Torres va anunciar fa uns dies que Miquel Torres Maczassek, de 49 anys, succeirà el seu pare, Miguel Agustín Torres Riera, de 82 anys, en la presidència d’aquests històrics cellers. Però el relleu no es produirà ara sinó dins d’un any perquè el successor tingui temps per preparar-se per a la nova responsabilitat i per trobar-li un substitut per al seu actual càrrec de director general.
Fonts de Torres confirmen que el nou director general serà extern a la família propietària. Precisen que el procés de selecció ja s’ha posat en marxa, però que serà “llarg” i que compten amb assessors per escollir a la persona a la qual confiaran la direcció del negoci. Com han fet altres empreses familiars, professionalitzaran la gestió.
Aquests canvis coincideixen en un moment en que Torres s’ha recuperat de la patacada de la pandèmia. Des d’aquest grup s’avança que van tancar l’any passat amb una facturació global de 265 milions d’euros, un 3% més que els 257 milions de l’exercici anterior. Aquests resultats inclouen els cellers que tenen a Xile, però no els dels Estats Units.
En l’exercici pandèmic de 2020, Miguel Torres SA –la seva principal societat en la qual consoliden 25 empreses filials– va tancar amb una facturació de 201 milions d’euros i unes pèrdues de 20,5 milions. El tancament governatiu del sector de la restauració pel Covid-19 va tenir un impacte “extraordinari” en el seu compte de resultats, com reconeixen en l’informe de gestió. A l’exercici següent ja van aconseguir capgirar aquesta situació, amb una facturació de 243,6 milions d’euros i uns beneficis de prop de 2 milions. En aquests resultats s’exclou l’activitat de Torres Araba amb les seves tres filials alabeses.
Prop del 70% de la seva producció es destina a l’exportació. El principal destí exterior és el Regne Unit. En els informes de gestió s’apunta que no s’han vist afectats per la guerra entre Rússia i Ucraïna perquè no tenen interessos comercials rellevants en aquests països. A l’estranger, compten amb filials als Estats Units, Xile, Xina, Irlanda, Suècia i Andorra.
L’any vinent, la presidència del grup passarà a la cinquena generació però aquesta ja no s’encarregarà de la direcció. La cinquena generació està integrada per tres branques familiars: els Torres Maczassek –Ana, Mireia i Miquel–, els Torres Rosselló –Marta, Arnau i Pau– i per Cristina, filla de Marimar Torres Riera, que és la que està davant dels cellers Marimar Estate, als Estats Units.
Qui és qui?
Miguel A. Torres (Barcelona, 1941) ostenta la presidència des del 1991, però encara la retindrà un any més fins que la cedeixi al seu fill. Es va casar el 1967 amb Waltraud Maczassek (Frankfurt, Alemanya, 1947), que s’ha dedicat a l’art i a l’empresa, ja que va obrir el mercat alemany i també va presidir durant anys la Fundació Família Torres. Es van conèixer quan Waltraud estava de vacances a Sitges. El matrimoni va tenir tres fills. La filla gran, Anna (1968), ha desenvolupar la seva trajectòria professional al marge del negoci vitivinícola familiar i en l’actualitat dirigeix l’institut de cirurgia plàstica que porta el seu nom, vinculat a la clínica Teknon. La mitjana, Mireia (1969), està al capdavant de l’àrea d’innovació de Torres, dirigeix el celler Jean Leon i és l’actual presidenta de la Fundació Família Torres. I el fill petit, Miquel (1974), serà el successor en la presidència del grup.
Miquel Torres Maczassek va passar per companyies de gran consum i de perfumeria abans d’incorporar-se a l’empresa familiar com director del celler Jean Leon. Després va dirigir l’àrea de màrqueting, el negoci a Xile i, el 2012, va ser nomenat director general global de Família Torres. Està casat amb la periodista nord-americana Sarah Andrews, natural de Carolina del Nord i excorresponsal d’Associated Press a Espanya, amb la qual té tres fills encara menors d’edat.
La família americana
Una branca d’aquesta família s’ha establert als Estats Units. Marimar Torres Riera (1945) es va instal·lar el 1975 a San Francisco per encarregar-se del mercat americà. A principis dels vuitanta va comprar unes terres al comtat de Sonoma (Califòrnia) per dedicar-se al negoci vitivinícola. En l’actualitat, està al capdavant del celler Marimar Estate en companyia de la seva filla Cristina (1988).
Els primers antecedents familiars dels Torres com a viticultors daten del 1559 al Penedès, però no va ser fins el 1870, fa 153 anys, que es va constituir Casa Torres y Cia. Després de dedicar-se al comerç a Cuba, Jaume Torres Vendrell (1843-1904) es va aliar amb el seu germà Miquel (1832-1910) per produir i exportar vi des de l’empresa que van crear a Vilafranca del Penedès. L’únic fill d’aquest últim, Joan Torres Casals (1865-1932), va començar amb la producció de brandy. A la tercera generació, liderada per Miquel Torres Carbó (1909-1991), li va tocar reconstruir el celler familiar que va ser destruït durant la Guerra Civil. A partir dels anys quaranta, va iniciar l’exportació de vi als Estats Units, però no amb botes, sinó amb ampolles, tal com recull en els seus articles Josep Tarragona, advocat i conseller d’empreses familiars.
Miquel Torres Carbó va tenir tres fills, que són la quarta generació: els germans Juan María Torres Riera (1932-2021), Marimar (1945) y Miguel Agustín (1941). Aquest últim, encara president, ha abanderat des de 2008 la lluita contra el canvi climàtic en el sector. És un dels impulsors de l’associació internacional Winneries for Climate Action (IWCA) que promou la descarbonització.
Precisament, Torres va informar fa uns mesos que estan adaptant les vinyes a les noves condicions climàtiques, desplaçant els cultius buscant més altitud i temperatures més fredes. Preveuen invertir fins a 10 milions d'euros en la compra de terrenys en alçària, en els propers 10 anys, a Catalunya i Xile. Aquestes són també les àrees geogràfiques en què en l'última dècada han adquirit terres per a cultius de vinya, situades entre 550 i 1.200 metres d'altitud.
Històricament, Torres ha tingut presència a les denominacions d’origen Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Costers del Segre, però també s’ha estès amb vinyes i cellers a les principals zones vitivinícoles espanyoles, que anomenen les “quatre erres”: Rioja, Ribera del Duero, Rueda y Rías Baixas.