El Santander torna a apostar per les prejubilacions per rejovenir la seva plantilla a Espanya. Des de l'ERO del 2021, la xifra puja cada any i el 2025 hi va haver un rècord històric de sortides de treballadors per aquesta via. En concret, 1.238 empleats van optar per deixar el mercat laboral amb les condicions que els va oferir el banc per jubilar-se de manera anticipada, un 50% més que l'any anterior i un 146% més que fa dos anys.

En total, el Santander ja ha prejubilat més de 3.000 empleats entre els anys 2022 i 2025, després de l'últim ERO, un període de temps en què ha gastat 944 milions d'euros. Només el 2025, l'any que més sortides s'han registrat, el banc que dirigeix Ignacio Juliá ha destinat prop de 400 milions d'euros als plans de prejubilació i baixes incentivades.

La partida també ha anat augmentant cada any, acompanyant el nombre de sortides. El 2022, el Santander va destinar 92 milions d'euros per cobrir els compromisos amb 446 empleats acollits a plans de prejubilació i baixes incentivades. El 2023, Santander Espanya va gastar 160 milions a cobrir les sortides de 502 empleats acollits a aquests plans.

Ja el 2024, les dotacions van ascendir a 303 milions d'euros i van sortir 826 empleats mitjançant jubilacions anticipades. I el 2025, el banc va gastar 389 milions d'euros per cobrir la sortida de 1.238 empleats, el seu rècord.

El banc destina més recursos a les jubilacions anticipades que a l'ERO

El Santander va negociar amb els sindicats a finals del 2020 un ERO per a més de 3.500 persones que va executar al llarg del 2021 amb baixes incentivades i jubilacions anticipades, i en el qual va gastar una mica més de 800 milions. Per tant, el banc ja ha destinat més recursos a les jubilacions anticipades que ha realitzat després de l'ERO que al propi Expedient de Regulació d'Ocupació.

En aquest temps, l'entitat s'ha negat a negociar un pla de sortides voluntàries amb la representació laboral, malgrat que ho ha demandat cada any. En el seu lloc ha optat per les prejubilacions partint de les condicions econòmiques que es van negociar a l'ERO, però negociant a títol individual amb cada empleat.

Per a aquest 2026, el banc càntabre mantindrà aquests plans. El Santander ja ha confirmat als sindicats que continuarà realitzant prejubilacions tot i que no ha detallat quantes. Alhora, continuarà tancant oficines, algunes per integrar-les en altres més grans i altres per al seu tancament definitiu. De fet, des de principi d'any ja ha abaixat la persiana a una trentena.

El Santander, que defensa ser un banc digital amb sucursals, va tancar l'any 2025 el 10,8% de les seves oficines a Espanya fins a un total de 1.630 sucursals. Des del 2020, quan tenia una xarxa de 2.939 oficines, n'ha clausurat 1.309. L'any d'ERO va ser el que més tancaments va fer, prop d'un miler. I des de llavors, en fa uns 150 de mitjana a l'any.

En paral·lel, s'ha anat reduint la seva plantilla a Espanya i l'edat mitjana dels seus treballadors. De fet, el BBVA ja té una plantilla més àmplia que el Santander, que en ser el segon banc més gran després de CaixaBank, sempre l'havia superat. El càntabre té uns 20.500 empleats i el basc un total de 29.479 treballadors, segons dades recopilades per ON ECONOMIA.