Existeixen diferents solucions legals que es proposen per protegir les obres generades per IA. Algunes d'elles són:

Denegar la protecció per drets d'autor a aquestes obres i considerar-les com a béns comuns. Aquesta solució consisteix a no reconèixer drets d'autor a les obres generades per intel·ligència artificial, sinó considerar-les com a béns comuns que poden ser utilitzats lliurement per qualsevol. Es basa en la idea que l'autor ha de ser un ésser humà capaç de crear una obra original i expressar la seva personalitat. La legislació espanyola actualment va en aquesta línia. Tanmateix, aquesta solució pot desincentivar la inversió i el desenvolupament de la intel·ligència artificial, així com generar problemes de competència deslleial o plagi. A més, pot anar en contra del principi de reciprocitat internacional que regeix els tractats sobre drets d'autor.

Atorgar personalitat jurídica específica a la intel·ligència artificial i reconèixer-la com a subjecte de drets i obligacions és una proposta que ha generat un intens debat entre experts, legisladors i ciutadans. Segons alguns, aquesta mesura permetria regular la responsabilitat dels robots més autònoms i avançats, així com protegir els seus interessos i els dels seus creadors. Tanmateix, d'altres argumenten que aquesta idea suposa una amenaça per a la dignitat humana i l'ordre social, ja que equipara les màquines amb les persones i els concedeix un poder potencialment il·limitat.

Conferir la titularitat de drets d'autor als tercers que haguessin promogut i coordinat l'edició i divulgació d'aquestes obres o de la tecnologia que les genera és una possible solució per regular la propietat intel·lectual de les obres creades per intel·ligència artificial. Tanmateix, aquesta opció planteja algunes dificultats, com determinar qui són aquests tercers i quin grau d'intervenció han tingut en el procés creatiu. A més, aquesta mesura podria entrar en conflicte amb el dret moral de l'autor original, si és que existeix.

"Totes les solucions tenen els seus pros i els seus contres"

Importar la solució britànica per a les obres creades per ordinador, que atribueix els drets a l'operador del programa informàtic. És una norma que atribueix els drets d'autor a l'operador del programa informàtic, és a dir, la persona que fa ús de la computadora i el programari per generar l'obra. Aquesta norma es basa en el principi que l'operador és qui aporta l'habilitat i el seny necessaris per crear l'obra. Tanmateix, aquesta norma també té els seus inconvenients, com el fet que pot ignorar la contribució d'altres agents involucrats en el procés creatiu, com els desenvolupadors del programa o els proveïdors de dades.

Dissenyar un dret afí o sui generis és un tipus de dret que es concedeix a determinats subjectes o materials que no compleixen els requisits per ser protegits pel dret d'autor, però que tenen algun valor econòmic o cultural. Per exemple, a Espanya hi ha drets afins per als productors de fonogrames, els organismes de radiodifusió o les bases de dades.

Regular l'ús de la intel·ligència artificial en determinats àmbits, com el policial, per garantir el respecte als drets fonamentals i prevenir la discriminació. El Parlament considera que la intel·ligència artificial utilitzada per les autoritats policials i judicials ha de complir amb certs requisits, com l'ús de programari de codi font obert, la transparència dels algoritmes, l'avaluació prèvia de les repercussions en els drets fonamentals i la supervisió humana.

Al final, la solució final és complicada de definir, ja que totes les solucions tenen els seus pros i els seus contres.

*Aquest article ha estat redactat pel ChatGPT