Un any després del tall de llum massiu que va afectar l'Estat el 28 d'abril de l'any passat, el sector dels grups electrògens viu un moment d'expansió sense precedents. Diverses empreses del sector asseguren que des d'aleshores han notat un interès creixent per part dels particulars, que ara demanen informació i plantegen qüestions que abans no eren habituals.
Tant el sector privat com el públic han detectat mancances en els seus sistemes arran de l'apagada i han reforçat les seves instal·lacions per garantir el subministrament en cas d'un episodi similar. La companyia Agresa, especialitzada en la venda de grups electrògens, ha registrat un increment de la facturació del 20%, una part del qual és atribuïble directament a l'efecte de l'apagada.
El gerent d'Agresa, amb seu a Manresa, Ramon Mesas, constata a l'Agència Catalana de Notícies que el sector dels grups electrògens va a l'alça i assegura que el 28 d'abril de l'any passat va actuar com un autèntic punt d'inflexió. Moltes empreses han canviat la seva manera de pensar i ara consideren que aquests equips són un element necessari per garantir la continuïtat de la seva activitat.
En el cas d'Agresa, l'augment de la facturació ha enfilat els ingressos fins als vuit milions d'euros. Tot i que part d'aquest creixement ja venia d'estratègies comercials prèvies, el gerent estima que entre un 5% i un 8% és atribuïble directament a l'efecte de l'apagada. De cara al 2026, les perspectives són encara més optimistes, ja que moltes de les decisions que es van començar a gestar després del tall de llum ara es materialitzaran.
Els particulars mostren més interès, però amb limitacions tècniques
L'increment de consultes ha estat generalitzat, però amb diferències segons el tipus de client. En el cas dels particulars, l'interès s'ha traduït sobretot en demandes d'informació. Tot i això, les limitacions tècniques, com el soroll o l'espai necessari, dificulten la instal·lació d'aquests equips en habitatges. La implantació de grups electrògens no és immediata ni econòmica. El cost pot oscil·lar entre els 10.000 i els 200.000 euros, als quals cal sumar la instal·lació, que requereix espais adequats, ventilació i una infraestructura elèctrica complexa.
Per estalviar aquests costos, existeix l'opció del lloguer de generadors. Una de les empreses que l'ofereix és Maquinas y Maquinas, ubicada prop de l'Hospital Clínic de Barcelona. El seu responsable, Jonatan García, explica que, tot i que la major part dels clients que tenen són industrials, han detectat que des de l'apagada hi ha particulars que s'han interessat pels seus serveis. García destaca que la gent coneix més que és un generador i què fa, però encara queda molt de camí per recórrer. També assenyala que cada vegada més els demanen generadors elèctrics que no depenguin de la benzina, sobretot en un context en què el combustible s'ha encarit per l'impacte de la guerra a l'Orient Mitjà.
Entre les diferències observades per tipus de client, Agresa assegura que el món empresarial i, especialment, el sector públic han fet un pas més. Un dels àmbits més sensibles és el sanitari. Alguns centres d'atenció primària han detectat mancances en els seus sistemes d'emergència i ja han començat a reforçar-los.
Segons Mesas, s'han adonat que necessiten garantir el subministrament elèctric en tot moment. El sector públic s'ha mogut més de pressa que el privat, i hi ha un bon nombre d'inversions en marxa en aquesta matèria. Agresa també constata un augment de l'autonomia contractada. Mentre abans de l'apagada l'habitual era tenir reserva per a entre vuit i quinze hores, ara hi ha clients que sol·liciten dipòsits addicionals per arribar a les trenta o quaranta hores d'autonomia.
Es disparen les vendes de bateries
Més enllà dels generadors, també s'ha disparat l'interès per incorporar bateries i sistemes d'emmagatzematge d'energia, coneguts com a backups, a les xarxes fotovoltaiques autònomes. Així ho assegura el soci director de Sud Renovables, Manel Romero, una empresa fundada fa vint anys al Bages que compta amb prop d'un centenar de treballadors. L'empresa ha multiplicat per vuit la venda de backups i per tres el nombre de bateries. Actualment, el nombre d'instal·lacions amb bateries és molt gran i la majoria incorporen el sistema de backup. El detonant, segons Romero, va ser la impotència de veure's desconnectats i no tenir electricitat durant un dia de sol. Tot i que ho explicaven quan ho venien, la gent no era realment conscient que, en cas de quedar-se sense xarxa elèctrica, no hi hauria subministrament.
Pel que fa a la facturació de Sud Renovables, abans de l'apagada el sector residencial representava només un 10% del total. Des d'aleshores, aquest percentatge ha passat a ser del 20%. En el sector empresarial, l'interès també ha crescut, especialment entre les petites empreses que disposen de cambres frigorífiques i que s'enfrontaven a pèrdues econòmiques importants si el tall s'hagués allargat en el temps.
Romero subratlla que hi ha més conscienciació que abans. A més, destaca un canvi normatiu important: setmanes després de l'apagada, es van habilitar les renovables perquè poguessin fer un control de tensió i ajudar a estabilitzar la xarxa a escala general. No és que tècnicament no fos possible, sinó que la normativa fins llavors no ho permetia. Aquest canvi, juntament amb l'encariment dels combustibles fòssils pel conflicte a l'Orient Mitjà, està empenyent encara més la implantació de les energies renovables com una aposta de futur segura i previsible.