El mercat d'oficines de Barcelona ha registrat un exercici de consolidació i canvis subtils durant l'any 2025. Segons el diagnòstic elaborat per Forcadell, la ciutat va absorbir al llarg de l'any un total de 314.000 metres quadrats de superfície per a usos terciaris, una xifra que suposa un creixement apreciable del 6,44% respecte de l'exercici del 2024. Aquesta tendència ascendent, tanmateix, no dibuixa un panorama uniforme, sinó que revela una dinàmica més complexa i matisada, caracteritzada per una demanda cada vegada més exigent i per decisions estratègiques que han reconfigurat el calendari de les grans operacions.

En aquest sentit, Manel de Bes, director del departament d’oficines de Forcadell, ha descrit el període com un any de "major selectivitat per part de les empreses". Aquesta prudència qualitativa es va fer especialment patent durant el darrer trimestre de l'any, quan l'absorció de superfície va experimentar una contracció del 23,6%, situant-se en els 47.000 metres quadrats.

Aquest retrocés no és interpretat pels experts com un símptoma de debilitat en la demanda de fons, sinó com la conseqüència directa de l'ajornament deliberat d'alguns contractes de volum considerable, els quals s'han desplaçat de manera temporal cap als primers mesos del 2026. Una circumstància que parla d'un mercat madur, on les operacions es planifiquen amb una perspectiva a mitjà termini i on les negociacions es perllonguen per assolir les condicions òptimes.

Aquesta pressió latent de la demanda, encara que amb un ritme alterat, continua exercint una tensió sostinguda sobre l'oferta disponible. La taxa de disponibilitat a la ciutat ha continuat el seu descens, situant-se al 12%, i encadena així cinc trimestres consecutius a la baixa. Aquesta escassedat progressiva està revalorant els actius més competitius i pressionant la renovació del parc existent. La geografia de la demanda va traçar un mapa clar durant el quart trimestre.

El cor tradicional dels negocis, format pel centre de la ciutat i la zona d’oficines més consagrada, va reclamar un paper protagonista, acumulant el 46% de la superfície contractada. Aquesta xifra revalida l'atractiu perenne de les ubicacions cèntriques i ben comunicades. En paral·lel, el districte del 22@ va demostrar la seva vigència amb una quota del 32,85%, mentre que l'àrea de plaça Europa i la Fira de Barcelona va captar un 6,37% de l'activitat.

No obstant això, en l'àmbit de l'oferta disponible, el pes relatiu d'aquests pols s'inverteix. La concentració de superfície lliure es localitza principalment al 22@ i a la zona de Fira, que sumen conjuntament més de la meitat del total disponible. És especialment rellevant el cas del 22@, un districte que, segons l'informe, està reduint el seu pes específic en termes d'oferta bruta alhora que es consolida com l'àrea amb "millor equilibri entre qualitat, disponibilitat i projecció de futur", convertint-lo en un espai de consens per a empreses en procés de transformació.

La mirada cap a l'any 2026 es projecta amb un esperit de continuïtat selectiva. Els analistes preveuen una demanda sòlida, però incisiva, on el protagonisme indiscutible recaurà en els actius denominats prime, aquells que ofereixen les màximes garanties en termes de localització, eficiència energètica i serveis.

Les tendències que ja es dibuixen amb força apunten a un pes creixent de la rehabilitació integral d'edificis, la implementació rigorosa de criteris de sostenibilitat i la demanda d'espais flexibles, capaços d'adaptar-se als models híbrids de treball que han vingut per quedar-se. En definitiva, el mercat barceloní, després d'un any de creixement moderat, però sostingut, s'encamina cap a una fase de maduresa on la qualitat, la ubicació estratègica i l'adaptabilitat seran els veritables motors de la seva evolució.