Morgan Stanley ha tornat a declarar una participació superior al 5,1% en Grifols, cosa que no succeïa des de fa unes tres setmanes, segons la informació pública que recull la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El banc d'inversió estatunidenc va superar el llindar del 3% en Grifols aquest mes de maig per primera vegada des de 2008. Des d'aleshores, ha fet continus ajustos en el capital. El gruix de la participació l'ostenta en instruments financers.
En concret, aquest dilluns ha declarat una participació del 5,140%, per sobre del 3,565% que tenia anteriorment. La participació en accions ha passat del 0% al 0,734%, mentre que via instruments financers s'ha situat en el 4,406%, davant del 3,565% precedent. Pel que fa als instruments, ostenta un 3,646% en drets sobre valors prestats i drets d'ús, així com un altre 0,76% en 'swap' de valors.
L'aposta del banc d'inversions, que té una llarga relació amb Grifols, ha coincidit amb un nou avenç en investigació i desenvolupament de productes de la firma, segons l'anunci de la indústria farmacèutica de la família Grífols. La farmacèutica ha finalitzat la fase clínica d'Sparta, l'assaig clínic de resultats de fase 3 destinat a avaluar l'eficàcia clínica i la seguretat de dues dosis diferents de Prolastin®-C, un inhibidor de la proteinasa alfa-1. Es tracta d'un trastorn genètic que pot donar lloc a malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), un grup de malalties respiratòries que inclou l'emfisema.
Segons ha destacat la companyia, en un comunicat, Sparta és l'estudi aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo més gran realitzat fins avui en teràpia de reemplaçament per a pacients amb alfa-1 i emfisema.
L'estudi s'ha dut a terme en 37 centres clínics de 16 països i utilitza la densitometria pulmonar mitjançant tomografia computada de pulmó complet com a variable principal d'eficàcia. La densitometria per tomografia computada és considerada el mètode més sensible per detectar la progressió de l'emfisema i quantificar la pèrdua de teixit pulmonar en pacients amb DAAT[2], cosa que converteix SPARTA en el primer i únic estudi de tres anys en dèficit d'alfa-1 antitripsina que genera evidència clínica longitudinal utilitzant aquest biomarcador.