Sense sortir del municipi de la Seu d'Urgell (Lleida), la Cooperativa Cadí prepara el seu trasllat industrial dins de la mateixa població per seguir innovant en processos i productes lactis, ser encara més eficient i més sostenible. De moment, ja disposen dels terrenys -a la zona de l'antic Càmping En Valira, on prendran la major part, uns 22.000 m² de superfície- que l'Ajuntament de la Seu ha requalificat com a sòl industrial. La cooperativa es va establir al centre de l'eixample de la Seu en els anys 20 del segle passat, quan en feia uns quants des de la seva fundació, el 1915, quan un grup de pagesos del Pirineu, encapçalats i amb l'empenta de l'economista i polític Josep Zulueta, van constituir la Cooperativa Lleteria de la Seu d’Urgell, la primera a Catalunya i la segona a Espanya. Enguany es commemora el centenari de la mort d'aquell prohom de Barcelona que estiuejava a la Seu per un tema de salut i que va impulsar la renovació del sector agrari malmès per la fil·loxera, apostant per la ramaderia i els làctics; i el 110 aniversari de la cooperativa Cadí.
-En la commemoració dels 110 anys, aquest octubre, recorden la passió i la tradició, però la mirada posada en el futur. Per a quan la nova fàbrica?
La idea és poder sortir del centre urbà de la Seu. Necessitem fer un canvi i tenir una fàbrica més eficient en termes productius, ja que ara estem una mica limitats a l’hora de fer coses diferents. Es farà, però, sempre tenint en compte que al territori hi ha un nivell de ramaders, amb un volum de llet i que, per tant, nosaltres apostem per la qualitat, no pel volum. No pensem a fer una fàbrica nova per créixer. Els volums que tenim són els que són, però necessitem fer les coses millor perquè el mercat cada vegada és més competitiu.
-Però hi ha data i inversió?
No ho sabem, encara. Estem treballant en el projecte. És una idea inicial, tenim el terreny i veurem quan es pot fer realitat.
-Quin és, però, l'objectiu?
És una mirada al futur, mantenint la nostra estratègia de seguir fixant la gent al territori, fent que la gent es pugui guanyar bé la vida, amb la recollida de la llet i l'elaboració de formatges i mantegues. La cooperativa es nodreix de la llet produïda pels socis ramaders a les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya.
-Mentrestant, quines previsions tenen per al 2025?
Pensem recollir més o menys la mateixa quantitat de llet o una mica més que el 2024. Esperem que no ens afecti cap tema sanitari i que podem tenir les produccions més normalitzades. En facturació això correspondria a un creixement d’entre un 2% i un 3%, aproximadament, fins als 54 milions d’euros. Un 34% prové de la venda de formatges. Catalunya és el principal mercat de la cooperativa, amb el 44% de les vendes, seguit de la resta de l'Estat (28%) i les exportacions (28%).
La Cooperativa Cadí recull la llet dels socis ramaders, grans i petits, a qui se'ls paga la llet tenint en compte la qualitat que aporten. Però la governança de la cooperativa determina que cada ramader té veu i vot a l'hora de prendre decisions d'una empresa que s'autofinancia. "Només són socis de la cooperativa els qui aporten llet i que es fa amb qualitat. A posteriori, tot el negoci que es genera es redistribueix, no maximitzem els beneficis, els retornem als socis", recordava Puigcercós en una recent intervenció a la Trobada al Pirineu, celebrada a la mateixa Seu d'Urgell.
Parlar de socis vol dir fer referència a 64 famílies ramaderes, repartides entre 35 pobles de les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya. Es recullen 172.000 litres de llet diaris, uns 62 milions de litres anuals aproximadament, que es transformen en formatge i làctics, donant feina directa a 135 treballadors de manera directa -i un centenar més d'indirectes-, i s'elabora 14,2 milions de productes entre formatge -gairebé la meitat del total-, mató, frescos, mantega... També s'aporta llet fresca a la participada Llet Nostra Alimentària, que fabrica i comercialitza la llet UHT amb la marca Llet Nostra.
Les 64 famílies ramaderes tenen veu i vot en la presa de decisions
-L'any passat va ser un any complex?
El 2024 ha estat un bon exercici. Hem pagat la llet als nostres ramaders per sobre del preu de mercat. És cert que vam haver d’afrontar un episodi de la llengua blava durant l’any passat que ens va afectar la producció de llet. És veritat; els riscos sanitaris són latents i estan aquí i sempre s’ha d’estar pendent perquè afecta la producció làctica. Però ha estat un bon any.
La gerent i directora de Cooperativa Cadí explica que els seus productes es troben en la majoria de punts de venda d’alimentació del territori català, en algunes zones del territori nacional, així com en diferents països europeus i als Estats Units. Les exportacions suposen el 35% de la seva producció de formatge i una quarta part de la seva facturació. En concret, França suposa el 71% de les seves exportacions -que es van iniciar fa 35 anys a través d'una comercialitzadora-, seguida de Portugal (17%), Andorra (3,8%) i Polònia (2,5%), però la seva cartera de clients és molt àmplia i inclou, per exemple, els Estats Units -amb presència des de fa 30 anys-, les illes Caiman o Austràlia. "Els nostres lactis estan a l'alça de les marques franceses i del País Basc".
Com a grup cooperatiu, Cadí està format per les societats Cadí, S.C.C.L. (la cooperativa dominant), i les participades Per Inter (amb el 100% del capital); Platefornne de Service Logistique (50%); PSL Immo (50%); i Llet Nostra Alimentaria (27,5%). A més d'un 5,3% a Probiolac. "Les participades que tenim formen part de la cooperativa i de la seva estratègia de generar valor afegit per a la llet que aporten els nostres socis ramaders".
-Continuaran al projecte de Llet Nostra? És una manera d'aportar valor al grup?
Vam començar a treballar amb Llet Nostra perquè teníem una gestió complexa dels estocs, perquè treballem amb una primera matèria que es fa malbé en hores. Per tant, fa més de 15 anys que vam decidir sumar-nos a la cooperativa de productors de Llet Nostra, perquè teníem produccions més altes i tenia més sentit, però hem continuat. Seguirem participant-hi amb una veritable quantitat de llet, perquè desprendre’ns no ens malmet la nostra producció de formatges. Estem molt orgullosos de participar en Llet Nostra perquè és una tipologia de producte i una marca que és líder en el mercat de llet UHT de marca fabricant. Estem contents d’haver contribuït també a aquest projecte.
-La facturació consolidada a quina xifra ha ascendit?
El 2024, vam facturar 165 milions d'euros.
La xifra consolidada del negoci de la cooperativa ascendeix a 165 milions, el 2024
-Quins projectes tenen entre mans per beneficiar als ramaders i garantir la seva continuïtat?
Des de la cooperativa recollim la llet diàriament a les granges, a través de cinc rutes que van per tot l’Alt Urgell i la Cerdanya. També tenim un servei veterinari i agrònom que els hi proporciona assessorament perquè les granges puguin seguir fil per randa totes les normatives i certificacions del sector lacti i de benestar animal. Per tant, anem molt alineats amb els socis.
-La sostenibilitat és també un repte.
En matèria de sostenibilitat, i la petjada de carboni estem fent importants esforços i avenços. És important de cara a futur anar alineats en aquest sentit. Cal tenir cura dels residus.
-Llançaran nous productes?
Estem treballant en un formatge nou, que potser coincidirà amb el seu llançarem aquest any, que commemorem el 110 aniversari de la història de la cooperativa.
-Com els afecta la marca blanca o de distribuïdor?
Nosaltres amb llet UHT sabem què passa al mercat perquè estem dins de Llet Nostra, perquè a Espanya és un dels països d'Europa on més està creixent la marca blanca. Pel que fa a la cooperativa, és un repte més. Hem de competir amb qualitat i servei, hem de demostrar al consumidor que l'important és comprar qualitat i territori. La classe de consum que tinguem determinarà el tipus de societat que volem. Així s'ha de fer front a la competència.
La classe de consum que tinguem determinarà el tipus de societat que volem
-És la manera de fer valdre la cooperativa?
L’esperit cooperatiu és essencial per al desenvolupament de l’economia. El sentiment de pertinença al territori. El sector primari és la principal activitat econòmica de les comarques on hem d'afrontar un gran repte: el relleu generacional. Per preservar-lo, tot i que ja ha demostrat la seva resiliència, el sector primari s’ha de guanyar la vida i ha de millorar el seu benestar; a més de sentir-se orgullós d'allò que fa.