L’alça dels tipus d’interès es traslladarà progressivament al finançament alternatiu al llarg d’aquest any. L’àmplia varietat d’instruments de finançament no bancari elevaran el seu cost, de manera que se situarà en el llindar dels dos dígits, entre el 10% i el 12% per a la major de productes en la banda alta de l’oferta, i no baixaran del 7% per la banda baixa, segons quina sigui la tipologia de la financera.
L’increment serà heterogeni, com ho és el ventall d’instruments que es pot trobar en el mercat financer, i tindrà diversos nivells segons el risc que comporti el préstec que se sol·liciti. Però, en línies generals, es pot dir que la mitjana de recàrrec pels productes més conservadors -com els fons de deute- passaran del 5%-7% a tocar del 7%-10%. En el cas dels instruments més arriscats la forquilla dels interessos es col·locarà entre el 8% i el 10%.
Aquest any, amb el sector bancari extremant altra vegada la vigilància sobre els préstecs que atorga, el finançament alternatiu seguirà guanyant pes relatiu en el conjunt de l’oferta financera, segons es desprèn del Tercer Baròmetre Empresarial de Fintech i Finançament alternatiu, que elabora anualment l’Institut d’Estudis Financers (IEF), amb la col·laboració de la consultoria financera Altria Corpo.
El director de la consultora Eloi Noya ha manifestat que, malgrat que el finançament alternatiu s’anirà encarint, “seguirà sent interessant per a la petita i mitjana empresa per obtenir recursos de cara a noves inversions i també per tenir circulant que li permeti fer front a necessitats de pagament a curt termini”. “Les empreses continuen tenint molts problemes a l’hora d’aconseguir crèdit bancari i opinen que les entitats financeres no es mobilitzaran en els pròxims 12 mesos per augmentar el crèdit. En canvi, confien que el finançament alternatiu sí que es mobilitzarà per compensar la falta de crèdit bancari”, ha confirmat Noya en base a les dades obtingudes pel baròmetre.
Les empreses segueixen observant com el finançament alternatiu té uns avantatges respecte del finançament bancari tradicional. En aquest sentit, les firmes enquestades valoren la flexibilitat en els terminis i les menors garanties -"encara que també n'hi han i s'estrenyen", segons Noya-. En relació amb les línies de finançament més necessàries, el 56% de les empreses ha reconegut que han utilitzat aquests serveis durant l’últim any, sent el factoring, el renting i el leasing d’entitats no bancàries els més utilitzats amb un 35% del total de la mostra.
Una de cada quatre empreses confia en les 'fintech'
A banda d’això, també va guanyant pes el paper de les entitats financeres que operen només pel canal digital (fintech), a les quals s’ha adreçat una de cada quatre petites i mitjanes empreses. En aquest cas, la bestreta de factures, amb un 9%, i el crowdlending, amb un 8%,han estat els serveis més utilitzats en finançament alternatiu.
No obstant això, segons Noya, el finançament alternatiu no és una solució cent per cent per cobrir les necessitats del teixit empresarial. A més, el baròmetre és un signe més de com la incertesa econòmica generalitzada frenarà la demanda de recursos perquè moltes empreses deixaran en stand-by alguns projectes, a l’espera que la situació es redreci. L’enquesta mostra com les companyies que preveuen recorre a préstecs o instruments de finançament al llarg d’aquest any és només el 44% del total, mentre que l’any passat aquest percentatge era del 66%.
La morositat un problema que s’ha de preveure
La conjuntura actual pot causar estretors econòmiques en algunes empreses que han de suportar l’increment dels costos energètics, de les primeres matèries i que han de reduir marges davant les dificultats de traslladar aquests augments al producte final. En aquest sentit, els mercats no descarten un augment de la morositat empresarial. Per això, “cal que les companyies s’avancin i elaborin un calendari semestral o anual de pagaments per veure quina capacitat tenen d’afrontar-lo amb garanties i de quina manera el resoldran”, ha advertit Eloi Noya. El consultor alerta que, en aquest cas, la banca tradicional i les entitats de finançament alternatiu no fan distinció i les empreses que fan impagaments és molt difícil que puguin acollir-se a vías financeres per obtenir recursos, sigui al preu que sigui.
Per la seva part, Ferran Teixes, director general de l’Institut d’Estudis Financers, destaca que “les dades del Baròmetre són molt interessants a l’hora de tenir una visió de la relació entre els diferents actors del mercat del finançament empresarial. Compta tant amb els actors tradicionals com amb els nous". L’IEF, com a proveïdor de coneixement financer, tant a l’oferta com a la demanda, promou aquest tipus d’estudis per conèixer millor les necessitats del mercat, per la qual cosa, en l'última edició del baròmetre ha preguntat sobre els fons europeus Next Generation. La conclusió: "El retard dels Fons Next Generation EU poden ser una bona notícia per generar més massa creditícia a favor de les micro i petites empreses. Principalment, perquè aquestes estan tenint més temps per preparar la documentació, seguint els procediments, i així accedir als fons europeus, just quan la contracció econòmica pot fer més necessari l’impuls que donaran aquests recursos a l’activitat econòmica".