Hisenda gasta recursos i personal per detectar els defraudadors que busquen contribuir per sota del que marca la llei. Però, una vegada caçat al defraudador i determinada la quantia deguda, s'obre un nou procés per a Hisenda, tant o més complex: cobrar. A tal finalitat, l'Agència Tributària disposa de diverses eines, algunes amb molta capacitat dissuasiva, com bloquejar els comptes o les targetes per assegurar que el deutor disposi de prou recursos per complir amb Hisenda.

Però Hisenda ha de notificar, com exigeix la llei, el contribuent abans de prendre aquestes mesures. Així, la Llei General Tributària permet els embargaments de comptes si hi ha risc de recaptació, si no hi ha prou fons per cobrir el pagament domiciliat, però es notifica al contribuent per donar-li la possibilitat de regularitzar la situació, aplicant recàrrecs segons el retard.

Però per a casos extrems, amb grans deutes, el 2015, amb un govern del Partit Popular i Cristóbal Montoro al capdavant del Ministeri d'Hisenda, es va prendre una polèmica decisió seguint l'empremta d'altres països de l'entorn: fer públic un llistat d'aquelles empreses o persones el deute de les quals passés de certs límits establerts per llei. És el que es coneix com la llista negra d'Hisenda i aparèixer en ella multiplica el risc que l'Agència Tributària bloquegi els teus comptes corrents o les teves targetes de crèdit.

Es tracta d'una mesura profilàctica per evitar que el deutor tingui la temptació de buidar els seus comptes i intentar amagar els seus actius financers que, en cas que no liquidi el deute, seran embargats per Hisenda per fer front als seus compromisos. L'única manera de sortir de la llista és pagar la totalitat del deute o, una part, just el necessari per col·locar-se per sota del límit a partir del qual, el cobrador del frac fiscal publicaria el teu nom en la llista negra. Però això serà abans que Hisenda els comuniqui que els inclouran en la llista negra o, després, per evitar repetir l'any següent.

Empara legal

La Llei General Tributària, en l'article 95 bis, dona empara legal a la publicació de la llista negra, ja que estableix que l'Administració Tributària acordarà la publicació periòdica de "llistats comprensius de deutors a la Hisenda Pública", inclosos els que tinguin la condició de deutors en haver estat declarats responsables solidaris, per deutes o sancions tributàries quan es presentin les següents circumstàncies:

  • Que l'import total dels deutes i sancions tributàries pendents d'ingrés superi l'import de 600.000 euros.
  • Que els esmentats deutes o sancions tributàries no haguessin estat pagats transcorregut el termini original d'ingrés en període voluntari.

El mateix article determina que podrà publicar Hisenda. En els esmentats llistats s'inclourà la següent informació:

  • La identificació dels deutors conforme al següent detall:
    • Persones Físiques: nom, cognoms i NIF.
    • Persones Jurídiques: raó o denominació social completa i NIF.
  • L'import conjunt dels deutes i sancions pendents de pagament tingudes en compte a efectes de la publicació.

Pagar

Hisenda busca, exclusivament, recaptar el seu deute. Per aquesta raó, comunica l'afectat que serà inclòs, que podrà formular al·legacions en el termini de 10 dies. I aquí ve el més interessant. La Llei determina que:

"En el cas que els deutors paguin la totalitat de la quantitat deguda a la data de referència abans de l'acabament del termini per formular al·legacions, no s'inclouran als llistats comprensius de deutors a la Hisenda Pública per deutes o sancions tributàries".

Publicació del llistat: La data de publicació s'haurà de produir durant el primer semestre de cada any -per això ronda els dies finals del mes de juny-. La publicació s'efectuarà per mitjans electrònics.

Embargament

La llei estableix que els funcionaris que desenvolupin funcions de recaptació podran comprovar i investigar l'existència i situació dels béns o drets dels obligats tributaris i se'ls atribueix la potestat d'adoptar mesures cautelars. A tal finalitat, el deutor està obligat a facilitar una relació del seu patrimoni en prou quantia per cobrir l'import del deute tributari.

Hisenda procedirà a l'embargament en prou quantia per cobrir:

  • L'import del deute no ingressat.
  • Els interessos.
  • Els recàrrecs.
  • Les costes del procediment de pressa.

S'embargaran els béns pel següent ordre:

  • Diners efectius o en comptes oberts en entitats de crèdit.
  • Crèdits, efectes, valors i drets realitzables en l'acte o a curt termini.
  • Sous, salaris i pensions.
  • Béns immobles.
  • Interessos, rendes i fruits de tota espècie.
  • Establiments mercantils o industrials.
  • Metalls preciosos, pedres fines, joieria, orfebreria i antiguitats.
  • Béns mobles i semovents.
  • Crèdits, efectes, valors i drets realitzables a llarg termini.

Curiositats

Límits: Com a curiositat, el govern popular de llavors va decidir publicar el nom de les persones el deute de les quals superés el milió d'euros. Una xifra que va morir excessiva llavors, per la qual cosa amb l'arribada de l'Executiu de coalició del PSOE-Podemos, el deute és rebaix en 400.000 euros i es publicaria el nom d'aquelles persones -físiques i jurídiques- que deguessin a partir de 600.000 euros.

Indexació dels noms: Hisenda busca intimidar els contribuents perquè abonin els seus deutes, però tampoc no vol incomplir amb certes lleis que emparen el dret a l'honor. Així, no es permetrà la indexació dels noms per cercadors. De fet, si a Google es clica "llistat de morosos d'Hisenda" o "llistat de morosos d'Hisenda", et porta a una pàgina de l'Agència Tributària, però ja no està disponible el llistat. Al cap de tres mesos s'esborra.

Però no hi ha gaire problema. L'última llista, publicada per Hisenda el 28 de juny de l'any passat -atents que està per caure el nou llistat, corresponent als defraudadors de 2024-, és publicada en nombrosos mitjans de comunicació i allà es pot veure quants contribuents i els seus noms i la quantia deu dels que sobrepassen els 600.000 euros.

Llista negra de 2023: Algunes dades de l'última llista publicada per l'Agència Tributària. Apareixen 6.084 persones, la majoria jurídiques (empreses), en concret, 5.032, i la resta, físiques (persones). El deute més gran és d'una empresa, la immobiliària Reyal Urbis, amb 279,81 milions d'euros i la menor, també d'un deute, és de Preceptora Kebak S.L., amb 600.102 euros. Referent a les persones, apareix en primer lloc Jesús Ruíz Casado (15,55 milions d'euros), encara que està lligat a la fallida de l'empresa Aifos. Jose Masferrer, amb 600.283, és al final de la llista.

Però ja que Ruíz Casado està lligat a una empresa, la premsa ha col·locat la segona persona física -Agapito García Sánchez- com l'espanyol que més diners deuen Hisenda, 15 milions d'euros en l'última llista.