L’historiador Jaume Vicens Vives (Girona, 1910 - Lió, França, 1960) continua sent una figura omnipresent en les institucions catalanes, incloses les econòmiques, especialment al Cercle d’Economia. En aquest lobby empresarial que lidera Jaume Guardiola, encara acudeixen als textos de Vicens Vives per inspirar-se sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya, el citen en les notes d’opinió de contingut més polític i, fins i tot, el novembre passat van obrir una conferència que porta el seu nom per analitzar el futur. Jaume Vicens Vives va deixar un llegat intel·lectual, però no va ser el fundador de l’empresa familiar Editorial Vicens Vives, nascuda un any després de la seva mort, perquè d’això se’n va ocupar la vídua, Roser Rahola d’Espona (1914-2020), i el seu fill gran, Pere Vicens Rahola (Barcelona, 1939, que en la fotografia superior apareix al costat de l’alcalde Jaume Collboni), que segueix al capdavant.
Editorial Vicens Vives ha travessat per una etapa convulsa a causa de la pandèmia i del retard del govern central en publicar la nova llei d’educació, la LOMLOE, que defineix els continguts escolars. Aquestes circumstàncies van afectar de ple la quarta editorial de l’Estat del sector de l’educació i la van abocar a les pèrdues: 11 milions d’euros en l’any pandèmic de 2020; 2 milions el 2021 i 2 milions més el 2022, que és l’últim exercici del qual han presentat comptes. El desembre passat van aplicar un ERO a 62 empleats, el 21% de la plantilla.
Quan ja s’havia entrat en aquesta fase de turbulències, el juny de 2021, Pere Vicens Rahola es va convertir en l’accionista únic del grup editorial en comprar les participacions que tenien els seus quatre germans. Així, la propietat es concentra ara en una única branca familiar, els Vicens Barceló. Quan al gener de 2020 va morir la mare, Roser Rahola d’Espona, als 105 anys d’edat, aquesta va deixar en herència el 75% de les accions als altres quatre fills: Roser, Adela, Anna i Albert Vicens Rahola, que fins aquell moment no eren accionistes tot i que estaven en el consell de l’editorial. Aquests últims van cedir les accions a Pere, que ja tenia el 25%, a canvi de compensacions patrimonials.
Nova patrimonial
Pere Vicens Rahola va constituir el gener passat la societat Holding Vicens Barceló SL que, com indica el seu nom, té com a objecte controlar les seves participacions empresarials. El capital social inicial supera per poc els tres milions d’euros. Des del grup empresarial no s’ha facilitat més informació sobre aquesta societat.
Economista de formació, Pere Vicens es va veure temptat per la política en els inicis de la Transició, quan es va presentar a les eleccions generals del 1977 per la llista Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya, però no va aconseguir l’escó. Només van sortir elegits dos diputats d’aquesta coalició: els ja difunts Antón Cañellas i Carlos Güell de Sentmenat. Més recentment, es va tornar a presentar a unes altres eleccions, aquestes empresarials, les de la Cambra de Comerç de Barcelona del 2019 en la llista que liderava el financer Carles Tusquets, però tampoc va sortir escollit.
Ha ocupat diverses responsabilitats de representació empresarial com les de president de la Unió Internacional d’Editors o el de membre del Consell de Publicacions de la UNESCO. Es manté com a president d’honor (després de ser-ne l’executiu) del Cercle de Cultura, entitat impulsada des del Cercle d’Economia, del qual també n’és membre del consell honorífic de la seva fundació, que presideix Pedro Fontana. El 2023 va rebre la Creu de Sant Jordi de mans de l’aleshores president Jordi Pujol i, un any després, va passar a formar part del selecte grup dels cònsols honoraris, en el seu cas de la república centreasiàtica d’Uzbekistan.
Gràcia reial
També ostenta el títol nobiliari de baró de Perpinyà, que va heretar de la seva mare. El rei Joan Carles va convertir Roser Rahola d’Espona en baronessa el 2010, coincidint amb la commemoració del centenari de Jaume Vicens Vives, en reconeixement a la seva tasca d’editora i continuadora de l’obra del seu marit. Però abans d’ella hi van haver altres barons de Perpinyà, el primer dels quals no va néixer en la ciutat nord-acatalana del mateix nom sinó a la Segarra: Francesc de Nuix i de Perpinyà (Torà, 1739 – Cervera, 1809), advocat dels consells reials, tradicionalista, que va rebre el títol de baró per gràcia del rei Carles IV d’Espanya, si bé el 1910 es va extingir aquest dret aristocràtic en no reclamar-lo ningú. Un segle després, es va rehabilitar a favor de Roser Rahola, que és descendent d’aquell primer baró.
Roser Rahola és clau en la història de l’editorial familiar. Quan estudiava Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona va conèixer Jaume Vicens Vives, que n’era professor, amb el qual es va casar el 1937, a la mateixa universitat, en una cerimònia civil oficiada per l’historiador Pere Bosch Gimpera. Com que aquest últim era conseller de Justícia de la Generalitat republicana, el matrimoni no ho va tenir fàcil després de la guerra. A sobre, el germà bessó de Roser, Frederic Rahola d’Espona (1914-1992), es va exiliar si bé va tornar el 1942. Precisament, Jaume Vicens Vives i Frederic Rahola van crear en aquells anys Editorial Teide, que encara és propietat dels descendents del segon. Amb la recuperació de la Democràcia, Frederic Rahola d'Espona va ser conseller de Governació de la Generalitat provisional amb Josep Tarradellas i, posteriorment, el primer síndic de greuges de Catalunya. I encara hi ha més relacions polítiques perquè estan emparentats amb Pere Rahola Molinas (1877-1956) –un cosí del seu pare–, que va ser diputat de la Lliga en diverses etapes històriques i ministre de la Marina durant uns mesos a la Segona República.
L’Editorial Vicens Vives no es va crear fins al 1961, un any després de la mort del cèlebre historiador que li ha donat el nom. Durant dècades, la seva vídua es va encarregar personalment de l’acció comercial i de la relació amb els ministeris d’educació, fet que la va obligar a viatjar sovint a Madrid amb els trens o els avions bimotor de l’època. Aquesta editorial ha renovat el llibre de text escolar, inclòs en les etapes històriques més fosques.
Nova etapa
En l’actualitat, al capdavant d’Editorial Vicens Vives, en qualitat d’administradors solidaris, hi ha Pere Vicens Rahola i el seu fill, Jaume Vicens Barceló, que ja porta el pes de l’empresa. Ha hagut d’afrontar la caiguda d’ingressos d’un grup editorial que va arribar a fregar els 40 milions d’euros per situar-se al voltant dels 27 en els exercicis de 2020 i 2021, i repuntar el 2022 per sobre dels 29 milions, però encara lluny dels 32,9 milions del 2019, abans de la pandèmia. Tots aquest exercicis els van tancar amb pèrdues. Fa dos anys van subscriure un crèdit de 16,2 milions d’euros amb Cofides, la societat publicoprivada que gestiona fons estatals per salvar empreses greument afectades per la Covid-19. D’aquest import, 13 milions d’euros corresponen a un crèdit participatiu. En realitat, empreses competidores també s’han vist afectades per la crisi. Per superar-la, Vicens Vives ja va implantar fa temps un pla estratègic amb l’assessorament de KPMG.
En declaracions a ON ECONOMIA, la directora corporativa, Maria de Gispert, indica que “continuem treballant en la consecució dels nostres objectius estratègics a curt i mig termini”. Afegeix que, entre els plans més immediats, destaca l'expansió de la seva plataforma digital educativa, així com “el llançament de noves col·leccions literàries escolars que esperem siguin ben rebudes tant a nivell nacional com internacional”.
A Vicens Vives se la coneix sobretot pels continguts escolars des de l’etapa infantil a la preuniversitària i Formació Professional, però també compta amb segells literaris. Mantenen la presència a Llatinoamèrica amb filials a Xile, Argentina, Perú, Colòmbia i Mèxic.
El 16 d’abril passat, a Barcelona, van acollir la reunió anual de l'European Educational Publishers Forum (EEPG), amb 17 representants d’aquest reconegut col·lectiu d’editors educatius europeus, al qual pertanyen des de fa molts anys. Uns dies abans, el 12 d’abril, van rebre la visita de l’alcalde, Jaume Collboni, a la seva seu central, moment que il·lustra la fotografia superior.