Rafa Serra:
“Si no existís el turisme tornaríem a l'època feudal”

Rafa Serra (Barcelona, 1967) fa dècades que es dedica al món dels viatges des de la seva agència de l’Eixample de Barcelona, però des del febrer és president de l’Associació Corporativa d’Agències de Viatges Especialitzades (ACAVE), després de derrotar el president sortint amb la idea de tornar a unir el sector, cosa que va fer al juny amb el retorn a la Confederació Espanyola d’Agències de Viatges (CEAV).

Per què era important que les agències de viatges tornessin a estar unides?
En qualsevol gremi, fins i tot a l'AMPA dels pares de l’escola, una sola veu sempre és més efectiva. El criteri unificat per nosaltres era bàsic. I després hi ha un tema més simple: ho vam traslladar a l'assemblea i vam tenir un 80% de suport, per tant, era claríssim que la gent, els nostres 350 socis, ho volien. Però de vegades passen coses a la vida, que dues o tres persones defineixen l'opinió de 350.

Ara tenen una sola veu. Què estan reclamant?
Tenim molts fronts oberts. El que ens afecta més directament és una directiva europea jo diria extremadament abusiva contra el nostre sector i proteccionista cap al client final, que al final ens transforma més en asseguradores que en agents de viatges. Tenim un altre tema importantíssim, que és la reputació del sector. Estem parlant de la primera indústria del país, amb un 13% del PIB, i les matriculacions a graus de turisme estan baixant a menys de la meitat. Estem creant un estigma d'una cosa, el turisme, que és cultura, és coneixement, és convivència, és tolerància. Però ara sembla que sigui el dimoni. Això no pot ser de cap de les maneres. Hem de fer aquest clic i fer entendre a la gent que si no existís el turisme tornaríem a l'època feudal.

Potser és qüestió de trobar el terme mitjà?
Cal buscar un punt d'equilibri i les coses s'han de regular i ordenar, sense cap mena dubte. Però no podem posar la creu a una cosa que suma i és part de l'evolució del planeta i de l’ésser humà.

Fa anys que conviuen amb plataformes que els fan la competència, on qualsevol usuari pot entrar i buscar vols, hotels, etcètera. Com ho estan combatent?
Tenim un grup de treball que ha fet una feina molt bona amb el tema de l'intrusisme. Tenim una reunió ara a principis setembre amb Consum i amb Turisme perquè es torni a identificar els agents de viatges, perquè el consumidor sàpiga que amb nosaltres té una assegurança de responsabilitat civil, té una fiança, que si el deixem tirat a l'altra punta del món, el govern el podrà repatriar, i que és una empresa legalitzada que tindrà tots els drets el dia que tingui una reclamació. Perquè amb la diversitat de xarxes i de canals de comunicació, el client no sap on compra, quasi.

Estan notant ja l'auge de la IA, de persones que utilitzen agents per buscar viatges i fins i tot els aconselli?
Tothom la utilitza en el seu dia a dia, però l'empenteta final vols te la faci un professional, que et verifiqui el que aquest senyor misteriós t’ha dit. Jo sempre dic que si a aquesta màquina diabòlica, entre cometes, tothom li pregunta el mateix i a tothom li contesta el mateix, seria molt avorrit. Cada persona és un món, cada idiosincràsia és diferent, el teu moment de la vida, amb qui viatges, on, quan, com... Per tant, està bé per algunes coses, però per altres no. De fet, nosaltres estem treballant amb eines que van amb intel·ligència artificial. Al fòrum de l’ACAVE d'aquest any, un dels temes que toquem és aquest.

Quins són els valors afegits que pot aportar una agència?
Sense cap mena de dubte el factor personal, humà, de coneixement. Per formar un bon professional en el sector de les agències de viatge necessites 3 o 4 anys com a mínim En altres sectors, amb 3 o 4 mesos ho pots fer. Necessites bagatge, necessites haver viatjat, tenir coneixement, ser una mica psicòleg, entendre què tens davant, ser eficient amb les eines i amb la tecnologia per trobar bons preus i bones tarifes. És de les feines més complexes que hi ha.

Els conflictes bèl·lics estan canviant la manera de viatjar?
Hi ha els destins refugi. Quan hi ha un conflicte en un lloc la gent va cap a un altre. Des del punt de vista emissor, la gent cada vegada té una resposta més a curt termini. Per tant, el problema ràpidament es minimitza i es gira full. Des del punt de vista receptiu passa una mica el mateix, que en el moment del conflicte potser hi ha un tràfic que es redesvia cap aquí, però a la mínima que es normalitza, el mercat torna a posar tothom el seu lloc.

“Si relacionem el problema de l’habitatge amb el turisme, ens estem enganyant”

Cal canviar el model turístic de Barcelona?
Barcelona és una ciutat que ha dit que “hem tocat un sostre i que nosaltres no volem més turistes, per tant, nosaltres escollim quin tipus de turisme volem, qui volem que vingui i què ve a fer”. Canvia la pel·lícula totalment. En moltes ciutats del món el titular és “hem crescut un 3%, un 4%, un 8%, un 12%”. Aquí tenim la sort que ens podem permetre regular i escollir. I això és molt bo, som una mica un referent a tot el món en aquest sentit, perquè hem sigut els pioners. Hem de posar els temes sobre la taula, afrontar-los i solucionar-los conjuntament amb l'administració pública, nosaltres i, evidentment, els veïns. No podem anar en contra del turisme, el que hem de fer és ordenar-lo, no tallar-nos les ales a tots. Quan els de Barcelona anem a la Costa Brava, estem fent turisme. Ens hauríem de quedar tots a casa? Seria una mica ridícul.

Queda clar que Barcelona és una ciutat que és un reclam turístic per molts motius, però després hi ha altres zones de Catalunya, com part de la costa, que és turisme de sol i platja i s’ha massificat.
Barcelona és una ciutat espectacular, no som conscients del que tenim ni dels inputs positius que tenim des de fora. En el turisme de costa, la temporada cada vegada s'estira més. La gent cada vegada busca més l'eficiència de les seves vacances. Anar al maig a la Costa Brava, des de molts punts vista, és molt millor que anar-hi a l'agost, i això s'està notant i cada vegada es notarà més, i és positiu.

Diu que s’està desestacionalitzant, però no s’hauria de descentralitzar, també?
Estem treballant en un projecte amb José Antonio Donaire, comissionat per a la gestió del turisme sostenible de l’Ajuntament de Barcelona, perquè Barcelona sigui un hub de distribució. Això és un camp base, però jo des d’aquí et puc portar a Poblet, a Santes Creus, al Vendrell... no només a Montserrat. Aquest és un objectiu que té molt sentit.

Què li sembla la taxa turística?
Són dues discussions, una és la taxa i l'altra és en què s'utilitza la taxa. Si nosaltres som conscients que aquesta és la primera indústria del nostre país, que és una joia que hem de cuidar i que no ha de ser pejoratiu viure del turisme, el que hem de fer és ordenar-la i encaminar-la cap allà on volem nosaltres. I fer-ho amb la taxa.

A què s'hauria de dedicar la taxa turística?
Per a mi té tot el sentit del món regular el turisme i ajudar que sigui més eficient. A vegades barregem problemes de la ciutat, com la mobilitat o la massificació, amb el mateix turisme. Si vius fora de Barcelona i tens la mala sort de venir amb Rodalies, això no té res a veure amb el turisme, però és un problema greu que tenim a sobre la taula. Si relacionem el problema de l’habitatge amb el turisme, jo crec que també ens estem una mica enganyant. Si jo tinc un transport públic que amb 20 minuts em porta a 60 quilòmetres de Barcelona, aniré a viure allà i amb un preu molt més econòmic. A vegades tenim la tendència que tot va cap al turisme; sembla una mica la bossa d'escombraries, que tot ho tirem allà.

S'ha obert un debat sobre el model productiu de Catalunya, especialment amb la presentació de l'informe Fènix, i una de les propostes que fa és que es redueixi el turisme, com a mínim que es freni el creixement. Es pot reduir el turisme de masses?
Fica molt el focus en dos sectors, la indústria càrnia i la turística, perquè els sous mitjans són més baixos. El que passa és que aquí estem ficant un espectre de feines molt gran, i això fa baixar la mitjana, llavors sembla que no té retorn i no funciona. El que hem de fer, sens dubte, és equilibrar-ho. I si podem seleccionar el tipus de turisme que volem, podrem pagar els sous que toquen per aquest tipus de turisme. Això no vol dir que discriminem la gent jove ni el turisme que té un pressupost més baix, però cadascú ha de tenir el seu emplaçament.

Hi ha un projecte per ampliar l'aeroport del Prat. Hi ha gent que hi està en contra perquè diu que el que farà portar més turisme. Com ho veu?
És un dels debats que tenim a casa nostra. Hem de ser coherents amb el que volem ser de grans. Hem de fer un pla a 10 o 15 anys vista de cap on volem anar, i això ha d'encaixar amb la capacitat que volem que tingui el Prat. I una altra cosa importantíssima: no ens oblidem que tenim un aeroport a Girona i un aeroport a Reus. Tenim molt trànsit aeri de gent que viu fora de Barcelona, i molts passatgers que venen de fora i van a la costa, i els hi surt més a compte anar a aquests aeroports. Hauríem de saber jugar amb això.

"Té tot el sentit del món que la taxa turística s'utilitzi per regular el turisme i ajudar que sigui més eficient"

Quins són els destins que s'han posat de moda darrerament, sobretot per als catalans?
Els catalans som una miqueta els pioners de tot l'Estat en viatjar fora, en destinacions noves: sempre trobes un alemany, un francès i un català. En aquests moments, el Japó és un destí que ha crescut moltíssim, Sud-est asiàtic sempre funciona, la Patagònia, Centreamèrica, el Perú. I a Europa, tot el que és l'antiga Europa de l'Est, les antigues repúbliques soviètiques estan també creixent molt. L'Europa continental funciona més amb escapades de cap de setmana durant tot l'any. I després els destins clàssics nostres de tota la vida, que són el destí de proximitat, com pugui ser la Costa Brava o Terres de l'Ebre. I la resta de l'Estat.

Pot veure l'entrevista sencera a continuació: