L'associació espanyola que agrupa els operadors de centres de dades, SpainDC, recorrerà judicialment i sol·licitarà la suspensió cautelar del reial decret aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres que estableix els criteris de sostenibilitat que hauran de complir aquestes infraestructures tecnològiques a Espanya. La patronal considera que imposa condicions d'impossible compliment que, en la pràctica, suposen un "veto de facto" al desenvolupament de noves infraestructures a Espanya.
Al seu entendre, la normativa obliga a triar entre requisits inviables d'addicionalitat i correlació horària o acceptar desconnexions prioritàries (apagades selectives) incompatibles amb el funcionament continu d'aquestes instal·lacions crítiques, segons ha informat l'entitat que agrupa més de 300 companyies del sector. Més enllà de la via judicial, l'associació ha advertit que mantindrà la seva oposició en "tots els àmbits institucionals i polítics" fins a aconseguir la derogació o modificació substancial d'una norma que, al seu judici, "mai hauria d'haver estat aprovada".
La patronal ha lamentat que aquesta decisió s'hagi pres malgrat les reiterades advertències de la indústria i d'organismes com la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), i sense que la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, s'hagi reunit "ni una sola vegada" amb l'associació.
El president de SpainDC, Emilio Díaz, ha denunciat que el sector se sent assenyalat per un Govern que pretén convertir-lo en "culpable de problemes que no ha provocat" i ha advertit que la mesura posa en risc la sobirania digital del país. En aquest sentit, Díaz ha assegurat que sense centres de dades en territori nacional no hi ha autonomia tecnològica possible i ha advertit que Espanya dependrà cada vegada més d'altres països per desenvolupar la intel·ligència artificial, sostenir la seva economia digital i gestionar les seves dades.
Així mateix, ha titllat d'"incomprensible" que un Executiu que diu defensar la sobirania digital aprovi una norma que amenaça les infraestructures que la fan possible, reiterant que no ho acceptaran i que demanaran als tribunals que suspenguin la seva aplicació.
Per la seva banda, l'entitat ha avisat que, mentre Europa impulsa aquestes infraestructures per competir en intel·ligència artificial, els 66.900 milions d'euros d'inversió previstos a Espanya fins al 2030 queden "seriosament amenaçats" i corren el risc de traslladar-se a altres països, emportant-se activitat econòmica, innovació i oportunitats de desenvolupament industrial.
Per la seva banda, la directora executiva de SpainDC, Begoña Villacís, ha replicat a les paraules de la ministra sobre el lideratge espanyol, ironitzant que Espanya serà pionera a posar-se "a la cua de la revolució digital". Així mateix, Villacís ha denunciat que el Govern actuï "en el temps de descompte i a nou dies d'unes eleccions generals" per aprovar una norma "per la porta del darrere de la tramitació urgent", sense consens i fent com si sentís ploure al sector. En declaracions recents a Europa Press, Villacís ja havia qualificat de "decreixentista" el reial decret i havia advertit que convertirà Espanya en "el pitjor lloc per invertir d'Europa".
En aquest sentit, va denunciar que el text "l'únic que busca és penalitzar les opcions econòmiques d'Espanya, perquè la suma de requisits equival a una prohibició", assegurant que "són d'impossible compliment" i lamentant que, d'aplicar-se en aquests termes, el país passarà "de ser el lloc més atractiu al pitjor lloc per invertir" perquè no existeix una regulació equivalent al continent.
A judici de la directora executiva, el Govern pretén passar la factura als qui volen invertir al país en lloc d'assumir les conseqüències d'anys de manca de planificació i inversió a les xarxes elèctriques, acusant l'Executiu d'obligar el sector a exportar el seu futur en comptes de regular-lo.
D'altra banda, la patronal ha acusat l'Executiu de recórrer a xifres "alarmistes" i comparacions "enganyoses", criticant que Aagesen utilitzi Irlanda com a exemple —on els centres de dades representen el 23% del consum elèctric— enfront del 5% dels Països Baixos i el 0,8% d'Espanya. Per a l'associació, resulta difícil justificar que el Govern estigui centrat a "resoldre els problemes d'Irlanda" en lloc d'atendre les necessitats nacionals.
Finalment, SpainDC ha exigit a la ministra que expliqui l'origen i la metodologia dels 5.000 milions d'euros de sobrecost elèctric anunciats. Segons ha recordat l'entitat, aquesta previsió contrasta amb estudis traslladats al Ministeri, com una anàlisi de Wood Mackenzie que estima que incorporar 3 gigawatts (GW) addicionals elevaria el preu elèctric mitjà final "amb prou feines un 1,3%" el 2030.
