Nvidia ha anunciat una inversió estratègica de 4.200 milions d'euros en el seu antic gran rival, Intel. L'operació, que s'ha materialitzat mitjançant la compra d'accions a un preu de 19,67 euros per acció (un 6,5% per sota de la seva última cotització), no és només un salvavides financer; és un símptoma profund del gir sísmic en la indústria dels semiconductors i de la creixent influència de l'agenda tecnològica dels Estats Units.

L'acord té per objectiu declarat el desenvolupament d'un conjunt de xips de pròxima generació per al mercat de PCs i, crucialment, per a centres de dades, el camp on Intel ha estat més colpejat per l'auge de Nvidia. Segons un comunicat oficial, les empreses col·laboraran per integrar sense problemes les arquitectures d'ambdós mitjançant la tecnologia Nvidia NVLink, combinant les unitats de processament central (CPU) d'Intel amb els acceleradors d'intel·ligència artificial i gràfics (GPU) de Nvidia.

Aquesta injecció de capital no arriba de forma aïllada. Es produeix en un moment d'extrema vulnerabilitat per a Intel, una companyia que acumula anys de pèrdues milionàries, una sangria constant de quota de mercat i un retard tecnològic en la fabricació de xips d'avantguarda. El seu intent de reinventar-se com a foundry (fosa per a tercers) competint amb TSMC ha topat amb la crua realitat: la fabricació és un negoci de marges estrets i requereix inversions colossals.

El rescat de Nvidia és, de fet, l'última peça d'un pla de recapitalització orquestrat amb evident suport governamental. Només a l'agost, el govern dels Estats Units va acordar prendre una participació d'aproximadament el 10% en l'empresa, en una jugada que subratlla l'estatus d'Intel com a actiu estratègic nacional. Aquest moviment s'emmarca en la creixent "guerra de xips" entre els EUA i potències com la Xina, i en els esforços per reshoring (relocalitzar) la producció de semiconductors crítics per a l'economia i la defensa.

La transacció reflecteix una reordenació radical del poder en la indústria. Nvidia, amb una capitalització de mercat que supera els 3,3 bilions d'euros, estén ara la seva influència sobre un Intel valorat en 98.000 milions d'euros. La inversió li atorga una participació de menys del 5%, però li proporciona alguna cosa inavaluable: accés garantit a la capacitat de fabricació i al coneixement en CPUs d'un actor clau, assegurant la cadena de subministrament per als seus ambiciosos plans.

Per a Intel, els beneficis són immediats, però impliquen acceptar un paper secundari. No només rep un matalàs financer vital, sinó que guanya legitimitat tecnològica en associar-se amb el líder indiscutible de la IA. Això li permetrà oferir PCs amb components gràfics de Nvidia integrats per competir amb AMD i, potencialment, posicionar-se com un soci futur per a la fabricació dels xips de Nvidia, una cosa que la companyia avalua encara que no té plans immediats. L'aliança redefineix el concepte de "competició" (cooperar i competir alhora). Mentre col·laboren al capdavant del data center, continuaran sent rivals acèrrims en d'altres. AMD, competidor directe d'ambdós en CPUs i GPUs, s'enfronta ara a un bloc formidable.

A nivell global, l'aliança enforteix el flanc occidental en la cursa per la supremacia tecnològica. En connectar el disseny d'avantguarda de Nvidia amb la capacitat de producció que Intel intenta recuperar, els Estats Units teixeixen una xarxa d'interdependència interna per reduir la seva vulnerabilitat davant actors com la taiwanesa TSMC. L'acord Nvidia-Intel és més que una transacció financera.

És el reconeixement per part de dos gegants de què, en l'actual guerra de xips, marcada per la geopolítica i uns costos d'R+D insostenibles en solitari, els antics rivals necessiten aliar-se per sobreviure. El salvavides té un preu: l'era de l'hegemonia indiscutida d'Intel ha acabat, i el futur s'escriu ara en una complexa col·laboració amb el seu més poderós hereu.