El conseller delegat d'Enagás, Arturo Gonzalo, ha assegurat aquest dimarts que a l'Estat espanyol ja existeixen projectes capaços de produir hidrogen verd a un cost inferior al de l'hidrogen gris, obtingut a partir de combustibles fòssils, gràcies a la disponibilitat d'electricitat renovable i a l'encariment del gas natural i dels drets d'emissió de CO₂.

El preu del gas natural al mercat TTF d'Amsterdam, de referència a Europa, està al voltant dels 96 euros per megawatt hora, a la qual cosa cal sumar el cost dels drets d'emissió de CO₂, situat al voltant dels 85 euros per tona.

Amb aquests nivells de preus, el cost de produir hidrogen gris mitjançant reformat de gas natural podria acostar-se als 6 euros per quilogram, mentre que els projectes espanyols presentats a la segona subhasta del Banc Europeu de l'Hidrogen, el 2025, van declarar un cost mitjà de producció d'hidrogen verd de 5,5 euros per quilo.

La diferència de preu entre l'hidrogen produït amb combustibles fòssils i el renovable s'ha reduït "dramàticament" en els últims mesos, segons ha indicat Gonzalo en una xerrada amb la premsa durant la Setmana Europea de l'Hidrogen, celebrada a Brussel·les, de la qual informa Efe.

El directiu ha subratllat que, aquest mateix dimarts, el comissari europeu d'Energia, Dan Jørgensen, ha recordat que, des de l'inici de la guerra dels Estats Units contra l'Iran, la UE ha gastat 112.000 milions d'euros addicionals a importar el mateix volum de combustibles fòssils.

Espanya i Alemanya

El màxim responsable d'Enagás ha destacat Espanya i Alemanya com dos dels països europeus que més estan avançant en la creació de demanda d'hidrogen renovable mitjançant obligacions normatives. "Els casos més clars i, jo diria, més exitosos són Alemanya i Espanya", ha afirmat en referir-se als Estats membres que estan estenent més enllà de 2030 les obligacions d'incorporació de combustibles renovables.

En el cas espanyol, ha destacat la normativa que estableix objectius mínims d'incorporació de combustibles renovables d'origen no biològic en el transport per carretera del 6 % el 2035 i de l'11 % el 2040. "Aquesta demanda ja és aquí, ja és una obligació", ha sostingut Gonzalo, qui ha defensat que les exigències reguladores són fonamentals per oferir certesa als inversors i estimular nous projectes.

L'executiu ha reconegut, però, que el desenvolupament del mercat de l'hidrogen renovable continua enfrontant-se a dificultats per assegurar una demanda suficient, especialment en la indústria, on està cridat a substituir l'hidrogen d'origen fòssil i a contribuir a descarbonitzar sectors difícils d'electrificar, com la siderúrgia, el refinament i la fabricació de fertilitzants.

També ha destacat el seu potencial en el transport pesant de llarga distància, la navegació marítima i l'aviació, mitjançant combustibles sintètics derivats de l'hidrogen renovable. A parer seu, el futur marc regulador europeu posterior al 2030 hauria d'aprofitar les experiències que han funcionat en el transport i corregir les dificultats detectades en la indústria.

El responsable d'Enagás ha fet aquestes declaracions en una trobada organitzada sota el paraigua de l'Aliança Europea de Resiliència per a l'Hidrogen Net (ERA, per les seves sigles en anglès), que reuneix grans companyies de tota la cadena de valor d'aquesta tecnologia, des de la producció fins a les infraestructures i els consumidors industrials.

La plataforma, creada l'abril d'aquest any, reclama a la UE mesures per accelerar les inversions i convertir els projectes anunciats en instal·lacions operatives. Entre les seves principals propostes figuren establir subhastes competitives que connectin productors i compradors d'hidrogen mitjançant contractes a llarg termini amb ajudes públiques, impulsar intermediaris que agrupin l'oferta i la demanda amb mecanismes de suport que cobreixin la diferència de costos, i facilitar la inversió en xarxes de transport d'hidrogen mitjançant mecanismes que permetin recuperar els costos a llarg termini.