En els últims 25 anys, el nombre d'oficines bancàries a Catalunya ha caigut un 70%, de les més de 7.000 a les escasses 2.000. El president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, reivindica l'accés a la banca com un dret bàsic que hauria de prestar-se "d'una manera o altra". 

El març del 2001, Catalunya comptava 7.172 oficines bancàries, segons dades del Banc d'Espanya, una xifra que va anar pujant progressivament en els anys de la bombolla fins a assolir les més de 8.000. El 2008, es va arribar al pic, i des d'aleshores els tancaments no s'han aturat, amb una caiguda especialment destacable durant el principi de la passada dècada, coincidint amb la crisi econòmica i la concentració del sector bancari.

Entre el 2009 i el 2014, el panorama d'entitats bancàries al país va canviar radicalment, amb la desaparició d'una desena de caixes d'estalvi, com Caixa Catalunya, Caixa Manlleu, Caixa Penedès o Caixa Laietana. Actualment, després del procés de fusions i absorcions, CaixaBank i Banc Sabadell concentren bona part del negoci a Catalunya, que a data de juny del 2025 comptava amb 2.091 sucursals.

El professor de la UPF School of Management David Igual explica a l'ACN que precisament el fet que ara hi hagi moltes menys entitats és "una raó evident" que explica les xifres, mentre que l'altra és que "les entitats i la societat han avançat molt" en digitalització i en automatització de processos. Al seu parer, la tendència a la baixa continuarà i les sucursals tendiran "a ser cada cop més marginals". No obstant això, també creu que un tancament molt accelerat pot significar "una pèrdua de negoci", així que segons ell, aquest procés "s'ha alentit una mica en els últims anys".

A nivell espanyol, CaixaBank va perdre una de cada deu oficines entre el 2019 i el 2024, mentre que del Sabadell van desaparèixer un 37,5% en el mateix període, segons els informes financers anuals de totes dues entitats. El conjunt del sector bancari espanyol ha passat de més de 250.000 treballadors a principis de segle, a menys de 170.000. Les dades reflecteixen que la caiguda en empleats és menys pronunciada que la d'oficines, que ara tenen cadascuna "un nombre de treballadors més gran que el que tenien en el passat", segons David Igual. El professor diu que abans no era infreqüent una sucursal amb dos empleats, però ara és "estrany".

En qualsevol cas, la desaparició de seus és transversal a tot el país. Així, set de cada deu oficines van tancar entre el 2001 i el 2025 a les demarcacions de Barcelona (-72,6%), Girona (-69,3%) i Tarragona (-69,5%), i a Barcelona ciutat el percentatge és encara més alt (-76,9%). L'impacte a les comarques de Lleida va ser una mica menor (-58,9%)

La majoria de municipis catalans, sense sucursals

"Imaginem que en una ciutat el servei bancari no existís, i aquests habitants haguessin de fer 20 quilòmetres per anar al caixer més proper", diu el president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà. "El que no podem imaginar és el que està passant als micropobles", apunta. Amb el greuge "afegit" que abans tenien aquest servei i, de sobte, ha "desaparegut". La manca d'un transport públic adequat se suma com un impediment més a l'hora de treure diners o realitzar gestions bancàries. "Llavors han de trobar un veí que els vagi a buscar els diners al banc, i això és una disfunció total", lamenta.

Segons dades del Banc d'Espanya, recollides per un informe de l'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), el 2021 hi havia 443 municipis sense accés a l'efectiu (un 47% del total), i a les demarcacions de Girona i Lleida, eren majoria els qui no disposaven d'aquest servei, i a la de Tarragona, la meitat. Les poblacions on els ciutadans no tenien punts per treure diners representaven 209.098 persones, pràcticament el 3% del conjunt català, segons l'informe. Ara podrien ser més, perquè des del 2021, han desaparegut unes 600 oficines a tot el país. De fet, segons les mateixes dades, fa quatre anys hi havia 494 municipis (52%) sense oficina bancària.

Per a Joan Solà, el servei bancari no es pot reduir tot a la digitalització. Opina que pot ser complementària al servei, però no una imposició que converteixi els territoris en "deserts". "Volem que es garanteixi aquest servei i que sigui estable i presencial als micropobles", insisteix Solà.

A més, el president de l'associació defensa que si no es poden garantir els serveis bàsics de forma estable en els micropobles, això no ajuda a "fixar" les persones al territori. I menys, "entusiasmar" noves perquè hi vagin a viure. "És una roda: sense els serveis adequats, la població anirà disminuint", afegeix

Una sortida al problema

Precisament, el 2024 la Generalitat va posar en marxa la Banca Mòbil per contrarestar la marxa de les entitats bancàries de molts municipis del país arran de la crisi del 2008. Així, amb el propòsit de garantir la inclusió financera a tota la població, la Generalitat ha dotat el país d'una xarxa d'oficines bancàries mòbils itinerants especialitzades

A Catalunya hi participen uns 500 municipis i es cobreix una població de 300.000 persones. Segons dades de l'executiu facilitades aquest desembre a l'ACN, el servei de Banca Mòbil ha tancat el seu primer any de funcionament amb 18.228 persones ateses, 391.068 quilòmetres recorreguts, 9.869 visites realitzades i 10.874 hores d'atenció prestades a tot el territori per part de les dues entitats que o. S'han superat les 14.700 operacions d'ingrés o retirada d'efectiu, per import total de gairebé 7 milions d'euros.

Quan els visita aquest vehicle, els ciutadans poden retirar diners en efectiu, fer ingressos, obrir comptes, domiciliar pagaments o demanar informació sobre crèdits i préstecs hipotecaris, entre d'altres. La freqüència sol ser d'un servei al mes i de mitja hora.

Des de l'Associació de Micropobles de Catalunya valoren la iniciativa, a la qual estan adherits 457 municipis, com a positiva, encara que defensen que els serveis han de ser "estables". "Cal fer un pas més per poder consolidar el servei d'una forma més permanent als municipis", afegeix Joan Solà.