer-lo créixer. Som optimistes perquè la feina que hem fet aquí ha fet que als altres països vegin l'atracció que pot tenir.

Has parlat ara d'un contacte amb un comissari; sempre teniu els vostres actes polítics importants. Com aconseguiu que vinguin els vostres actes, que es reuneixin amb vosaltres, que us escoltin?
Sempre hem cregut en la marca pròpia i en fer la feina ben feta. I en arribar als joves i preocupar-nos de veritat pel que els afecta. Això ens ha permès tenir força i crec que bona part dels polítics ho veuen. Portem quatre anys, no ens hem mullat en res políticament, hem demostrat la transversalitat, un equilibri comptat, tant d'una banda com de l'altra, de convidats als nostres actes, i seguirem en aquesta línia.

I quan s’asseuen amb ells i els expliquen les seves reivindicacions, se senten entesos, són sensibles a les seves problemàtiques?
Depèn... Jo n'he conegut alguns que molt i d’altres que potser són d'una altra escola, no estan tan connectats amb la nostra generació. Estem agraïts. Sempre es pot més, però amb els dos grans partits, bé.

Et veus molts anys més al capdavant de Liderem?
No. Liderar una organització així requereix molt de temps i donar molt de tu. Crec que sempre hi estaré implicat i participant-hi, però tenim gent molt bona i crec en els relleus. Hi ha gent molt jove del projecte que ja està portant molts temes. Jo hi seré mentre la junta directiva continuï confiant en mi i continuï sent jove.

Fins a quina edat?
No ho sé, jo en tinc 27 i crec que fins als 35 ets jove. Però no és un tema que em preocupi, perquè jo el que vull és sumar i aportar i no m’he fixat en el lloc en si; m’importa és què pots fer. Això és una cosa que hem intentat treballar a Liderem, si una persona entra i té talent i ganes, pot influir i pot fer coses i pot fer que passin coses.

Pot veure l'entrevista sencera a continuació: