Les empreses espanyoles estan pagant un salari mitjà brut de 44.778 euros anuals als responsables de les àrees tècniques, uns 2.500 euros més del que venien percebent el 2021. Amb aquesta revalorització, els responsables tècnics han superat els sous que percebien el 2020 (43.056 euros) i que van patir una important revisió a la baixa el 2021 (42.247 euros). Registrat el 2022, l'increment anual mitjà ha estat del 5,99%, i s'ha aguditzat en el cas de les empreses de menys de 50 empleats que han pagat augments del 6,94%, situant el salari mitjà en els 38.937 euros a l'any. A la mitjana empresa (fins a 250 empleats) l'augment s'ha fixat en 5,30% fins als 47.376 euros, mentre que la gran empresa paga 53.504 euros, un 1,66% més.
La recuperació salarial té la seva raó de ser en l'alta demanda que s'ha produït d'aquesta baula professional que, com a responsable d'una àrea tècnica, aporta coneixement i valor afegit al desenvolupament del negoci i reforça l'estructura empresarial, malgrat que normalment no forma part del comitè directiu de les empreses. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe Evolució salarial 2007-2022, que elabora la consultora ICSA Grup i EADA.
En la seva setzena edició, l'informe assenyala que el 2022 s'ha caracteritzat per ser la primera vegada en 15 anys -des que es realitza l'estudi- que totes les categories analitzades -fets servir, comandaments intermedis i directius- han elevat les seves remuneracions, "encara que la descontrolada inflació desllueixi aquestes millores", ha explicat Ernesto Poveda, president d'ICSA, durant la presentació de l'informe. Denota a més que la franja dels encarregats de les tasques més específiques (entengui's R+D, comercial, producció, qualitat, seguretat...) van ser els més perjudicats durant l'etapa més crítica de la crisi financera de 2008, és a dir, entre 2010 i 2015. En aquells anys, moltes companyies van eliminar o van substituir alguns càrrecs de responsabilitat com a mesura d'estalvi de costos. La falta de demanda i el nombre de professionals disponibles al mercat va reduir els salaris anuals entre els 37.600 i els 37.800 euros. Això increment la bretxa salarial entre directius i empleats en la majoria de les empreses espanyoles, des dels 80.000 euros per als alts executius als poc més de 21.000 dels assalariats.
Set anys més tard, aquesta distància és inalterable. Els executius -aquells que formen part del comitè de direcció de les empreses- estan cobrant un salari mitjà brut anual de 85.500 euros i els empleats poc més de 24.000. Però al mig, els comandaments intermedis cobren els ja esmentats 44.778 euros anuals. Aquests nivells s'han assolit el 2022 després de registrar-se una pujada anual del 3,4% (2.812 euros més) per als directius i del 3,71% (869 euros) per als treballadors. L'informe evidencia una contracció en la pujada salarial dels alts executius a la gran empresa que han rebut una retribució un 2,4% més alta, fins als 110.500 euros anuals i, en el costat contrari, els seus homòlegs de la petita empresa s'han quedat per sota de la mitjana estatal, 68.891 euros a l'any. Entre els assalariats, les distàncies segons la dimensió de les companyies són també acusades. Dels poc més de 21.000 euros (amb una alça del 3,54% el 2021) de les firmes més petites, als 27.500 de les grans empreses (un creixement del 6%), passant per 25.110 euros que cobren els qui treballen en una pime, després de la millora salarial mitjana de l'1,27% de l'any passat. Cap dir que les diferències salarials, si bé es mantenen proporcionalment en el conjunt d'Espanya, les comunitats autònomes que són per sobre de la mitjana són Madrid i Catalunya que acaparen els millors sous en les tres categories, amb l'excepció de les retribucions als empleats que també sobrepassen el salari mitjà brut a Navarra.
Els salaris, descompassats amb la inflació
En aquest sentit, Ernesto Poveda argumenta que "no es pot assumir l'elevadíssim increment de la inflació en un únic exercici". Una cosa que corrobora Jordi Assens, professor d'EADA Business School, en reconèixer que "optar per una pujada de sous al mateix ritme que la inflació, lluny d'alleujar la pèrdua de poder adquisitiu, hauria provocat amb tota probabilitat, una espiral inflacionista." De fet, els responsables de l'informe admeten que "la recuperació del poder adquisitiu dels salaris no serà tasca immediata, sinó que cal preveure-la de forma progressiva als pròxims exercicis", ja que l'impacte de la inflació ha estat determinant, "com no s'havia conegut en dècades anteriors".
Entre les seves conclusions, figura també el fet que la contínua aparició d'innovacions tecnològiques implica una actualització de coneixements i habilitats dirigides a directius i comandaments intermedis, bàsicament, que estan orientades a incrementar la productivitat. I reiteren la recomanació de què les empreses espanyoles abandonin progressivament els increments salarials lineals i incorporin elements d'avaluació més flexibles, com poden ser el pagament per productivitat o objectius.
Per sectors d'activitat, en línies generals, estan més ben pagats tota persona que treballa a la banca o la indústria, sigui quin sigui el seu càrrec de responsabilitat. Entre els alts executius, no obstant això, aquells que exerceixen la seva tasca en les empreses de transport, també guanyen més. Una cosa similar passa amb els tècnics i els empleats del sector de la construcció, que són els que més s'apropen al sou mitjà.
En el context actual, les recomanacions de la consultora ICSA exigeixen augmentar la productivitat mitjançant el foment de l'R+D, la incorporació de tecnologies com la intel·ligència artificial, apostar per l'automatització, i millorar les condicions de treball. Sigui dit de passada, l'informe que analitza més de 80.000 dades i aspectes salarials ha evidenciat que "els nous models de treball no tan presencials i més orientats a objectius semblen haver perdut força a Espanya, en comparació amb els països de l'entorn europeu".