La llana de roca de Rockwool, d'aliada de la rehabilitació d'edificis a indispensable per als parcs solars
L'empresa desenvolupa un sistema per garantir la seguretat contra incendis a les cobertes amb instal·lacions fotovoltaiques
- Maria Teresa Coca
- Barcelona. Dilluns, 25 d'agost de 2025. 05:30
- Temps de lectura: 3 minuts

El fabricant d'aïllaments de llana de roca Rockwool ha obert enguany una línia de producte enfocada a la instal·lació dels parcs fotovoltaics en cobertes de formigó, per maximitzar l'eficiència energètica i garantir la seguretat contra incendis. La instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum energètic és una pràctica cada vegada més habitual a les indústries i naus comercials i de distribució, però que progressivament s'anirà estenent als edificis residencials.
Això va despertar l'interès dels equips de desenvolupament de Rockwool, molt especialitzats en la protecció i l'aïllament dels edificis residencials i d'oficines. "Hem desenvolupat el sistema amb solucions d'aïllament incombustible perquè l'avenç de la sostenibilitat no suposi un problema de seguretat", explica Miguel Ángel Gallardo, Business Unit Director de Rockwool a Espanya.
La nova gamma de productes de llana de roca fa d'aïllant entre la coberta de l'edifici i la instal·lació fotovoltaica, de manera que sigui una prevenció contra incendis donada l'elevada càrrega energètica de les plaques solars. La col·locació d'aquestes plaques a les naus industrials és un risc si la construcció no és segura, recalca Gallardo, i afegeix que les instal·lacions van estenent a les cases i edificis residencials que donada la seva obsolescència no estan ben preparades per incorporar-les.
La companyia, ubicada a Barcelona des de finals del segle passat, s'avança una vegada més, considera Gallardo, a la normativa que fixarà la Unió Europea sobre eficiència energètica dels edificis i la corresponent regulació de la petjada de carboni en els materials usats en la construcció i rehabilitació, per arribar a disposar d'edificis de zero emissions.
El directiu argumenta que "el codi tècnic actual per a la construcció i rehabilitació d'edificis és de mínims", però que això anirà a més i caldrà actualitzar molts aspectes. "Haver-se de sotmetre a un codi tècnic fa que les coses, en la majoria dels casos, es facin millor", insisteix. Un estudi de la mateixa companyia determinava que un 40% de la població assegura que el seu edifici necessita una renovació de l'aïllament i entre les raons per fer-ho destaquen la millora de la seguretat contra incendis, la millora de l'eficiència energètica i un confort acústic més gran.
En aquest sentit, Gallardo insisteix en l'extrema situació del parc residencial a Espanya: "El 90% del parc residencial del nostre país es va construir fa més de 45 anys, quan encara no existia un Codi Tècnic de l'Edificació, i, per tant, hi ha moltes deficiències en eficiència energètica, encara més tenint en compte els ambiciosos objectius de descarbonització fixats per la UE a curt i mitjà termini".
La companyia, nascuda a Dinamarca el 1937, reconeix que a Espanya un dels problemes per a l'ús d'aquest tipus de processos de control i seguretat radica en la desinformació i en què els residents encara pensen més amb la butxaca que amb el cap. Per la qual cosa, el condicionant més gran a la rehabilitació és de tipus econòmic. L'enquesta ho concreta: més de la meitat dels enquestats (59%) ho considera una trava. Tot i aquesta problemàtica, però, un 61% de la gent desconeix les ajudes de la UE a través dels fons Next Generation per a la rehabilitació d'habitatges. En aquest sentit, cal destacar que la majoria dels enquestats es plantejaria abordar una rehabilitació de l'aïllament del seu edifici si rebés aquestes ajudes.
Rockwool ha treballat en el desenvolupament del nou sistema de forma conjunta a tot el grup. L'equip d'Espanya no ha estat una excepció. Gallardo reconeix el paper de la filial que, per motius administratius i geogràfics, va triar Navarra per ubicar una de les seves fàbriques, tot i que "la seu segueixen estant a Barcelona". El seu pes econòmic va creixent anualment. Per enguany les previsions apunten a un increment d'entre el 8% i el 10%, sobre una facturació de 120 milions registrada el 2024. "El mercat està en creixement", insisteix el directiu.
L'R+D del grup, pel que fa a la idea, està centralitzada a Dinamarca, però es contribueix al seu desenvolupament i, posteriorment, la fabricació és molt local, ja que es tracta d'un producte que pesa relativament poc, però té molt volum. La planta de Navarra, on treballen unes 200 persones, "ha demostrat agilitat i flexibilitat", per la qual cosa "molts processos de desenvolupament de productes passen per la nostra fàbrica", destaca Gallardo.
Actualment, la planta està immersa en un procés intern de descarbonització i té sobre la taula una inversió de 60 milions d'euros per suplantar els forns de carbó -necessaris per a la producció de llana de roca- en forns elèctrics. Però per a aquest projecte caldrà esperar, potser, fins al 2028 perquè "el problema que tenim és la disponibilitat de potència elèctrica". Per això, el grup ha arribat a un acord amb Iberdrola que construirà una nova línia de subministrament elèctric -d'entre 10 i 15 quilòmetres- que reforci la potència que arriba de la xarxa general a les instal·lacions de Rockwool, al municipi de Caparroso.
Gallardo comenta, orgullós, que Navarra serà la cinquena o sisena planta de tot el grup que executarà el programa de descarbonització, "en el que focalitzem els nostres esforços". De la mateixa manera, participen en els projectes d'economia circular que ha posat en marxa tot el grup per a la recuperació de les minves de material a la fàbrica i a les instal·lacions. La presència del seu material no és molt visible, però es troba en grans edificacions.
L'exemple més recent a Barcelona és la construcció de la residència d'estudiants d'Aparto, al barri de Fienstrelles, a Esplugues de Llobregat, just a la sortida de l'avinguda Diagonal de Barcelona. També han participat en l'anomenada Torre Negra, a Madrid, un residencial d'habitatge de protecció oficial. Anteriorment, ho van fer en construccions emblemàtiques com la torre Agbar a Barcelona.