La defensa és el sector de moda a Europa. Els conflictes bèl·lics actuals i, sobretot, el moviment dels Estats Units de Donald Trump allunyant-se de l’OTAN i de la Unió Europea han despertat les urgències del Vell Continent per reforçar-se. Espanya, com la resta de la UE, està disparant la inversió militar i Catalunya vol tenir-hi un paper. En aquest context, Aeros, associació inicialment enfocada al sector aeronàutic i de l’espai, s’ha posicionat com a punta de llança per ajudar les empreses catalanes a entrar en defensa. La seva directora, Neus Olea (Madrid, 1975), ens explica com ho estan fent.
Les empreses catalanes estan preparades per sumar-se al boom de la defensa?
És bastant sorprenent. Catalunya no surt als corredors de defensa que tenia identificats el Ministeri, però resulta que tenim moltes pimes que estan o bé ja treballant en el sector, per altres països, per exemple, o bé tenen capacitats per començar a treballar ja. Tenim ja uns 80 socis, perquè estem creixent molt de pressa i, a banda que a Catalunya tenim talent, tenim tecnologia, tenim empreses preparades, estem descobrint moltes capacitats que estaven una mica amagades.
Si no tenim indústria militar, què poden aportar les empreses catalanes?
No sortim als corredors bàsicament perquè no tenim grans tractores de la defensa, però sí que tenim proveïdors de primer nivell. Podem aportar capacitats molt típiques del metall, com soldadura i mecanitzats, capacitats electròniques, ciberseguretat, tots els temes tecnològics, perquè tenim centres tecnològics molt potents, com el BSC, i talent. Catalunya està preparada i té un ecosistema proveïdor molt important. I a més és un sector que va molt lligat a l'aeronàutica i a l'espai, i per exemple en l’espai som una regió capdavantera, amb moltes start-ups. Tenim moltes coses per aportar. Nosaltres hem fet una anàlisi i tenim tres grans fortaleses: el talent; la capacitat innovadora que tenim, en el new space som una de les regions més innovadores d'Europa, tenim centres tecnològics, el 22@, etc., i la part de metall i automoció, ja que som una regió molt forta en aquesta indústria, que és molt important i molt necessària per a aquests tres mercats: aeronàutica, espai i defensa.
La defensa és una oportunitat per a les empreses d'automoció, que ara poden estar en crisi, per reconvertir-se o per diversificar part del seu negoci?
Per diversificar, totalment. Perquè els objectius en defensa s'han multiplicat, el pressupost que s'hi destinarà a tota Europa és molt més gran. És una oportunitat per a elles perquè estan preparades, i el que fan, ho poden aplicar a defensa. A més, en defensa, igual que en aeronàutica, les comandes són molt més interessants perquè un cop aconsegueixes entrar-hi, pots tenir una comanda que et doni feina per 20 o 30 anys. És difícil entrar-hi, hi ha barreres d'entrada, però després treballes durant molt més de temps. Per tant, els llocs de treball que es creen són de molta qualitat i molt qualificats.
Quin negoci poden arribar a captar?
L'any passat, amb els PEM, que són els programes de modernització del Ministeri d'Indústria per preparar-se per aquesta nova etapa, hi va haver 10.000 milions, i s'espera que siguin bastants més, més de 30.000 milions aquest any i els següents. A Catalunya, més que demanar per demanar, és que estem preparats per treballar i tenir negoci, i jo crec que podem captar una bona part de tot aquest pressupost, i no només a Espanya, sinó a Europa. Ara tenim molt poc, no arriba a 1.000 milions.
Parlem d'un pastís que tot el reparteix el mateix client, que és el govern espanyol, o les empreses que puguin fer aquesta transició poden acabar treballant per altres clients o fins i tot per altres governs?
Formant part de l'Estat espanyol, l'idoni seria que poguessin comptar amb empreses catalanes. I el Ministeri de Defensa se'ns ha apropat, està molt interessant a conèixer les capacitats catalanes. Però també hi ha altres països i regions europees que se'ns estan apropant buscant sinergies. Perquè nosaltres estem treballant en l'estratègia catalana, però també hi ha una estratègia espanyola i una estratègia europea, i cada país ha d'una mica ser conscient, com cada empresa, de les seves fortaleses i capacitats, i buscar col·laboracions. No ens sembla que l'estratègia sigui fer-ho tot a Catalunya o fer-ho tot a Espanya. Per tant, haurem de col·laborar amb altres països.
"El Ministeri de Defensa i altres països i regions estan molt interessats en tenir sinergies amb empreses catalanes"
Catalunya necessita una empresa que sigui tractora del sector, i que a partir d'aquí moltes pimes també puguin ser proveïdores?
Sí, és clar, volem que hi hagi empreses tractores que creïn llocs de treball instal·lant aquí alguna de les seves fàbriques, o que aconseguim que, gràcies als consorcis –perquè a Aeros també estem animant que es creïn consorcis–, les pimes s’aliïn i puguem aspirar a tenir aquí projectes molt més grans.
Indra, que és la gran empresa espanyola del sector, i aquest dilluns presenta la seva aposta per Catalunya, pot tenir aquest paper?
Sí. Ara mateix els PEM tenen els adjudicataris que tenen, les grans empreses del sector, que són Indra, Airbus, Navantia, també alguna cosa Telefònica, i aquestes empreses, quasi totes se'ns han apropat per col·laborar amb empreses catalanes. Són tractores, tenen els encàrrecs del Ministeri de Defensa, estan molt interessades a dur-los a terme i jo crec que necessiten les capacitats catalanes, i Catalunya necessita que també aquestes empreses col·laborin amb les empreses catalanes. I en aquest sentit estem treballant des del principi: Indra des del primer moment té una vicepresidència d'Aeros amb la idea d'enfortir la seva cadena de proveïdors.
Tenen la sensació que la finestra d'oportunitat és relativament curta, és a dir, potser si es triga molt a engegar ja no s'hi arribarà a temps?
Hi ha diferents velocitats, cadascú té la seva. Les institucions sempre demanen una miqueta més de paciència, però des del punt de vista de les empreses, hi ha necessitat de moure's ràpid, perquè com en tot mercat, el que no corre, vola, i es volen posicionar ràpidament. Les empreses volen agilitat; les institucions demanen paciència, i al mig estem nosaltres, buscant col·laboració entre administracions i empreses per intentar agafar un ritme que també sigui interessant per a les empreses.
Com ho estan fent, això de buscar col·laboració?
Ens estem movent en molts nivells i de moltes maneres des del principi, perquè vam començar a treballar aviat farà tres anys. Per una banda, institucionalment, som l'associació que tant el Ministeri de Defensa com el d'Indústria entén com interlocutora a Catalunya. I això és molt bo, estan molt interessats a veure què hi ha per aquí. Això s'ha concretat amb el Ministeri d'Indústria, que fa poc ens ha reconegut com a agrupació empresarial innovadora (AEI), això vol dir que som el clúster reconegut oficialment pel Ministeri, que canalitzarà, més enllà dels programes de defensa, ajuts per a la indústria perquè puguin fer innovació, desenvolupaments, consorcis, etc. Amb la Generalitat hi ha molta bona relació i estan donant suport a moltes de les nostres iniciatives, estem ajudant les empreses a entendre que s'han de certificar i quins són els requisits d'aquests sectors, perquè tant l'aeronàutica com l'espai com la defensa són molt complicats per accedir i són sectors superregulats. I les ajudem a fer molt networking, moltes aliances. Cada pime té un projecte superinteressant, però així no arribarem molt lluny. Hem d'intentar que entre elles col·laborin i que els projectes siguin més potents. Ens estem movent també en l'àmbit europeu, parlant amb molts països, amb moltes delegacions, amb els clústers d'altres regions, estem fent moltes coses.
I internament?
Tenim diverses comissions de treball, hi ha una comissió d'indústria que aixeca projectes; hi ha una comissió de talent; i la tercera pota, que és la Task Force: és on treballem el full de ruta de Catalunya per posicionar-se en temes de defensa, i és un organisme d'Aeros on estan només les empreses que ja estan treballant en defensa. Allà d'alguna manera els tenim a tots involucrats, Generalitat i ministeris, i treballem per veure cap on podem anar, i estem fent moltes coses: un mapa de projectes estratègics catalans on intentem alinear empreses i mostrar quatre o cinc grans projectes a Catalunya on hi ha molts aliats; hem fet també una llista de les empreses catalanes que poden participar a cadascun dels PEM, ja que han de tenir un pla de participació industrial on les grans tractores diguin amb qui treballaran.
El conseller d’Empresa ha dit que el Govern treballa des del primer dia per potenciar les empreses en defensa, de forma silenciosa. Ho perceben així?
Sí, des del principi coneixen l'existència d'Aeros i ens estan donant suport de diferents maneres. Les empreses interessades a fer coses van a veure qui calgui, li expliquen al conseller, i estem intentant sempre que això sigui un projecte amb el qual treballem a una, que no anem cadascú per la nostra banda, que és a vegades el que ens passa a Catalunya i a Espanya.
Quin paper ha de tenir el Govern en aquest procés?
Acompanyar, donar suport. I evidentment hi ha moltes negociacions que seran a nivell institucional, per tant, si el Govern i el conseller han dit públicament que donen suport a aquesta estratègia de creixement del sector, és el que necessitem.
Deia que una de les coses que pot aportar Catalunya a les empreses catalanes és el talent, però, en canvi, hi ha moltes patronals, no del seu sector, de tots els sectors que fa temps que es queixen de manca o fuga de talent. No s’hi troben les empreses del sector aeronàutic i de l'espai?
Sí, totalment. Una cosa és que les empreses tenen un repte molt important per captar i retenir talent, i una altra cosa és que en general, el talent que tenim a Catalunya és una fortalesa de cara a aquests mercats. Però evidentment, tenim aquest repte, per això hi ha una comissió de talent, que és la primera que va crear Aeros, per veure amb quins centres de formació comptem, quins programes de formacions no existeixen i s’han de crear, etc.
M'ha dit que ja tenen 80 socis, quan fa un mes eren 70. Això reflecteix l’interès per l’oportunitat d’entrar en el sector de la defensa?
Se'ns apropen moltes empreses. El tema de la defensa, que està tan de moda ara mateix, ha fet que se'ns apropin les empreses més ràpidament del que nosaltres esperàvem. Quan es va crear Aeros, sabíem que els mercats als quals apuntàvem eren molt interessants, i que Europa començava a apuntar cap a tecnologies duals, però no sabíem que arribaria aquest boom a causa de les guerres. Jo crec que hi ha necessitat i hi ha sobretot molta il·lusió en poder aportar a tots aquests mercats per part de Catalunya.
No temen que si s'acaba el conflicte a l'Iran i els Estats Units es tornen a apropar a l’OTAN i la UE, això de cop es pugui rebaixar?
Nosaltres insistim molt que hi ha moltes oportunitats transversals. Són tecnologies duals i una empresa, per exemple, electrònica o de ciberseguretat, no només acabarà formant part d'un projecte potent del Ministeri de Defensa, sinó que també pot estar en temes d'espai o pot acabar treballant per una empresa privada. S'ha de mirar de forma transversal. Les empreses han de fer la seva pròpia estratègia, s'han de plantejar si realment volen estar en el sector de la defensa, per què i quines possibilitats tenen. I a partir d'aquí, si creuen que és un sector en el qual poden tenir projectes de creixement, nosaltres els podem ajudar. Sí que hi ha un boom, però és perquè hi ha moltes oportunitats, està motivat. Hi ha molta il·lusió, esperem que sàpiguen fer-ho bé i que a banda d'aconseguir projectes de defensa també aconseguim posicionar Catalunya en aquest ecosistema a Europa.
Pot veure l'entrevista sencera a continuació: