En representació de l’empresa TREA Capital Partners, l’empresari Carles Tusquets, ha reiterat aquest dilluns que les irregularitats registrades en les últimes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, que es van celebrar el maig de 2019, i que han estat validades per diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), posen en qüestió la governança que s'ha fet de la institució per part de l'actual ple de la institució.  "Estem absolutament convençuts que, si s'haguessin fet les coses bé, l'actual composició del ple no seria l'actual i el comitè executiu de la Cambra tampoc", ha sentenciat Tusquets, que va ser un dels candidats que va optar a la presidència en els últims comicis. Tusquets ha assegurat que si les eleccions s'haguessin desenvolupat en plena normalitat, "amb un sistema de vot electrònic més robust i sense vulnerar els drets fonamentals dels electors, la candidatura que es va donar per vencedora, Eines de País, només hauria obtingut 19 cadires en el ple, en lloc de les 31 que se li van assignar i que li van donar la majoria més un dels llocs del màxim òrgan directiu". Amb aquests arguments, Tusquets ha defensat que: "Totes les decisions preses a la Cambra (des del 2019) entenc que han de ser qüestionades", tot i que com a membre que és del ple, ha votat "a favor d'algunes de les decisions".

L'empresari i excandidat a la presidència de la Cambra, davant aquesta situació, demana al Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat com a òrgan tutelar que reguli més acuradament el procés per a les eleccions vinents a la Cambra, que s'han de convocar per abans del mes de novembre d'aquest any. "No pot tornar a succeir", ha expressat. Acompanyat de les advocades Mercedes Cuyás i Francesca Castellà, Tusquets ha evidenciat que hi ha un procés judicial obert encara, perquè la Cambra i la Generalitat han portat les sentències del TSJC fins al Tribunal Suprem, on es reconeix la nul·litat de les actes definitives de les eleccions de 2019, perquè en el procés del vot electrònic es van produir diferents irregularitats i hi ha vulneració dels drets fonamentals dels electors. Ha advertit també que el contracte d'implantació del sistema de vot -electrònic i presencial- que s'ha licitat per a les eleccions vinents ha recaigut en la mateixa consultora Agtic Consulting i que el projecte de decret que ho ha de regular està redactat en termes molt similars al de 2018, sobre el qual pesa una sentència ferma del TSJC decretant la seva nul·litat. Malgrat tot, ara mateix, Carles Tusquets no ha decidit si també presentarà un recurs contra aquest nou decret, pendent d'aprovació per part del Govern català.

Tampoc ha deixat clar si optarà de nou a la presidència de la Cambra amb una candidatura a les eleccions de 2023, s'ho està pensant i tot dependrà de les garanties legals del proper procés electoral. Sí que confirma que, sense aquestes irregularitats, que van afectar més de 600 vots emesos pel sistema electrònic que van ser declarats nuls, la seva candidatura hauria pres a Eines de País "una dotzena" d'epígrafs dels 40 que se sotmetien a elecció directa del ple. Els altres 20 components del ple corresponien als representants a elecció de les patronals catalanes (6) i a les cadires de plata (14).

Per la seva part, l'advocada Mercedes Cuyás ha lamentat que el procés "s'ha estat allargant de manera incomprensible", ja que, segons ella, totes les sentències i resolucions apunten que es van violar aquests drets fonamentals dels electors que van anar a votar, el sistema va acceptar el vot i després van ser anul·lats, a més que en alguns casos es va donar a conèixer el nom del votant i el sentit del seu vot. A més, ha criticat la manera de fer de la cambra i de la Generalitat durant el procés judicial, que segons ella ha provocat -al costat de la pandèmia- que s'hagi endarrerit la sentència ferma. Ha advertit que "arribarà el moment en què s'obrirà el meló de l'execució de les sentències": en aquest cas, si és possible comprovar els vots anul·lats al seu moment, pot comportar canvis als òrgans de govern en variar el resultat de les eleccions.