En un termini màxim de dos mesos, abans del 15 de novembre, la Cambra de Comerç de Barcelona tindrà un nou president. En quin empresari recaurà aquesta responsabilitat depèn de la composició del ple cameral que en surti de les eleccions que finalitzen aquest dimecres. Està clar que liderarà la Cambra un dels 60 vocals del ple, dels quals 52 s’han escollit per sufragi, 6 els designen les organitzacions empresarials i altres dos corresponen a empreses que estan disposades a pagar per tenir veu i vot al ple. En el nou mandat han d’abonar un mínim de 150.000 euros anuals, durant quatre anys.
Per tant, ser escollit per sufragi és imprescindible, d’aquí la gran pugna que mantenen, des del junt passat, els membres de la candidatura Eines de País-Un pas més i la de Va d’Empresa, de l’empresari Josep Santacreu, que concorren a les eleccions. Imprescindible, però no determinant. Com en qualsevol altre plebiscit, guanyar per majoria i amb el més gran marge possible de vots, és essencial. En el cas de la Cambra de Comerç, encara més. D’una banda, perquè Eines de País-Un pas més ha aconseguit electors que es presenten per a cadascun dels 52 epígrafs, mentre que Va d’Empresa n’ha agrupat 46.
D’altra banda, perquè davant d’uns resultats molt ajustats, hi ha sis empresaris que tenen la volta de clau del futur de la institució. Són els representants de les sis cadires que la Llei de Cambres atorga a les patronals més representatives de la seva circumscripció, en aquest cas, Foment del Treball i Pimec. En les actuals eleccions, les dues organitzacions empresarials han consensuat, per primera vegada en la història recent de les cambres, una llista conjunta per compartir al 50% aquestes sis cadires. Per tant, la nit d’aquest dimecres i un cop tancat el període de votacions, si el recompte de vots deriva en un empat o dona un resultat en què sis vots puguin ser determinants, la presidència de la Cambra estarà en mans, per part de Foment del Treball, d’Anna Cornadó, presidenta de la constructora Copisa, companyia de la família Cornadó i que havia tingut en el seu consell d'administració a l'expresident de la Cambra, Miquel Valls; d’Ignasi Marull, soci-director de PWC, membre del comitè executiu de Foment de Treball i vicepresident del Círculo Ecuestre; o d’Eloi Planes, president executiu de l'empresa familiar Fluidra, fundada pel seu pare. Es dona el cas que una de les empreses filials de Fluidra, Cepex, s'ha incorporat per optar a un dels epígrafs en la llista de Va d'Empresa. Mentre que, per part de Pimec tindran veu i vot Emma Gumbert, sòcia-fundadora d’Emma Gumbert i advocada laboralista i vicepresidenta de Pimec; Martina Font, directora corporativa de Font Packaging Group, membre de la junta de Pimec i també integrant del ple de la Cambra; i Miquel Marti, president i conseller delegat de Moventia, l'empresa de transport urbà, interurbà i discrecional que dirigeix juntament amb el seu germà Josep Maria.
En el rerefons de l’acord patronal hi ha l’objectiu de no rivalitzar i unir esforços per ser decisius en la renovació dels òrgans de govern de la Cambra de Barcelona, davant un fet que no amaguen: la intenció de poder dir la seva en una institució cabdal per a l’economia catalana en la qual tenien molt a dir, fins al 2019, quan es van celebrar les últimes eleccions.
Els darrers comicis, la victòria va recaure en Eines de País, una plataforma que va impulsar l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) perquè l’independentisme entrés a governar a les principals estructures econòmiques de la Catalunya independent que reivindica. Per tant, en molts cercles empresarials es dona per fet que, en cas d’empat o d’una victòria molt ajustada d’una de les dues candidatures, els vots patronals es decantarien per donar suport al mateix Josep Santacreu o a algun dels membres de la seva candidatura.
Les cadires de plata van quedar desertes
En el ball de suports no comptaran aquesta vegada les dues vocalies corresponents a les empreses que fan una aportació econòmica. Ara mateix i fins que no estigui constituït el ple cameral, el comitè executiu i la presidència no es podrà obrir una convocatòria per rebre les candidatures de les empreses de major aportació voluntària. De fet, l’actual equip de govern que presideix Mònica Roca va aprovar una convocatòria -entre el dia 24 de maig i el 7 de juny de 2023- que va quedar deserta. El mateix equip que, arribats a la institució ara fa quatre anys, va decidir reduir de 14 a 2 el nombre de vocalies per aportació voluntària, el que es coneix com a ‘cadires de plata’, per considerar que no és democràtic poder aconseguir veu i vot en el ple a canvi d’una contribució econòmica, un aspecte que contempla la Llei de Cambres. De tota manera, si llavors es podia accedir com a membre del ple amb una aportació mínima de 75.000 euros anuals, a partir d’ara si segueix governant Eines de País, l’import s’ha apujat a 150.000 euros.