El centre de geopolítica d'Esade, EsadeGeo, acaba de publicar un informe on constata el fracàs de la política industrial europea en el compliment del full de ruta marcat pels informes Draghi i Letta, que apuntaven a la necessitat que les empreses europees creixin per competir en un món en tensió i augmentin la seva competitivitat. Ressalta també que els deures en renovables no són ni de bon tros suficients i encara s'importa un 60% de l'energia que es consumeix, de manera que cal que es dupliqui l'electrificació. Un dels autors de l'informe, Juan Moscoso (Pamplona, 1966), doctor en economia i expert en relacions internacionals, repassa alguns punts de la publicació i del panorama actual de la geopolítica en entrevista amb ON ECONOMIA. Ho fa coincidint amb la seva visita a Barcelona per participar al simposi empresarial internacional de Funseam, la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental. Més enllà de la seva activitat acadèmica, va ser diputat per Navarra del PSOE al Congrés dels Diputats i encara milita al partit, encara que no té cap càrrec polític. És també consultor a Kreab i membre del Consell Econòmic Social i del Consell Europeu de Relacions Internacionals.
Tota l'estona la Unió Europea parla d'autonomia estratègica, de defensa davant Trump, però la sensació és que està molt més feble i veient simplement com sobreviu.
Es va començar a parlar d'autonomia estratègica amb la pandèmia i la guerra, però amb Joe Biden. El seu assessor de política exterior era Jake Sullivan, que va dir que l'economia era el principal element de geopolítica i no només els exèrcits. Ja Europa es va adonar que no podia dependre tant de tercers. Ho era massa, en energia, en tecnologia, en defensa, havíem perdut l'atracció en sectors claus com el digital. Llavors es van fer plans molt raonables, amb molt bons diagnòstics. Però estem sobrediagnosticats. Com un pacient hipocondríac, que es veu totes les malalties, però que no es cura mai. I va arribar Trump i ho va fer encara més greu. Ha demostrat que a Ucraïna està alineat amb Rússia. Per ell, l'important és que la Xina no capturi a Rússia. I perquè això no passi, l'han de capturar els Estats Units. I Europa l'és incòmode perquè té força moral. Encara que no tingui força, una Europa unida té molt de capacitat reguladora, soft power i influeix. Vol dividir-nos aliant-se amb els moviments ultradretans. Els Estats Units no només ens abandona, sinó que amenaça militarment Groenlàndia...
"Europa està sobrediagnosticada, com un pacient hipocondríac, però no es cura mai"
I encara hi ha un risc real allà?
Ara ja menys, però ha sigut un risc real, ens va sondejar. Ha vist que podem respondre, econòmicament o d'altres formes, tot i que no tenim capacitat militar, i és inimaginable arribar a pensar una confrontació amb els EUA, tot i que durant uns dies ho vam pensar. Però què hauria passat amb les bases estatunidenques a Europa, amb els ciutadans, amb les empreses? És inimaginable. Al final, es buscarà una solució suposo de seguretat compartida amb molta presència nord-americana a Groenlàndia. Però queda clar que Europa no pot afrontar aquesta crisi sola.
Es parla molt de l'autonomia estratègica, de l'energètica sembla que s'ha avançat. Però fins a quin punt podem defensar l'autonomia estratègica si encara compartim totes les nostres dades a Google, Meta...? Dos anys després de l'informe Letta, no sembla que hi hagi gaires avenços.
Exacte, l'informe que publiquem avui parla sobre el fracàs en política industrial del primer any i mig del segon mandat de Von der Leyen. En l'àmbit digital, ja anem molt tard. No podem pretendre competir aquí. Hem de ser pragmàtics i fer servir la tecnologia que necessitem i mirar de competir en tecnologies on encara estem empatats, com la Intel·ligència Artificial o la tecnologia quàntica.
"Hi ha hagut un fracàs en política industrial del primer any i mig des que es publiquen els informes Letta i Draghi"
Però les inversions dels Estats Units en IA són bestials.
El problema d'Europa és que no tenim un mercat de capitals, un mercat comú d'estalvi, no tenim capacitat financera. Tenim fragmentat el sistema financer. Els estatunidencs aixequen 20.000 milions de seguida per a qualsevol projecte i nosaltres fins i tot per empreses estratègiques com Talgo, que necessitava 200 milions, i no hi havia manera d'aconseguir-los. L'estalvi europeu se'n va als Estats Units.
I què cal?
Cal crear un entorn on l'estalvi europeu vagi a projectes europeus. Però això implica trencar amb la sobirania dels estats pel que fa als mercats financers. Tot i que hi ha lliure circulació financera, no hi ha unió bancària.
"Cal crear un entorn on l'estalvi europeu vagi a projectes europeus"
Això també ho deien Letta i Draghi.
Sí, això ho diem tots els europeistes des de fa molts anys, de dretes i d'esquerres, des de la crisi de Lehman Brothers, des de 2008.
El fracàs és de Von der Leyen?
Hi ha un fracàs de l'acceleració de les mesures. La gravetat dels fets i els anuncis que s'han fet no es corresponen amb les mesures que s'han pres. No tot és culpa de Von der Leyen, també dels estats membres. A França, hi ha un govern feble, Alemanya no està liderant. Espanya empeny, però si no tira l'eix francoalemany, no poden fer res Espanya i Itàlia.
I si Espanya gira a la dreta ho perdrà amb PP i Vox?
Bé, el PP europeu està més europeista que l'espanyol, preocupat pel que diu Vox. L'extrema dreta europea no és europeista. Creuen que la Unió Europea reforça la diversitat, la lliure circulació de persones, tots els valors liberals. Els Estats Units de MAGA té un programa econòmic, que no és molt racional, però pot tenir cert sentit amb l'exercici de la coerció econòmica fora, tot i que és terrible. A Europa, no té cap mena de sentit. Només generaria pobresa i conflictes, però estan en una guerra cultural i no econòmica. Critiquen la Unió Europea pel que representa. Per exemple, l'agricultura. Si no fos per la política comunitària, l'agricultura no hauria sobreviscut, només una part molt exportadora. Però són col·lectius vulnerables al tema cultural, són els que es mobilitzen més contra Europa. I és una contradicció gegant.
"L'extrema dreta dels EUA té un pla econòmic, encara que no sigui molt racional. L'europea no té cap mena de sentit perquè l'aillament només generaria pobresa i conflictes"
Volia preguntar-te justament per l'acord amb el Mercosur, que tant han criticat. Si ho fan és perquè els perjudica. Els aranzels ja existien i poden protegir certa producció local.
Per al sector ramader, hi ha clàusules de salvaguarda, és a dir, que les pèrdues es compensen. Si els productors de vedella diuen que l'entrada de vedella estrangera els fa ingressar menys diners, Europa els compensarà. I després, el que argumenten en l'àmbit fitosanitari, no és veritat. Es munten uns rumors falsos gegants. Hi ha moltes exigències a les importacions. I la revisió de les compensacions és permanent. Molts dels que protesten tenen una producció que sobreviu pels ajuts d'Europa.
Els aranzels a vegades serveixen per atraure indústria local. Això també pot funcionar o ha de ser tot en la línia del lliure comerç?
Europa el que ha de fer és ser ferma i no ser ingènua amb allò que controla. Si hi ha un gran soci com els Estats Units que canvia les normes del joc, t'has d'adaptar. El pacte entre Von der Leyen i Trump signat a l'agost, asimètric, no és just perquè l'aranzel mitjà és més elevat cap a Europa, però garantia les normes i el funcionament que Europa ha defensat. Per Europa és molt important mantenir el multilateralisme, amb tots els països.
Sí, però els pactes de lliure comerç no poden també provocar més deslocalitzacions?
Hi ha deslocalitzacions espontànies, com per exemple les mines, que desapareixen d'Europa i importem minerals de països en una fase de desenvolupament menys avançada. Ara ens adonem que necessitem tenir mines aquí. Això no vol dir que no compris a mercats externs, però busques autonomia per si de cas et fallen aquests mercats. Els sectors intensius en energia, que necessiten altes temperatures i no els val l'electricitat, sí que s'estan deslocalitzant. Ens cal apostar en aquests casos per l'hidrogen, però hi ha un risc d'experimentalitat.
Hi ha un risc que l'hidrogen es quedi en no res? Fa molt que se'n parla i sembla que no avança.
S'haurà de subvencionar, però Europa no es pot permetre perdre la siderúrgia.
Fins a quin punt la democràcia dels Estats Units pot sobreviure a l'embat de Trump?
La sortida i la resposta només la donaran els nord-americans. Sortirà de dins. La variant més rellevant és la confrontació entre el poder federal i els estats. S'està produint d'una manera bastant contradictòria, perquè la dreta defensava un govern petit, un estat aprimat. Aquells que tenien la seva escopeta, grups tancats, d'un comptat. Ara, en canvi, el govern federal va en contra els estats per tal de retallar drets. Però això està aixecant escletxes en la mateixa base de Trump. Minnesota és un punt d'inflexió, s'està fent coerció política per tal d'obtenir dades electorals, té frontera amb Canadà, amb una important comunitat de refugiats...I també hi ha la força de Califòrnia i del Partit Demòcrata.
"La sortida a la situació que viu els Estats Units serà interna. Hi ha un conflicte amb els estats que pot ser clau"
En aquest context, la Xina sembla la versió racional. Fins a quin punt és un soci fiable per a Europa o es pot alimentar un futur enemic?
La Xina ha demostrat que pot guanyar la carrera tecnològica i econòmica sense democràcia i amb un model diferent del nostre. Ningú no sap cap a on porta això. Als Estats Units, veiem el que passa, però diem, bé, hi ha contrapesos, la societat civil... Si la Xina arriba a una posició tant de força, no sabem si voldrà envair Taiwan, envair el Japó... Però ara mateix manté un ordre multilateral basats en regles molt més que els Estats Units. I les està respectant. Sempre defensen que la comunitat internacional no intervingui en assumptes interns com la repressió dels uigurs, o al Nepal... Segurament el camí sigui d'un multilateralisme sense menys intervencionisme sobre els assumptes interns. Els Estats Units s'ha baixat d'això i dona suport a les dretes i poders autoritaris.
Bé, ja ho va fer durant l'operació Còndor, quan als anys 70 va donar suport a dictadures llatinoamericanes.
Però allò era un altre moment. Era la Guerra Freda, hi havia dos mons en confrontació. Ara no n'hi ha, no hi ha un risc que Hondures o el Salvador caigui en mans soviètiques. A Veneçuela s'està veient clar que l'objectiu no era la democratització.
Una de les coses que va dir Trump fa poc és que Europa no està guanyant diners amb les renovables. Aquesta caiguda de la rendibilitat pot amenaçar la descarbonització?
Bé, Europa importa el 60% de l'energia que fa servir, perquè la mobilitat, la indústria pesant i part del consum domèstic es fa amb gas. Fa 20 anys, a Espanya vam gasificar tot el país. I els que tenien gas eren els bons. Les empreses petrolieres s'adapten a la realitat, però el mercat no avança tan ràpidament. L'objectiu d'Europa és que el 70% de l'energia sigui renovable i per això cal duplicar l'electrificació de la societat. I per fer-ho cal apostar per les bateries.
Fins a quin punt és contradictori aquesta situació d'incertesa global amb el bon rumb de l'economia?
Tot té un punt de macro i un punt de micro. Una cosa és la realitat individual i una altra la de l'agregat. Saber buscar l'equilibri d'ambdues coses és política econòmica. Això és la clau de la fiscalitat i la redistribució. El percentatge de salaris sobre la renda nacional està en mínims històrics a Europa i el món. Del pastís total de l'economia, els salaris cada cop són menys. Això vol dir que les rendes del capital creixen, i aquí van també els lloguers.
Els preus elevats de l'habitatge també dificulten la inversió dels ciutadans, no?
Sí, exactament. L'estalvi europeu i concretament l'espanyol tenen una concentració desmesurada en l'habitatge. La gent compra habitatge i això expulsa la inversió d'altres finalitats amb més risc. A Espanya hi ha molt poca cultura de posar diners en una empresa, d'arriscar. Els anglosaxons ho fan força més. L'estalvi europeu va molt poc a renda variable. Va a deute de l'estat i una part també se'n va a la borsa dels Estats Units.
Quines mesures podrien impulsar que això sigui diferent?
Ara s'ha de crear un compte d'estalvi europeu, que et remunera, però va cap a projectes com l'eix d'hidrogen. S'està desenvolupant, tindrà una mica més de risc que no pas comprar deute o risc. Les entitats financeres operen en mercats fragmentats. Els bancs tenen dimensions molt vinculades a les economies locals i no tenen capacitats, com els xinesos o dels Estats Units, d'invertir en grans projectes europeus.