El poble pirenaic d'Estamariu, amb 130 habitants, està encara tocat per la mort del seu personatge més il·lustre, Joan Planes, fundador l'any 1969 de Fluidra, empresa catalana líder mundial en piscines i que cotitza a l'Ibex-35. El seu fill, Eloi Planes, avui president executiu de la companyia, hi arribava conduint el Cupra de la seva dona, per assistir a les jornades sobre emprenedors rurals, organitzades per la fundació de la família Planes aquest desembre. Joves empresaris van mostrar com noves generacions locals i de fora del Pallars estan revitalitzant les economies de l'entorn quan està a punt de complir-se un any de la mort del fundador. Eloi Planes conversa amb ON ECONOMIA amb les muntanyes nevades de fons, relaxat per l'entorn familiar i pel bon any que l'empresa està a punt de tancar, amb les expectatives satisfetes de facturar al voltant dels 2.200 milions amb un ebitda ajustat d'entre els 500 i els 520. Superat amb èxit el repte dels aranzels de Trump, els principals reptes també estan als Estats Units: liderar aquell mercat i cotitzar a la borsa.
Com ha sigut el primer any sense el seu pare i com es gestiona una empresa tan gran enmig d'un dol?
Ha estat un any complicat a escala emocional. Perdre un pare, jo no ho havia viscut, i és quelcom que ho tens assumit que passarà, però el dia que passa és molt dur. Era una persona molt activa, podies parlar-hi, tenia els seus somnis i les seves il·lusions, sempre és un cop emocional. Des del punt de vista empresarial, el meu pare m’acompanyava i em continuarà acompanyant. Jo encara em llevo i de vegades pregunto què hauria fet l'Antonio, que era la mà dreta del meu pare, i ara també ho faig pensant què faria el meu pare. I busco al meu pare en el meu imaginari. El camí amb ell ha estat molt maco. Estic molt en pau amb què m’ha donat i amb el que jo li he donat.
Entrant en matèria empresarial, ha sigut un bon any per Fluidra, es compliran els objectius en un moment que es venen menys piscines.
Sí, estem en un moment gairebé de mínims històrics, amb una venda de 59.000 piscines per any. Però el nostre mercat més fort és el de després de la venda i no el de venda nova. De totes maneres, la venda de piscines tornarà a créixer, perquè ha caigut pels tipus d'interès, per la manera com els estatunidencs consumeixen, hipotecant-se... Aquest mercat, que és el de poder adquisitiu més baix, es reactivarà quan els tipus s'estabilitzin. No sé si el creixement serà el 2026 o el 2027, però ho farà.
Malgrat el bon exercici, la borsa ha castigat Fluidra amb una caiguda del voltant del 6% en un any que l'Ibex ha crescut un 44,5%. A què ho atribueixen?
El mercat ja sabem com és de vegades. Primer, els aranzels. Després, el tipus de canvi nord-americà d'euros a dòlars i la incògnita de quan es recupera la nova construcció, si ara o d'aquí a sis mesos. Però els fonamentals de la companyia són molt bons, hi ha una estructura sòlida. La política de dividends és molt generosa des del punt de vista de la caixa generada, perquè tenim bon balanç. El que ens toca és continuar fent la feina i el mercat ja ens reconeixerà. No només Fluidra, el sector té pressió. Però preu de l’acció acabarà recollint les millores. Així i tot, és veritat que aquest moviment dòlars-euros ens perjudica.
I entraran a la borsa dels Estats Units per corregir-ho?
Volem entrar-hi, però no tenim pressa. Una empresa que té més del 50% dels seus resultats als Estats Units, que a Europa cotitza amb descompte respecte al mercat nord-americà, té el deute de tenir el valor més pròxim a la realitat. No tenim un pla per fer-ho, però sí la responsabilitat de fer-nos-ho mirar. Hem d'aprofitar algun esdeveniment per donar accés a la liquiditat de l'inversor dels EUA, per tal que cotitzi més alt. Sí que ho estem pensant, sí que tindria sentit, però s'ha de fer bé. En una companyia cotitzada com aquesta, el volum d'accions que es mouen és molt important i hem d'intentar que el valor de la companyia i el seu preu estiguin tan pròxims com sigui possible.
"Una empresa que té més del 50% dels seus resultats als Estats Units té el deute de tenir el valor més pròxim a la realitat d'allà"
Un dels objectius que teniu, com a líders mundials, és liderar als Estats Units, on sou els segons. Sabeu quan serà possible i si serà de forma orgànica o inorgànica?
Hem superat el tema dels aranzels i la nostra visió és ser la millor opció per als clients. Fa set anys, quan va comprar Zodiac, érem tercers i ara estem segons, amb la líder, Pentair, i la tercera, Hayward, de mides molt diferents. Però no tenim una data i ho farem mesclant creixement orgànic i inorgànic. Des de després de la covid, tot el nostre creixement ha estat bàsicament orgànic i basant-se sobretot en el mercat nord-americà. I aquest és el millor camí per retorn a l'accionista. Però sempre tenim una pipeline de possibles compres. Aquest any vam fer una operació, que estem a l'espera dels reguladors, amb una compra d'una empresa de Singapore de robots que té el seu principal mercat als Estats Units.
Dèieu que el tema dels aranzels s'ha superat. Com ho heu fet?
Nosaltres tenim una filosofia de produir a prop dels mercats i aquesta idea amb els aranzels s'està fent més forta. La proximitat té a veure amb els aranzels, però també amb reduir la petjada de carboni, fabricar a prop dels mercats ja és un tema estructural. Tenim algunes plantes globals, però és mínim. La majoria del que fem a Nord-Amèrica ho fem a Mèxic, que al principi ens havia d'afectar molt i al final no va ser tant. Ha sigut un maldecap perquè s'ha mogut molt la fotografia. Ja vam fer una anàlisi mirant tots els escenaris quan va guanyar Trump. En una primera valoració d'impacte, vam valorar-ho en 50 milions i al final haurà estat de 30. El que hem fet ha sigut millorar l'eficiència, moure alguns processos per no moure els products dos cops, fer alguns trasllats de producció, etc. I després hem traspassat una part del preu al mercat, perquè el nostre no és un mercat que es mogui pels preus, sinó pel servei i la qualitat. A més, com els competidors estan igual o pitjor que nosaltres, al final no ens ha perjudicat.
Pensen obrir nous mercats?
Al sector de la piscina, els Estats Units té el 50% del parc mundial i Espanya, per exemple, és el quart amb més d'un 7% de quota de mercat. Per tant, podem obrir nous mercats, però amb la presència que tenim avui cobrim el 93% del parc mundial. El que volem és donar més profunditat als nostres mercats. I un mercat on volem fer-ho és en la piscina comunitària (la no residencial), que representa el 20% del total, però on aspirem a créixer més de pressa, perquè tenim menys pes. Ho farem de manera orgànica i inorgànica, de manera orgànica ja estem invertint. Hi ha altres sectors sorprenents, com el d'una empresa que es dedica a refredar la part electrònica de càlcul dels centres de dades posant una piscina al costat. A més, escalfes la piscina i és un procés sostenible.
Per què els preus d'una piscina són, de mitjana, el doble als Estats Units que a altres mercats?
Primer perquè allà la piscina és més gran, com tot, com les hamburgueses o els cotxes. I a més tenen sovint un balneari integrat a la piscina. És una piscina connectada, cosa que aquí no es fa tant, i la pots gestionar amb certa distància. Tenen llums, de vegades altres complements. Per mida i concepte, són diferents i més cares.
"Amb el mercat que cobrim, arribem al 93% del parc mundial. És més important aprofundir en piscines comunitàries que no pas obrir a nous països"
La digitalització de les piscines és un dels reptes.
Sí, a Europa estem molt per darrere dels Estats Units. La digitalització permet atacar dos temes de base. La comoditat, per a l'instal·lador i per a l'usuari, que poden tenir més informació a distància de com està la piscina, i la sostenibilitat, perquè amb els sistemes digitals pots gestionar millor el circuit d'eficiència.
Pel que fa a la sostenibilitat, com expliques a un ciutadà que ha vist recents sequeres que una piscina privada és sostenible?
La piscina té un gran volum d'aigua, però el seu consum és baix, no arriba al 0,8% del total de consum d'aigua a Espanya. Un hotel amb piscina o sense només modifica en un 2% el seu consum. De la mateixa forma que a la gent no se li acut dir-li a un usuari que no tingui cotxe, i li diu de tenir un cotxe elèctric híbrid o tecnologia, el mateix val per a les piscines. Hi ha tecnologia que estalvia un 90% del consum d'aigua, en funció de com reutilitzes l'aigua de neteja del filtre, per exemple. I després cal que l'administració faci una legislació positiva. A Austràlia, per exemple, les cases amb piscina han de consumir menys aigua que les cases que no en tenen. Tenen l'obligació de reaprofitar les aigües de pluja, les aigües grises. Això és el que s'acabarà imposant.
Per a l'adaptació al canvi climàtic, la piscina i les piscines públiques poden tenir un pes. Ho hem vist aquest estiu amb la polèmica dels nens que es mullaven al parc de les Glòries de Barcelona.
Les piscines tenen un impacte boníssim en la vida de les persones: refugi climàtic, salut mental, zona de relacions socials. Per això es banyava Cleopatra i ens continuem banyant avui dia. No em preocupa que es deixi de fer o es deixin de vendre. Però sí que penso que el sector ha començat a canviar el fet de no preocupar-se pel relat. El relat de l'eficiència en contra de les piscines és fals, des del punt de vista mètric. En un barri on els nens tenen problemes, la piscina genera socialització. Amb la Fundació Fluidra, generem coses tan bàsiques com que els nens aprenguin a nedar a les piscines per tal que no s'ofeguin al mar. Si tens una barbacoa i estàs amb els amics o estàs parlant amb el teu fill, la piscina té un valor positiu innegable.
"Les piscines tenen un impacte boníssim en la vida de les persones: refugi climàtic, salut mental, zona de relacions socials".
Hi ha poques empreses catalanes que siguin líders al món. I, en canvi, Fluidra i vostè no són molt coneguts. Troba a faltar cert reconeixement com a marca?
El treball parla més que les paraules. Estem a un sector amb un propòsit i la forma com gestionem i tractem l'aigua fa d'aquest un món millor. Hem fet una feina molt bona i quan m'ho demanen ho explico. No necessitem reconeixement. Qui ens ha de reconèixer són els clients.