Els fills d’un matrimoni de flequers catalans que van emigrar a Mèxic van fundar Bimbo fa 80 anys. Avui, el grup de panificació més gran del món, liderat pel mexicà Daniel Servitje Montull, membre de la tercera generació de la família, continua creixent, intentant adaptar-se a les noves tendències de consum mentre, a Espanya, són notícia pels acomiadaments de treballadors.
Bimbo encara conserva arrels catalanes, tot i que diluïdes, com ho demostra el fet que un dels últims membres de la família que ha entrat en el consell d’administració global es diu Jordi Mariscal Servitje. És mexicà, de la quarta generació, però porta el nom del patró de Catalunya. Representa a una de les diverses branques familiars que formen part de l’accionariat. En realitat, no s’ha dedicat mai a la panificació industrial sinó a la literatura i al cinema: escriu, dirigeix pel·lícules i documentals, i també és el fundador de la productora mexicana La Casa de Cine.
Però qui realment ha triomfat en el cinema és la seva cosina Marina de Tavira Servitje (Ciutat de Mèxic, 1974), també de la quarta generació, neboda de l’actual president executiu de Bimbo, que és una de les actrius més conegudes i guardonades del seu país. Va ser nominada a l’Òscar en la categoria de millor actriu secundària per Roma, el film d’Alfonso Cuarón que es va emportar les estatuetes a la millor pel·lícula i millor pel·lícula estrangera en l’edició de 2019.
L’actriu Marina de Tavira ha patit la violència mexicana. El seu pare, el jurista i professor Juan Pablo de Tavira, va ser assassinat per un sicari l'any 2000 quan impartia classes a la universitat de l’estat d’Hidalgo. Un testimoni protegit va atribuir la suposada ordre a Joaquín ‘El Chapo’ Guzmán –ara empresonat als Estats Units– i a un altre narcotraficant, segons informacions de mitjans mexicans. Juan Pablo de Tavira –espòs de Lucila Servitje Montull i pare de Marina– va ser el primer director de la presó de màxima seguretat El Altiplano, on havia estat reclòs El Chapo. Definitivament, els Servitje són història mexicana, però amb orígens a Catalunya.
Aquesta nissaga empresarial va començar amb Joan Servitje Torrallardona (Òdena, 1887 - Ciutat de Mèxic, 1936) i Josefina Sendra Grimau (Santa Margarita de Montbui, 1893 - Ciutat de Mèxic, 1981), dos emigrants de la comarca de l’Anoia que es van conèixer quan treballaven a la fleca La Flor de México. Després se’n van anar a la pastisseria Ideal abans de crear el seu propi negoci: El Molino de Argentina, on elaboraven i comercialitzaven productes de fleca.
El fundador de Bimbo
Aquest matrimoni va tenir cinc fills, el més gran dels quals, Lorenzo Servitje Sendra (1918 - 2017), va ser, realment, el fundador de Bimbo l'any 1945. Això no obstant, la família manté que la primera generació d’empresaris és la dels dos emigrants catalans –Joan i Josefina- i, la segona, la de Lorenzo. La quarta s'està integrant al consell. Les diverses branques familiars controlen en l'actualitat prop del 37% de la companyia, que cotitza a la Borsa Mexicana.
Lorenzo Servitje es va fer càrrec de la fleca familiar el 1936, quan només tenia 18 anys, arran de la prematura mort del seu pare. Es va casar el 1944 amb Carme Montull Vallès, també filla d’emigrants: de Daniel Montull Segura (La Salzadella, Baix Maestrat, 1888 – Ciutat de Mèxic, 1966), que va ser director general de la fàbrica de llumins La Central, i de Carme Vallès Gual (Mataró, 1898 - Mèxic, 1988).
Un any després de casar-se, el 1945, Lorenzo va fundar Bimbo amb l’ajuda de tres familiars –un oncle, Jaume Sendra Grimau; un cosí, Jaume Jorba Sendra; i el germà petit, Roberto Servitje Sendra–, un amic també d’origen català –Josep T. Mata– i l’enginyer mexicà Alfonso Velasco, que s’havia format en panificació industrial a Chicago.
Lorenzo va ser l’artífex de Bimbo: va apostar per la producció industrial de pastissets i de pa de motlle en un país que majoritàriament encara menja tortillas de blat de moro. Els seus biògrafs subratllen que sempre va dispensar un tracte digne als empleats. Era un devot de les doctrines de Frédéric Ozanam (Milà, 1813 – Marsella, 1853), fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, defensor de la justícia en les relacions laborals i precursor de la democràcia cristiana. Va ser beatificat el 1997 pel papa Joan Pau II.
Lorenzo va tenir vuit fills. D’ell s’explica que era un estalviador de mena, gens amant dels luxes. Però, quan va morir el 2017 a l’edat de 98 anys, residia en una mansió de l’exclusiu barri de Las Lomas de Chapultepec i acumulava una fortuna que Bloomberg estimava en 4.200 milions de dòlars. Quan es va jubilar el 1994, el seu germà petit, Roberto Servitje Sendra (1928-2025), va succeir-lo com a president del consell d’administració de Bimbo. Roberto va morir el 19 de juliol passat a l’edat de 97 anys. Ell mateix explicava que va ser el primer treballador de Bimbo, on va començar amb 17 anys fent de tot, per acabar dedicant-se a les vendes, la logística, a la direcció de l’expansió per Mèxic i, finalment, assumint la posició de CEO.
L'actual president
A Roberto el va succeir un dels seus nebots, Daniel Servitge Montull, que és el petit dels vuit fills de Lorenzo, el fundador. Daniel Servitje, de 66 anys, presideix el consell d’administració des de 2013 i, arran d’una reorganització l’any passat, es va convertir en president executiu si bé va renunciar a la direcció general. Aquest lloc va ser ocupat per Rafael Pamias, la primera persona que dirigeix Bimbo en tota la seva història que no porta el cognom Servitje. Daniel també és conseller de Starbucks, Banamex i Coca-Cola a Mèxic.
Amb aquesta nova direcció, Bimbo s’està adaptant a les actuals tendències de consum. Aquest juliol van anunciar que abans d’acabar 2026 eliminaran tots els colorants artificials –ara, asseguren que el 99% dels seus productes ja no en contenen–, de manera que s’avancen a la prohibició de la FDA, l’agència d’aliments i medicaments nord-americana, de prohibir-los en el seu mercat el 2027.
Però, a Espanya, Bimbo ha estat notícia a l’últim any i mig pels acomiadaments de treballadors. Primer va tancar la planta del Verger (Alacant), després la de Valladolid i, el maig passat, va acordar un ERO amb els sindicats per 300 empleats de la seva xarxa de distribució a l’Estat. En total, prescindirà de 550 treballadors. El 2020 van tancar la històrica fàbrica de Granollers, la primera a l'Estat, i van traslladar la plantilla a Santa Perpètua de la Mogoda, a la planta que havia estat de Panrico.
Daniel Servitje Montull té 7 germans més, tots més grans, que no estan en el consell de Bimbo però sí participen en la propietat: Marisa (dedicada a les fundacions), Carmen (doctorada en Teologia), Lucila (mare de l’actriu Marina de Tavira), Cecilia (expresidenta de la Fundació Sertull, va morir el desembre de 2024), Pilar (filantropa), Marinela (sociòloga, filantropa, el seu pare va batejar un dels pastissets més populars amb el seu nom) i Lorenzo jr.
En aquesta família té molt pes l’herència cultural dels Sendra, originaris de Santa Margarita de Montbui: els germans Josefina, l’esposa del primer Servitge que va emigrar a Mèxic, i Jaume Sendra Grimau, que va participar en la fundació de Bimbo. L’esposa d’aquest últim, Anna Mata, que també era una emigrant nascuda a Montbui, va dibuixar l’osset amb gorra, davantal i un pa sota el braç que s’ha mantingut, si bé amb evolucions, com a logotip de la marca.
Com a anècdota, la família Sendra va finançar els nous vitralls de l’església de Santa Margarida de Montbui, que s’havien destruït durant la Guerra Civil. En agraïment a la terra on van néixer i a la d’acollida, en aquests vitralls hi ha dues verges: la de Montserrat, patrona de Catalunya, i la de Guadalupe, patrona de Mèxic. Alguns membres dels Sendra tenen ranxos a Mèxic, així com als estats nord-americans de Colorado i Texas, que porten el nom Montbui.
Bimbo contra Bimbo
Jaume Jorba Sendra (Terrassa, 1918 - Barcelona, 2009) va emigrar a Mèxic el 1936 per fugir de la guerra i es va posar a treballar en la fleca del seu cosí Lorenzo. Després va participar en la fundació de Bimbo. A principis de la dècada dels seixanta va tornar a Catalunya per crear una rèplica de la companyia mexicana, amb la mateixa marca, logotip i estratègia. El 1965 va sortir el primer pa de motlle de la fàbrica de Granollers, un producte que aleshores era desconegut en el mercat i que, ara, se sol anomenar ‘pa Bimbo’ encara que sigui d’una altra marca. L’igualadí Josep Mussons Mata (1925-2021), històric directiu del Barça amb Josep Lluís Núñez, va ser el director general de la panificadora catalana fins a 1995.
Les dues empreses Bimbo, la mexicana i la catalana, van acabar sent independents. I les discrepàncies familiars van anar a més quan, el 1971, la catalana va vendre una participació del 50% a la panificadora nord-americana Campbell Taggart, competència directa de la mexicana en el seu mercat, i el 1978 l’altre 50%. Un any després, Anheuser-Busch va comprar Campbell i, el 2001, Sara Lee va adquirir el negoci de Bimbo a Espanya i Portugal. En aquell moment, ja hi havia un plet judicial davant les instàncies europees per la utilització de la marca Bimbo. Abans que una sentència donés la raó als mexicans, aquests van comprar el 2011 tot el negoci de Bimbo a la península. Des d’aleshores són del mateix grup.
Però, a Espanya, Bimbo opera amb marques pròpies fruit dels anys en què eren independents i de les compres d’empreses locals del mateix sector. Així, també són del grup Donuts, Donettes, Bollycao, Tigretón, Pantera Rosa, Ortiz, Silueta, The Rustic Bakery o la Bella Easo entre altres. El 2017 van traslladar la seu social de la filial espanyola de Barcelona a Madrid.
El grup Bimbo va tancar 2024 amb unes vendes globals de 408.335 milions de pesos (19.000 milions d’euros), que suposen un 2,1% més respecte de l’exercici anterior. Tot i això, va reduir el benefici net un 18,9% fins als 12.545 milions de pesos (575 milions d’euros), fet que van atribuir a l'augment de costos i a les inversions realitzades a la regió de Nord-amèrica, segons un informe tramès a la Borsa Mexicana.