Després d'assistir a 15 edicions de la cimera pel clima de l'ONU, la COP, la directora de la Fundació Empresa & Clima, Elvira Carles (Tortosa, 1968), va tornar convençuda que la darrera, la COP28 celebrada a Dubai fa un mes, ha sigut històrica. Per primer cop, la majoria dels governs mundials ha reconegut que cal "deixar enrere" els combustibles fòssils. Llicenciada en farmàcia i amb una àmplia experiència en la gestió d'aigües i residus, ara fa 15 anys que es dedica a vetllar pel compliment de les empreses de totes les mides de fites mediambientals. Ho va fer quan ningú hi creia i molts no ho entenien i segueix fent-ho ara que es converteix en obligatori, tant pel que dicten les lleis com pel que necessita urgentment el planeta. Són patrons de la Fundació empreses com Fluidra, Puig o Ciments Molins i hi formen part d'altres com Acciona o Naturgy fins a un total de 160 empreses de totes les mides.
Quan va tornar de la COP28 va dir que va ser molt important perquè per primer cop es parla de deixar enrere els combustibles fòssils. Però com podem saber que els països compliran?
Els països que no compleixin la reducció de les seves emissions i que són països receptors d’ajuda, deixaran de rebre-les dels diferents Bancs Multilaterals com ara el Banco Europeo de Inversiones, el Banco Interamericano de Desarrollo o fins i tot del Banc Mundial. L'Índia, per exemple, que és el tercer país més emissor del món, no s’arriscarà a deixar de rebre tecnologia. Tots volen continuar dins del joc i, per tant, compliran.
Quina relació té algú com vostè, vinculat al medi ambient i les empreses, amb els activistes més radicals?
Crec que com els periodistes, són necessaris per fer reaccionar empreses i governs. Un periodista activista em va dir: “vostè crea consciència, i això és important”. Però llavors em preguntava com podia jo explicar que un empresari o un polític vagi amb jet privat a Dubai. I jo li vaig dir que aquests empresaris es poden reunir amb 30 persones en pocs dies i això implicava que en els pròxims sis mesos hauria d’haver agafat 25 vols intercontinentals d’anada i 25 de tornada. En aquest sentit, estic molt contenta que hagi fet un vol encara que sigui privat, perquè el planeta se n’ha estalviat molts més. És molt bo que un cop a l’any aquests líders es trobin cara a cara per parlar de sostenibilitat.
Els països compliran amb la disminució dels combustibles fòssils perquè, si no ho fan, deixaran de rebre ajuts dels diferents bancs multilaterals
I pels països petroliers, que depenen molt dels fòssils, no és un cop a la seva economia?
No, al contrari, et sorprendries amb el que estan invertint en renovables. Estan reconvertint el desert amb plaques solars i estan invertint en dessaladores d’aigua. Els pous buits de petroli serviran per capturar i emmagatzemar les emissions de gasos amb efecte hivernacle. És el millor lloc per fer-ho i en podran treure benefici. El CO2 equivalent es pot liquar com el gas natural i transportar i emmagatzemar.
Així i tot, el president de la COP, Sultan Al Jaber, va dir poc abans de la cimera que no hi havia ciència que confirmés que la fi del petroli salvaria el clima. Quina opinió tenia vostè del president de la COP28 Sultan Al Jaber abans de la cimera?
Jo no hi tenia molta fe, perquè al principi semblava portava el barret dels combustibles fòssils. Pensava que això no aniria bé. I no el veia capaç de prendre les mesures que al final va prendre. Però en les últimes 48 hores, ajudat per John Kerry, es va posar al lloc on li tocava i va actuar com un veritable president de la COP.
Com es va desencallar tot?
Els països del petroli volien frenar l’acord i, de fet, la COP va estar 24 hores parada. El rei de l’Aràbia Saudí es va plantar i no volia signar el document final, i va rebre el suport 'Iran i Turquia. Però Al Jaber es va posar a treballar de la mà de John Kerry i Xie Zhenhua, els negociador dels països més emissors del món, els EUA i la Xina, i va liderar per tal que els països acabessin signant un document final en què tots hi estiguessin d’acord.
És curiosa la sintonia de la Xina i dels Estats Units en aquest àmbit de la lluita contra el canvi climàtic
Sí, Kerry i Xie Zhenhua són molt educats i seriosos. Es treuen el barret dels seus països i es posen el del planeta. Quan el president xinès Xi Jinping va viatjar a Washington per reunir-se amb Biden, Xie va anar directament a Califòrnia a trobar-se amb Kerry amb els seus respectius equips per preparar la COP28. Van ser ells qui van aconseguir que Turquia i l’Iran es desvinculessin d'Aràbia Saudí en el no suport inicial al document. Després, ja veiem que en altres àmbits com el comerç o el treball, no hi ha tan bona sintonia entre la Xina i els Estats Units.
Quin paper va jugar la Fundació Empresa&Clima en les cimeres de Canvi Climàtic?
El 2010 l'ONU ens va nomenar Observer de Nacions Unides. Això fa que nosaltres podem acreditar empresaris de sectors referents per acompanyar-nos a les negociacions del clima. A Espanya Només ho som nosaltres, la CEOE, la patronal de les elèctriques. Això és un plus per tal que les empreses vulguin ser sòcies de la Fundació, és una de les maneres de poder anar a les COP. Un cop allà nosaltres podem per exemple facilitar que un constructor d'un parc eòlic es trobi amb un ministre si ha tingut algun problema.
Quins serveis ofereix la Fundació?
Tenim diferents nivells de socis i paguen per serveis complets en l’àmbit ambiental. Com que som una fundació sense ànim de lucre, els nostres preus són molt més baixos que el de les consultores. Una petita empresa, per 5.000 euros l’any, pot tenir serveis com el càlcul de petjada ambiental i el pla de reducció de les seves emissions.
Ara que la llei comença a obligar a fer aquestes memòries, us vindrà un allau de feina?
Sí, això ens donarà molta feina, no només a nosaltres sinó a tots els sectors. Europa va per davant en demanar informes no financers d'acord amb la Taxonomia Europea que es recolza en sis pilars: adaptació al canvi climàtic, mitigació dels efectes del canvi climàtic, ús sostenible i protecció dels recursos hídrics i marins, transició cap a una economia circular, prevenció i control de la contaminació, i protecció i recuperació de la biodiversitat. Però més que les lleis, són els consumidors els que fan que les empreses siguin cada dia més sostenibles. Si incompleixes la llei, pots pagar la multa, però si els clients et deixen de comprar per la teva conducta, d’aquest cop no et recuperes.
Més que les lleis, són els consumidors els qui obliguen les empreses a ser cada cop més sostenibles
I no hi ha empreses que es fan sòcies per fer 'greenwashing'?
No. De les 140 empreses que tenim, cap hi està per fer greenwashing. Avui dia, amb els mitjans de comunicació, se sap tot i, com dèiem abans, els propis consumidors són els que obliguen les empreses a tenir una conducta sostenible. A més, fem contracte d’un any i no només les empreses poden no renovar, també nosaltres podem no fer-ho. I en 15 anys només s’ha donat un cas de no renovació per part nostra per no complir amb els criteris de sostenibilitat.
Vostè que ha treballat amb gestió de l’aigua, què creu que s’ha de fer amb aquesta situació de sequera? Es podien haver pres mesures?
A Barcelona gastem poca aigua en comparació amb altres grans ciutats. Potser alguns pobles tenen una gestió una mica menys responsable, però ens hi hem d’adaptar tots, ciutadans i empreses. Això de fer dutxes diàries crec que ho hem de començar a canviar. I les empreses que depenen excessivament de l’aigua s’hauran de reconvertir. Per posar un exemple, jo tenia plantats cítrics a Tortosa, on plou molt poc des de fa temps, i ara tinc algunes palmeres datileres.
Pel que fa a les renovables, Catalunya s’ha quedat molt estancada. Creu que ha fallat el Govern?
Catalunya va ser pionera fa 25 o 30 anys amb el primer parc eòlic i l’estancament no ha sigut per qüestions de govern. És la ciutadania, que de manera molt lícita, i no els governs qui han frenat aquesta transició. Quan es decideix fer una depuradora o un parc eòlic, l’oposició neix abans que es construeixi i de vegades els Ajuntaments s’acaben sumant. Són els ciutadans qui no han volgut renovables al seu pati del darrere i no els governs
És la ciutadania, i no els governs, qui ha fet amb la seva oposició que Catalunya estigui a la cua de renovables
Creu que és just que les energètiques que han fet servir més combustibles fòssils són les que han de liderar la descarbonització?
Són empreses que s’han de descarbonitzar com qualsevol altre sector. Estan invertint molt en canviar que l'origen dels seus kilowatts de fòssils a renovables. I el client ho exigeix, perquè els quilowatts verds són necessaris per a les empreses a l’hora de calcular la petjada de carboni. Fa 20 anys es podia pensar que les energètiques eren les que més contaminaven, però ara no. De vegades, es posa el focus en uns sectors i en d’altres que contaminen igual no tant. Hem de canviar alguns hàbits de consum.
És optimista doncs?
Sí, l’empresariat espanyol i català, en un 70%, ho està fent bé. L’únic problema és que anem massa lents i les conseqüències de les emissions pel planeta són tan greus que potser no arribarem a temps. Hem tingut els dos anys més calorosos de la història i seran segurament els més frescos dels pròxims 20 anys.
Com va arribar a preocupar-se pel medi ambient dins el món empresarial i dirigir la Fundació Empresa i Clima?
Els meus pares, pagesos i de Tortosa, on vaig créixer, eren molt observadors de la natura i feien cultius ecològics fa més de 30 anys, sense pesticides, quan ningú hi parlava. Hi havia una gran preocupació amb la gestió de l’aigua pels pous i els regs i vaig aprendre a tenir un gran respecte per la natura. La meva primera formació va ser en farmàcia i vaig treballar amb la gestió de l’aigua a Agbar.
Però la gestió de l’aigua no és el primer que pensem quan parlem de farmacèutics.
Doncs és evident, perquè en l’anàlisi de l’aigua hi ha una part molt important que és el vessant sanitari, que biòlegs i químics no poden fer. Vaig treballar en el sistema d’aigües de la Vila Olímpica, vaig fer un màster en tecnologia de l’aigua i després vaig conèixer un home molt important en la meva trajectòria professional.
Qui era i per què?
El director d’una empresa de residus que necessitava gestionar els pous adjacents d’un abocador i d’una planta de compostatge. Estem parlant d’un moment, 1993, on començava la gestió correcta dels residus i de la mà del primer conseller de Medi Ambient, el conseller Albert Vilalta, vam gestionar els residus acumulats des de feia 20 anys que tenien moltes empreses. Vam netejar els més de 1.000 abocadors incontrolats de Catalunya. Soc molt boletaire i als anys 90 feia mal a la vista arribar a un bosc i trobar-te una nevera o una rentadora.
Quan la gestió de residus encara estava per fer, vam netejar més de 1.000 abocadors incontrolats de Catalunya als anys 90
Llavors el medi ambient sempre ha estat central a la seva carrera.
Sí, després que aquesta empresa, on vaig treballar en clau d’economia circular, fos comprada per una multinacional, em van oferir anar a Buenos Aires gestionant plantes d’aigua i de residus, i allà també vaig aprendre molt d’energia. Però vaig decidir tornar a Espanya, vaig tenir una filla, i en Joan Planes, de Fluidra, em va demanar encarregar-me dels temes mediambientals a la Cambra de Comerç de Barcelona
I aquí està la llavor de la Fundació Empresa&Clima?
Sí, aquí i al Protocol de Kyoto, que em vaig llegir sencer l’estiu de 2004. Durant el primer semestre d’aquell any Espanya tenia la presidència europea i el llavors govern d’Aznar el va signar i ratificar. El setembre vaig portar un resum de 14 fulls als empresaris de la Cambra i els vaig explicar que si el Protocol tirava endavant, les empreses havien de canviar molt, havien de ser més eficients, canviar la mobilitat, reduir emissions, etc.
I com van reaccionar?
Al principi els empresaris no entenien res, després alguns s’espantaven per l’impacte que tindria en la seva activitat. La Fundació Empresa & Clima va néixer amb aportacions de la Cambra però després vam anar sols, van ser anys difícils, perquè les empreses no invertien en sostenibilitat degut a la crisis econòmica, ens va costar molt tirar endavant, fins ara que ens hem convertit en referents empresarials en temes de sostenibilitat.