L'Audiència Nacional ha suspès cautelarment la liquidació de 120,3 milions d'euros que es va imposar a Repsol per l'impost energètic corresponent al 2024. Aquesta mesura se suma a la suspensió temporal d'altres 152,4 milions de l'exercici del 2023, que sumen 272,7 milions.
Aquesta resolució judicial, datada el passat 28 de setembre, respon a la sol·licitud de la companyia per paralitzar l'execució d'una resolució del Tribunal Econòmic-Administratiu Central (TEAC), que el 9 de juliol va desestimar la seva reclamació contra la liquidació corresponent al 2024. La quantitat exigida per l'Agència Tributària puja als esmentats 120,3 milions d'euros.
La Sala Contenciosa Administrativa ha acordat la suspensió després que l'Advocacia de l'Estat no s'oposés a la petició de Repsol. El tribunal considera que, davant l'absència d'oposició i després d'analitzar les circumstàncies del cas, escau suspendre l'execució de l'acte impugnat.
La mesura està condicionada a la suficiència de l'aval bancari presentat per l'energètica, que ha de cobrir el principal del deute, els recàrrecs i els interessos de demora que puguin generar-se. Per comprovar que la garantia compleix els requisits, l'Audiència Nacional ha sol·licitat un informe a la Delegació Central de Grans Contribuents de l'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT), segons ha avançat eleconomista.es.
La decisió sobre el 2024 se suma a la interlocutòria del 24 de juny del 2026, per la qual l'Audiència Nacional va suspendre cautelarment el cobrament d'altres 152,4 milions d'euros corresponents a l'exercici del 2023.
En aquell procediment, el tribunal va assenyalar que exigir el pagament immediat d'una quantitat superior a 152 milions d'euros podia comprometre la finalitat legítima del recurs, ja que una eventual sentència favorable a Repsol no eliminaria completament els perjudicis derivats del desemborsament.
Encara que les dues resolucions permeten ajornar el pagament de les liquidacions, la seva fonamentació presenta diferències. Mentre que la interlocutòria relativa al 2023 va destacar el risc que el desemborsament anticipat perjudiqués la companyia, la de setembre del 2026 es recolza en l'absència d'oposició de l'Advocacia de l'Estat i en les circumstàncies del cas.
En els dos procediments, els avals bancaris garanteixen les quantitats reclamades mentre es resolen els recursos. Les suspensions no anul·len les liquidacions ni impliquen que Repsol hagi guanyat els litigis contra Hisenda: únicament paralitzen temporalment la seva execució.
Repsol qüestiona la legalitat del gravamen
La companyia busca ara que els tribunals anul·lin definitivament les liquidacions. Els seus arguments se centren en la possible inconstitucionalitat del gravamen i en la seva adequació a la normativa europea.
El Reglament (UE) 2022/1854 preveu una contribució solidària temporal destinada a gravar els beneficis extraordinaris obtinguts per determinades empreses energètiques durant la crisi. No obstant això, Espanya va establir una prestació de l'1,2% sobre l'import net de la xifra de negocis generada al país durant l'exercici anterior, amb determinades exclusions.
Repsol sosté que aquest disseny grava els ingressos amb independència dels beneficis obtinguts, per la qual cosa una empresa pot haver de pagar fins i tot quan determinades activitats registren pèrdues. A parer seu, aquesta fórmula podria vulnerar el principi constitucional de capacitat econòmica i la prohibició de confiscatòria recollit a l'article 31.1 de la Constitució.
L'energètica també qüestiona el caràcter discriminatori del gravamen, que afectava determinats operadors amb una facturació superior als 1.000 milions d'euros el 2019, i denuncia una possible doble imposició per la seva coexistència amb l'Impost sobre Societats.
El gravamen es va aprovar mitjançant la Llei 38/2022 per contribuir a finançar les mesures adoptades davant la crisi energètica i la inflació provocades per la invasió russa d'Ucraïna. La seva aplicació inicial abastava els exercicis de 2023 i 2024 i incloïa les principals companyies dels sectors elèctric, gasista i petrolier. Des de la seva aprovació, el tribut va generar una forta oposició empresarial.