Jordi Clos, president i fundador de Derby Hotels Collection, i el seu fill Joaquim Clos, director d’explotació del grup formen “un bon tàndem” que gestiona un negoci familiar -on intervenen també l’esposa i mare, i Jordi, el germà bessó-. Avui en dia, Derby Hotels agrupa 22 edificis, en 4 ciutats -Barcelona, Madrid, Londres i París-, comptant hotels i els apartaments turístics. Per pedalar conjuntament tota la família, “el més important que tenim és la nostra gent, el nostre personal”, valora Jordi Clos, en una entrevista a ON ECONOMIA, en la qual vol parlar exclusivament del grup hoteler. Acompanyat del seu fill Joaquim, ho fa en una ubicació ‘estimada’ com és la nau insígnia del grup, l’Hotel Claris, a Barcelona.
El Claris és la llavor de la cadena, però també el que ha fet de Jordi Clos un referent en el turisme de la ciutat i del món. Clos és president de Turisme de Barcelona, del Gremi d’Hotels de Barcelona, i fundador i propietari del Museu Egipci de Barcelona, que nodreix amb una important col·lecció de peces que també vesteixen els seus hotels. Amb la història començada el 1968, Derby és una cadena hotelera marcada per edificis emblemàtics -restaurats per esdevenir establiments de luxe-, i amb personalitat pròpia perquè acullen una col·lecció d’art única, com a petits museus, i on es respira art, disseny i cultura.
Amb quin dels seus hotels es quedarien?
Jordi Clos: És difícil de respondre perquè som una cadena molt singular, i cada un dels hotels està pensat, dissenyat, creat... i cuidat. Se’m fa difícil dir quin m’estimo més. Però el Claris és el primer gran hotel que vaig crear i al qual estic molt vinculat. Però la resta també són magnífics.
Joaquim Clos: Jo vaig aprendre molt al Claris, quan era jove i feia les meves primeres passes al negoci familiar. Però vaig fer la meva incorporació definitiva a l’empresa al The Caesar, a Londres; per a mi ha estat una ciutat referent en el món del turisme i una manera de conèixer el negoci familiar de més a prop. De fet, ara encara hi vaig sovint, entre altres coses perquè estem ultimant una ambiciosa reforma de l’establiment.
El nou The Caesar, amb una inversió de 21 milions, quan estarà enllestit?
Joaquim Clos: Estem a un mes vista de començar la segona fase de la reforma, que és una obra integral. Val a dir que aquest any també estem fent una millora important al Claris, amb una reforma dels aspectes energètics -canviant tot el sistema d'aire condicionat-, que ens permet reforçar la nostra estratègia en sostenibilitat al conjunt del grup.
Quina és la mitjana d’inversió anual per una cadena d’aquestes característiques?
Joaquim Clos: Si parlem d’inversions en actius (capex), en un any normal, estem al volant del 4% o 5%, que és un capex elevat. Però és el necessari tenint en compte que destinem els recursos a edificis que són de la nostra propietat, i que ens aboquen en el seu manteniment permanent. A banda, tenim plans d’inversió concrets per a reformes integrals o de sostenibilitat, a tota la cadena.
L’expansió de Derby Hotels Collection l’hem d’esperar en hotels o en apartaments?
Jordi Clos: Són dues classes de turistes completament diferents, tot i que semblin iguals, que ens omplen cada tipologia d'establiment. Nosaltres això ho hem viscut a la pandèmia. El negoci hoteler es va ressentir, però, en canvi, els apartaments van funcionar i la demanda es va recuperar molt abans. Això òbviament fora de les estades per a grans esdeveniments o congressos, com el MWC a Barcelona, perquè llavors agafen habitació on poden.
Joaquim Clos: No hi ha una tipologia de turista que ens agradi més que altre. Això no obstant, com a propietaris d'hotels, i amb les característiques de la cadena on l'edifici també és una vàlua, previsiblement creixerem en la línia d'hotels. Sobretot per a l'expansió fora d'Espanya, ja que tindria molt més sentit que fos un creixement hoteler, malgrat que fa uns anys el context era més fàcil que ara. Els preus de les ciutats on ens interessaria establir-nos ens ho fan més difícil. Primer, perquè la tipologia d'edifici que voldríem no és l'habituals, el que està a tocar del carrer. Són edificis que tenen una història, una arquitectura singular, possiblement en molts casos protegits, amb la qual cosa tot això fa que ens costi a vegades trobar l'immoble ideal.
Per créixer hem de trobar un edifici que s'ajusti a la filosofia de Derby
Hem de trobar un edifici que englobi aquestes característiques en una ciutat que sigui del top europeu, al centre de la ciutat i que es pugui rehabilitar per donar-li cabuda a la nostra cadena des del minut zero. I això també fa que sigui més difícil. Val a dir que, en el segment d'apartaments, per exemple a Madrid, ens arriben moltes opcions per seguir creixent en aquest segment. Hi ha un inversor llatinoamericà molt interessat a comprar edificis per, en molts casos, fer apartaments i busca un soci que els gestioni. Diguem, doncs, que en aquest moment ens interessaria qualsevol proposta que s'ajusti als requisits de la nostra cadena.
I seria en les mateixes quatre ciutats, o ciutats noves? Estaven plantejant Portugal.
Joaquim Clos: Ara mateix estem en una fase molt important per a Derby amb la reforma de The Caesar. Evidentment, quan s'acabi el projecte de Londres, la idea és créixer a Europa, i les ciutats estan per decidir, perquè els projectes han d'encaixar amb la filosofia de Derby Hotels Collection. A diferència d'altres companyies hoteleres que s'estableixen en edificis americanitzats, sencers, nous... la majoria dels nostres edificis són palaus o immobles singulars, amb una història al darrere, arrelada a la ciutat. L'altra opció és un perfil d'establiment que no ens agrada.
Justament per aquest tipus de singularitat, què busca el client de Derby?
Jordi Clos: Tenim un usuari amb una sensibilitat especial per la cultura, pel bon gust, sense deixar de banda altres elements com la tecnologia. Una característica molt peculiar és que cada un dels nostres hotels té col·leccions d'art importants, una sala permanent de museu oberta al públic. Alguns inclús arriben a tenir xifres molt considerables de visitants, tant de turistes com de ciutadans que venen a visitar l'hotel per la infraestructura i per la cultura. A més, el Joaquim hi ha sumat un vessant important que és fruit de la seva feina directa: la gastronomia. Això era un aspecte que ens mancava, perquè teníem una oferta gastronòmica força estàndard i ara tenim estrelles Michelin.
Fins al punt que estan pensant a obrir un establiment de restauració que no estigui vinculat a cap dels hotels, a Madrid.
Joaquim Clos: Sí, tenim un local que forma part de la nostra empresa, però que no està relacionat amb cap hotel. Volem obrir un projecte gastronòmic. Però, com els hotels, ha de ser un projecte emblemàtic per a la cadena, no només com a oferta, com a negoci, sinó també com a contribució a la imatge de l'empresa. En aquest moment estem sospesant diferents opcions. Però repeteixo, en aquests moments la prioritat és Londres.
A inicis de 2025 van fer previsions anuals del grup per un creixement d’entre el 5% i el 6%. En el context actual les mantenen?
Joaquim Clos: Vam presentar el full de ruta a Fitur, a finals de gener. D’aleshores ençà hi ha hagut molts canvis, és cert. Ara per ara, considerem que obtindrem un bon resultat el 2025 si a finals d’any aconseguim igualar els resultats de l’any passat, que ja va ser un any de per si molt bo.
Per què aquest ajust? Com evoluciona l’any?
Jordi Clos: Madrid està funcionant molt bé aquest any. Estem aconseguint els objectius que ens havien marcat d'un creixement d'entre el 3% i el 5%, depenent de l'hotel. Però Barcelona està més aturat. En els primers mesos de l'any -el que abans consideràvem una temporada baixa- han estat pitjors que els últims anys. I Londres i París també han notat un fre.
Joaquim Clos: És cert que el mes de maig comença a ser millor i tenim bones perspectives per al juny. Però amb un primer trimestre de l'any molt fluix, l'objectiu per al conjunt de l'any el fixem en igualar el de 2024.
Quina explicació hi ha pel comportament del mercat a Barcelona?
Jordi Clos: El turisme a Barcelona està en línia decreixent des del mes de juliol de 2024; no amb un gran percentatge, però cau entre l'1,5% i el 2%. Això és conseqüència de l'estratègia que segueix el sector turístic de la ciutat: estem intentant canviar la quantitat per la qualitat. Això representa tenir menys nombre de visitants i de més qualitat. Aquesta estratègia donarà un bon resultat si realment s'atura aquí. Estaríem preocupats si aquest coeficient de decreixement es manté. Seria preocupant, però de moment tenim l'esperança que no perquè maig i juny ja estan per sobre o al mateix nivell de l'any passat.
Joaquim Clos: En els últims anys, Barcelona ha gaudit d'un creixement boníssim i, per tant, arriba un moment que es toca un cert sostre, i s'ha de canviar d'estratègia de ciutat i decidir reduir quantitat en favor de la qualitat. Això frena la demanda. En canvi, a Madrid, per un seguit de circumstàncies com el perfil del visitant -com dèiem hi ha molt viatger sud-americà- i la celebració de fires, esdeveniments... afortunadament l'ocupació és sensiblement superior a la de l'any passat.
L'estancament, que diuen que està bé perquè és més quantitatiu que qualitatiu, es ressentirà amb l'augment de la taxa turística que vol aplicar el Govern?
Jordi Clos: Això és nefast. Barcelona es converteixi en la ciutat amb l’impost sobre l’allotjament més car d’Europa. És una barbaritat competir amb Amsterdam, París, Londres... amb una diferència econòmica tan considerable. Però el que és pitjor és que aquesta taxa repercutirà en el segment del visitant de congressos, trobades empresarials, noves fires... per a un usuari d’aquesta tipologia aquest increment és un cost altíssim. Provocarà que els organitzadors dels esdeveniments es plantegin anar a altres ciutats d’Europa i també d’Espanya.
Quines ciutats espanyoles podem competir?
Jordi Clos: Amb aquest increment, a hotels de cinc estrelles el recàrrec arribarà a gairebé 17 euros per persona i dia. En el cas d’un congrés important com el MWC, això podria representar de 600 a 700 euros per congressista. Veient aquestes xifres es fàcil pensar que els organitzadors es replantegin la celebració a Barcelona i busquin Madrid, Màlaga, Bilbao o altres ciutats que també tenen un atractiu. No tant potent com Barcelona, però sí molt acceptable El que està sobre la taula és convertir a Barcelona en la ciutat amb la taxa turística més elevada, amb diferència, d’Europa.
Joaquim Clos: D’Europa? No sé si ens quedem curts. Jo la posicionaria en el top 3 a nivell internacional. No hi ha discussió en tenir una taxa turística. A Catalunya l’hem adoptat i el client la paga com passa a altres ciutats i si, a més, la recaptació es pot revertir en millorar la ciutat i que el turista la pugui entendre com a tal, és benvinguda. Però el problema és un altre. Sospesar bé si hem de convertir Barcelona en la ciutat amb la taxa turística més elevada. Nosaltres som de Barcelona, estimem Barcelona... però no és la ciutat més important del món.
Tornant a Derby Hotels... com es reparteixen les responsabilitats?
Jordi Clos: El dia a dia el porta en Joaquim i afortunadament puc descarregar-me. Les decisions importants les analitzem i prenem conjuntament. Això em permet tenir temps per a temes socials i d’emprenedoria de la ciutat.
Joaquim Clos: És important això, no? Per a les decisions importants això suma. El fet d’haver delegat el dia a dia en mi i tot l’equip també permet que prengui les decisions amb una distància que aporta molt. Així, el tàndem, l’equip, torna a ser guanyador.
Jordi Clos fill quina vinculació té amb el grup?
Jordi Cos: A pesar que són bessons, tenen un caràcter absolutament diferent. És bo perquè cada un pot gestionar una part de la companyia amb independència de l’altra. En Jordi és una persona molt creativa, una persona molt vinculada al disseny, l’arquitectura... i treballa en aquestes àrees per a tota la cadena. És un element clau per al grup.
Diguin... virtuts i d’efectes l’un de l’altre?
Jordi Clos: No hi ha res millor per a un empresari que tenir la sort de veure que el negoci pot continuar, créixer i millorar. A més, el que podria ser un inconvenient, que la feina traspasses a la vida familiar, ho hem superat i no és així. A casa parlem de tot, menys de feina.
En Jordi ha transformat la companyia; l'ha modernitzat
Quina virtut es reconeixen?
Jordi Clos: La virtut que té és bàsica. És a dir, jo tinc 74 anys, aviat en faré 75 i ell en té 44, i molt ímpetu, moltes ganes. Per tant, ha incorporat modernitat, tecnologia... ha transformat la companyia.
Joaquim Clos: És difícil trobar parts dolentes. Discrepo una mica perquè sí que a vegades acabem parlant de feina a casa. Dit això, que és anecdòtic, crec que hem aconseguit un bon tàndem. Hem fet un bon equip. Des de petit he tingut interès pels hotels i he nascut a la millor família, he aprés molt tant del meu pare com de la meva mare; amb humilitat i ganes d’aprendre. Un dels valors més grans que m’han transmès.