Indra va obtenir un benefici net de 355,5 milions d'euros en els nou primers mesos de 2026, un 22% més que en el mateix període de l'any anterior, impulsada pel creixement dels seus negocis de defensa i espai. La companyia que presideix Ángel Simón va elevar els ingressos un 28,6%, fins als 4.644,7 milions d'euros, i va aconseguir una cartera de comandes rècord de 22.165 milions, un 133% més que el setembre de 2025.

Segons ha comunicat aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el resultat brut d'explotació (ebitda) va augmentar un 62,1%, fins als 657,4 milions d'euros, mentre que el resultat net d'explotació (ebit) va créixer un 42,4%, fins als 453,6 milions. El marge d'ebitda es va situar en el 14,2%, tres punts percentuals per sobre del registrat un any abans.

En termes orgànics, descomptant les adquisicions, les desinversions i l'efecte de les divises, la facturació va avançar un 16% interanual. El benefici net podria haver crescut un 64% sense l'impacte puntual derivat de l'increment de la valoració de la participació d'Indra en Tess Defence durant l'exercici anterior.

El negoci de defensa va duplicar pràcticament els seus ingressos, amb un avanç del 100,3%, fins als 1.408 milions d'euros. La contractació en aquesta divisió va augmentar un 79,8%, fins als 1.713 milions, impulsada principalment pel programa Eurofighter, que va aportar 489 milions, i els Programes Especials de Modernització (PEM), amb 206 milions.

Per la seva part, l'àrea d'espai va multiplicar per més de quatre la seva facturació, que es va disparar un 372,5%, fins als 286 milions d'euros. Aquest creixement va estar impulsat, en part, per la integració d'Hispasat i Hisdesat en el grup durant el primer trimestre de l'any.

La contractació en aquesta divisió va registrar un fort avanç, afavorida pel programa europeu de comunicacions per satèl·lit IRIS², adjudicat al consorci liderat per Hispasat, així com pel projecte de constel·lació Low LEO. Ambdues iniciatives van reforçar el negoci espacial com un dels principals motors de creixement de la companyia.

La resta de les divisions va presentar una evolució més moderada. Trànsit Aeri va elevar els seus ingressos un 22,8%, fins als 446 milions d'euros, mentre que Mobilitat va créixer un 2,3%, fins als 264 milions. Minsait, la divisió de tecnologies de la informació, va registrar un increment del 0,6%.

En conjunt, la contractació neta d'Indra va augmentar un 81,7% entre gener i setembre, fins als 8.085 milions d'euros, després de disparar-se un 139% en el tercer trimestre. La cartera de comandes va assolir així un nou màxim històric, amb 22.165 milions, enfront dels 9.512 milions comptabilitzats un any abans.

La companyia va tancar setembre amb una posició de caixa neta de 1.192,2 milions d'euros, enfront del deute net de 113,6 milions registrat en el mateix període de 2025. El flux de caixa lliure es va elevar fins als 1.691,7 milions, respecte dels 57,5 milions de l'exercici anterior, gràcies principalment als avançaments rebuts dels Programes Especials de Modernització del Ministeri de Defensa. Sense aquests avançaments, el deute net hauria ascendit a 451 milions d'euros, segons la informació facilitada per la companyia.

Per mercats geogràfics, Espanya va concentrar la major part dels ingressos, amb 2.675 milions d'euros, un 48,4% més. Amèrica va aportar 891 milions, amb un creixement del 21,3%, mentre que Europa va registrar 682 milions, un 9,9% menys. A Àsia, Orient Mitjà i Àfrica, la facturació va augmentar un 25,4%, fins als 397 milions.

Indra ha confirmat tots els seus objectius financers per al conjunt de 2026: superar els 7.000 milions d'euros d'ingressos en moneda local, assolir un ebit reportat superior als 700 milions i generar un flux de caixa lliure de més de 375 milions.

El conseller delegat, Josep Maria Recasens, ha destacat que els resultats del tercer trimestre confirmen la fortalesa del creixement del grup i el potencial de Defensa i Espai. La companyia preveu presentar al novembre el seu nou pla estratègic, amb el qual busca avançar cap a una organització més integrada, industrial i orientada al producte.