El president de BBVA encara el nou any amb incertesa. Al front geopolític continua la invasió de Rússia a Ucraïna, però també permance la situació del Covid a la Xina i les tensions comercials entre diferents zones del món. Mentre que, al front financer, analitza com es desenvolupen els efectes de segona ronda de la inflació i si això pot portar a pujades addicionals de tipus d'interès per part dels bancs centrals o a més tensions financeres.

Socialment, "la desigualtat pot anar en augment perquè els efectes de la inflació són asimètrics i afecten més que menys tenen", destaca Carlos Torres en una entrevista interna recollida per ON ECONOMIA. L'executiu reconeix que les dades econòmiques que es van coneixent són cada vegada millors, però creu que no ha "de baixar la guàrdia" perquè els episodis d'inflació "solen ser duradors". I segons la seva opinió, s'ha de continuar treballant a les receptes que ja es coneixen i funcionen, les que fomenten el creixement sostingut a llarg termini. Destacant aquí la inversió privada, la productivitat i l'educació, a part de fer competitius els diferents sectors i la sostenibilitat fiscal.

Malgrat la incertesa, Carlos Torres veu el 2023 un panorama de creixement per a BBVA, tant per als clients particulars, com per a les empreses i accionistes. "La banca juga un paper clau en l'economia, perquè a través de la concessió de crèdit dinamitzem l'activitat, sobre tot el crèdit a empreses." El 2022 l'entitat va concedir més de 150.000 milions en nou crèdit a empreses, una quantitat que esperen superar aquest exercici.

El número u de BBVA fa balanç de 2022 i destaca que pesi haver estat "de més dificultat" del que esperaven fa un any, ha estat "bo". Han afegit més d'11 milions de clients a tot el món. I els resultats, que presentaran al mercat el pròxim 1 de febrer, han crescut un 50%. Torres destaca especialment Mèxic, on assegura que continuen sent "líders" malgrat la irrupció amb força de bancs digitals gràcies a les plataformes digitals que han construït.

"Som la major i millor fintech de Mèxic també, a part de ser el banc líder". Respecte a Espanya comenta que, després d'un període llarg de molts anys de despalanquejament, han vist un fort creixement d'activitat i també de benefici, que se situa "en nivells que no havíem vist en 12 anys".

Quant a la retribució a l'accionista. El número u de BBVA recorda que el 2022 han acabat el programa de recompra d'accions de 3.100 milions d'euros, un dels més grans d'Europa i que la política de 'payout' del 40% al 50% que tenen establerta, faran que el dividend d'aquest any superi amb escreix el de l'any passat, que va ser de 31 cèntims d'euro, el dividend en efectiu més important que han pagat en l'última dècada.

Tot això els ha portat a una bona evolució de la cotització del banc en Borsa. L'any passat BBVA va pujar un 15% davant el 2% del conjunt de la banca europea. I en els últims quatre anys, la revalorització incloent dividends del 65% en el cas de BBVA, que compara amb un 35% equivalent de la banca europea o un 5% de la banca espanyola. Així mateix, Torres destaca que el 2022 ha estat "un any d'avenços" per a la plantilla, ja que han incorporat talent tecnològic, en concret, més de 2.000 enginyers de programari.

També han consolidat el model de teletreball, un model de treball híbrid i flexible. Sent "una de les primeres empreses en fer-ho". I a més, s'han fixat l'objectiu que un 35% dels càrrecs directius els ocupin dones ja l'any que ve, i han pres mesures per millorar el poder adquisitiu de la plantilla a tots els països. En el cas d'Espanya, amb mesures addicionals que milloren les de l'acord de pujada salarial pactat amb la patronal AEB.

En l'àmbit estratègic, el president de BBVA destaca que ja han assolit el 86% del capital del seu banc a Turquia (Garanti), "un mercat estratègic per a nosaltres". També la compra d'una participació rellevant en un neobanc al Brasil o l'evolució del banc a Itàlia, on han superat els 160.000 clients, en poc més d'un any, ja que van aterrar sota un model 100% digital i sense sucursals a finals del 2021.

Quant a la sostenibilitat, on ja compten amb objectius de descarbonització per a l'any 2030 a sis dels sectors que més emissions tenen amb el focus posat en assolir les zero emissions l'any 2050,Torres revela que han triplicat l'objectiu inicial de finançament sostenible fins i tot assolir els 300.000 milions. "La descarbonització és irrenunciable. Però és un repte de gran magnitud que és possible aconseguir si aconseguim mobilitzar els recursos que canalitzin les inversions que permetin que el món funcioni sense emissions", apunta. I per a això es necessiten mecanismes i regulació que incentivin aquesta inversió, sobretot des del sector privat, acaba.