La Sala Penal del Tribunal Suprem ha dictat sentència definitiva en el complex cas de frau fiscal vinculat al grup Petromiralles. La resolució també modifica substancialment la condemna prèvia dictada per l'Audiència Nacional contra l'administrador de l'empresa, Josep María Torrens. El màxim òrgan judicial ha imposat a Torrens una pena combinada de set anys de presó i una multa de 213 milions d'euros, en concepte de tres delictes continuats contra la Hisenda Pública, relacionats amb un pla de defraudació de l'IVA, i un delicte de tinència il·lícita d'armes.
Tot i la gravetat de la pena, la sentència del Suprem representa una rebaixa respecte a la condemna original. L'Audiència Nacional havia imposat a Josep Maria Torrens una pena total de tretze anys de presó i una multa de 237 milions d'euros, incloent-hi també una condemna per blanqueig de capitals. És precisament en aquest delicte on la Sala Penal ha exercit la seva funció revisora, estimant el recurs de cassació interposat per la defensa i absolent l'administrador del delicte de blanqueig. Consegüentment, la pena de sis anys de presó i la multa de 24 milions associada a aquesta figura han estat anul·lades, donant lloc a la reducció final.
Un altre aspecte vital de la sentència és la seva estimació parcial del recurs presentat per l'Agència Tributària. L'organisme recaptador havia impugnat el límit que la sentència de primera instància havia establert per a la responsabilitat civil subsidiària de l'empresa Petromiralles. Mentre l'Audiència Nacional limitava aquesta responsabilitat al benefici obtingut per l'empresa com a resultat del frau, el Tribunal Suprem estableix que l'entitat ha de respondre, de manera subsidiària, de la totalitat de la quantia defraudada a Hisenda.
La Sala argumenta que, en aquest cas, Josep Maria Torrens actua com a partícip dels delictes fiscals en representació i al servei de l'entitat mercantil. Per tant, en aplicació de l'article 120.4 del Codi Penal, que regula la responsabilitat civil de les entitats jurídiques pels delictes comesos, no hi ha lloc a cap reducció en l'import de la indemnització que se li imposa al responsable penal i que, per extensió, arrossega l'entitat. Aquest pronunciament reforça la doctrina que busca assegurar que els danys causats a l'erari públic pels delictes fiscals siguin reparats de manera integral, independentment de si l'empresa va obtenir un benefici net equivalent o inferior al volum defraudat.
L'absolució del blanqueig de capitals
La decisió d'absoldre Torrens del delicte de blanqueig es fonamenta en una anàlisi exhaustiva dels fets provats. La Sala conclou que, en els relats de la sentència de l'Audiència Nacional, no s'identifiquen conductes concretes i mínimament precisades que puguin atribuir-se de manera inequívoca a l'acusat i que encaixin en els elements típics d'aquest delicte. El tribunal examina l'itinerari dels fons desviats, apuntant que els diners no tenien com a destinació final comptes del Petromiralles ni els personals de Torrens. Al contrari, les beneficiàries eren societats titulars d'altres acusats en la causa.
La sentència reconeix que es va produir un retorn d'aproximadament d'1,1 milions d'euros, però assenyala que, en absència de més detalls en els fets provats, aquesta operació podria estar justificada, com al·legava la defensa, com a devolució d'un préstec d'un import superior, un fet que segons la Sala troba indicis en el sumari. El Suprem remarca que no consta, ni els fets provats ho afirmen, que Torrens controles directament aquests comptes o impartís instruccions sobre aquests.
A partir d'això, extrau una conclusió jurídica clau: "No n'hi ha prou amb conèixer que es cometin defraudacions per convertir-se en col·laborador d'un delicte de blanqueig per cobrar quantitats realment degudes, l'origen de les quals no necessàriament hauria de ser aquestes defraudacions tributàries". A més, si el deute subjacent és real, podria desaparèixer la il·licitud de l'acció, ja que no constitueix blanqueig donar prioritat a un creditor legítim davant de les obligacions tributàries.