La família Abelló dirigeix un imperi financer des d’un palauet madrileny situat en el número 1 del carrer Fortuny, que rep aquest nom en honor al cèlebre pintor reusenc Marià Fortuny. Casualitat o no, la realitat és que l’origen de la fortuna d’aquesta nissaga comença amb el reusenc Juan Abelló Pascual (Reus, 1895 – Madrid,1983), un farmacèutic que va fundar la primera indústria espanyola d’antibiòtics, que el seu fill Juan Abelló Gallo (Madrid, 1941), també doctor en farmàcia, va expandir abans de vendre-la per centrar-se en el món de les inversions i les finances. Fa sis anys, va cedir el comandament del grup empresarial als seus fills, la tercera generació Abelló.

Segons l’últim rànquing de grans fortunes de Forbes, Juan Abelló Gallo és l’onzè espanyol més ric, per darrere de Florentino Pérez, però per davant de Sol Daurella, la reina de la Coca-Cola. En la seva estructura empresarial destaca Nueva Compañía de Inversiones –el hòlding familiar, amb 126 milions d’euros de beneficis nets el 2024, l’últim exercici consultable–, Torreal –el seu principal braç inversor–, dues sicavs i una llarga llista d’inversions directes o a través de fons d’inversió, des de Blackstone a Apollo, però sobretot mitjançant BTD i Five Arrows.

Controla participacions en empreses cotitzades –a destacar dues de l’Ibex, els laboratoris Rovi (0,65%) i la perfumera Puig (0,50%), o la ferroviària Talgo (3,20%)– i en companyies de tota mena com Aernova (multinacional del sector aeroespacial), Piovan (maquinària per a la indústria alimentaria, on va entrar el 2025), Autodoc (peces per a l’automoció, des de 2024), IMA (maquinària per a la indústria farmacèutica), Sygnature Discovery (anàlisis preclínics), Germaine de Capuccini (cosmètica professional), Alliance (primer fabricant mundial de rentadores industrials) o GoFit (gimnasos).

Des de fa tres anys han posat el focus inversor als Estats Units, on han entrat en el capital de companyies com Rimes (software financer), Apex (instal·ladors d’aire condicionat) o Trimedx (maquinària per al sector sanitari).

Juan Abelló es va ficar al capdavant del negoci familiar –els laboratoris Abelló– a mitjans dels anys seixanta i, després de triomfar com a inversor, es va retirar l’any 2020, quan va passar a president d’honor de Torreal i va cedir els poders als seus fills, sobretot a Miguel Abelló Gamazo, que exerceix de president executiu.

Alta societat

És pare de quatre fills i avi de vuit nets. El 1968 es va casar amb l’aristòcrata Ana Isabel Gamazo Hohenlohe-Langenburg, filla del marquès de Soto de Aller i de la marquesa de Belvís de las Navas. A més, és neta del príncep Max de Hohenlohe-Langenburg. Durant dècades, Juan Abelló i Ana Gamazo van ser exemple del que s’anomenava beautiful people, una presència habitual a la premsa rosa i, també, a l’econòmica, si bé ara, ja octogenaris, prefereixen la discreció.

El seu fill gran, Juan Claudio Abelló Gamazo, que apareix en els consells d’administració de diverses empreses del grup familiar, està casat amb Marta Álvarez Guil –filla d’Isidoro Álvarez–, que va presidir El Corte Inglés fins al gener passat, quan va ser rellevada per la seva germana Cristina. Tenen dos fills.

El segon, Alejandro, el més discret, amb interessos en el sector de l'hostaleria, està casat amb Marina Valcárcel, marquesa de O’Reilly. I el tercer, Cristian, presideix firmes d’inversió com Quarza i Firmum, i és pare de tres fills fruit de dos matrimonis.

Però el que té més poder és el germà petit, Miguel Abelló Gamazo, president executiu de Torreal des de fa sis anys, quan va agafar el lloc del seu pare. Format en negocis per la universitat californiana de Berkeley, va treballar a Nova York i Xangai abans d’incorporar-se a l’empresa familiar. Està casat amb Carmen Frühbeck i són pares de dos fills.

Orígens empresarials

El químic i farmacèutic Juan Abelló Pascual (Reus, 1895 – Madrid,1983) va crear una empresa de medicaments el 1933 i, en la postguerra, va ser cofundador el 1949 de la primera  companyia d’antibiòtics espanyola, que va distribuir penicil·lina a tot l’Estat. Es va casar amb la madrilenya Nieves Gallo Rodeles  (1900-1986) i van tenir cinc fills, un dels quals és Juan Abelló Gallo.

Doctor en farmàcia, el continuador de la nissaga es va incorporar el 1965 als laboratoris del seu pare, coneguts pel cognom familiar, primer com a especialista i, després, com a director general i, finalment, com a president. El 1983 va vendre laboratoris Abelló a la multinacional Merck per 2.700 milions de pessetes (16 milions d’euros) i, un any després, va prendre el control d’Antibióticos SA, amb una participació del 46%. I el 1987, els socis d’aquesta última farmacèutica la van vendre a la multinacional italiana Montedison per 58.000 milions de pessetes (350 milions d’euros), en el que va ser la inversió de capital estranger més elevada fins aquella època.

Amb els diners, Juan Abelló es va convertir en el primer accionista individual i conseller del Banco Español de Crédito (Banesto), però en va sortir el 1989, un any abans que el Banc d’Espanya l’intervingués quan estava presidit per Mario Conde. Després va començar a operar amb Torreal i va entrar en els consells de grans companyies com Banco Santander o Airtel, aleshores la segona gran operadora de telefonia espanyola, que va presidir fins que va ser cessat el 2001, arran de ser adquirida per Vodafone.

Abans de cedir pas al seu fill Miguel, cap a 2018, el grup empresarial va donar un gir estratègic en sortir de diverses companyies –Mediapro, Saba...– per centrar-se en les finances. Però encara continua en el capital de Talgo (3,2%), si bé ja no té representants en el consell després que el govern espanyol impedís l’opa dels hongaresos de Ganz-MaVag i facilités que la basca Sidenor i la Sepi en prenguessin el control.

Dues dades evidencien la seva immensa fortuna: és el primer terratinent d’Espanya, el propietari que té més terres –unes 41.300 hectàrees, repartides sobretot pel sud i centre peninsular–, més que la família dels Ducs d’Alba. I posseeix una valuosa col·lecció privada d’art, amb unes 800 peces que van des de Goya a Picasso, que acostuma a cedir a museus. Fa pocs anys, encara anava a caceres, sobretot en els seus vedats, i a la llotja del Real Madrid.