La Inspecció de Treball ha imposat una sanció al servei d'atenció al client de la botiga en línia d'H&M a Barcelona. El nucli de la infracció rau en la implantació d'un formulari intern que, segons el document de sanció, imposava "de manera genèrica i unilateral" un límit de sis mesos per a les sol·licituds de reducció de jornada laboral. Aquesta pràctica, aplicada de forma generalitzada a tota la plantilla, suposa una vulneració de l'article 34.8 de l'Estatut dels Treballadors, que estableix que aquest tipus d'adaptacions han de ser objecte d'una negociació individualitzada i cas per cas, sense restriccions preconcebudes.
El sindicat CGT, que va denunciar els fets, ha celebrat la decisió de la Inspecció, però ha volgut anar més enllà en la seva anàlisi. En un comunicat detallat, la representació sindical ha subratllat que aquesta sanció no és un fet aïllat, sinó que evidencia "un historial continuat d'infraccions" per part de la companyia sueca a l'Estat. Aquest patró de conducta inclou, segons la CGT, vulneracions reiterades del dret de vaga i pràctiques d'ocultació d'informació rellevant per als treballadors, la qual cosa pinta el retrat d'una cultura corporativa que prioritza la flexibilitat operativa per sobre del compliment estricte dels drets laborals.
L'estratègia de la barrera burocràtica dissuasiva
Un dels aspectes més criticats de la pràctica sancionada és la naturalesa restringida del mateix formulari. El document no era de fàcil accés ni estava a disposició de tots els empleats en un canal oficial. Més aviat, els treballadors que volien sol·licitar una reducció de jornada es veien obligats a demanar-lo explícitament als seus superiors jeràrquics. Aquesta exigència, segons el sindicat, no era innocent. Creava deliberadament "una barrera burocràtica i dissuasiva" per als empleats, afegint un grau addicional de dificultat i una potencial font de conflicte que podia desincentivar molts d'ells d'exercir un dret legal. Aquesta estratègia, anomenada "dissuasió burocràtica" per alguns experts en relacions laborals, és una tàctica indirecta per limitar l'exercici de drets sense prohibir-los obertament. L'empresa no diu "no" al dret, sinó que estableix un procés intimidatori que molts treballadors renuncien a iniciar-lo.
A conseqüència de la infracció descrita com a falta greu, la Inspecció de Treball no s'ha limitat a imposar una sanció econòmica. Ha interposat un requisit formal a H&M, d'aplicació immediata, per tal de garantir que els treballadors puguin accedir "de manera correcta" al formulari necessari per sol·licitar les adaptacions de la seva jornada. Aquesta mesura correctiva obliga la companyia a revisar els seus protocols interns i a assegurar que els procediments per exercir drets laborals siguin transparents, accessibles i lliures de qualsevol mena de pressió o dissuasió.
La decisió s'emmarca en un context legal on els drets a la conciliació de la vida familiar i laboral han anat guanyant pes. La reducció de jornada per cura de fills, persones dependents o per formació és un instrument legal clau per a aquesta conciliació. L'actuació d'H&M, en intentar limitar-ne la durada de manera automàtica, anul·lava la necessària ponderació entre les necessitats del treballador i les de l'empresa que exigeix la llei, convertint un dret individual en un privilegi amb data de caducitat. La resolució de la Inspecció estableix un precedent important per a altres grans companyies, recordant-les que les fórmules genèriques i les barreres burocràtiques no poden ser utilitzades per erosionar drets fonamentals recollits en l'Estatut dels Treballadors.