La tornada a l'activitat per als negocis hotelers no sembla gens fàcil per a aquells establiments de categories mitjanes i amb ubicacions que, o bé són en un lloc sense cap reclam turístic, o bé s'ubiquen a les zones costaneres amb una sobreoferta de places hoteleres i amb una demanda encara constreta. Únicament els hotels de les capitals de província i de ciutats amb molt atractiu turístic per al visitant saldaran 2022 amb un alt nivell d'ocupació que permeti sortejar un any en què els viatgers no van arribar fins al segon trimestre. A més, el 2023 s'iniciarà amb uns costos fixos disparats per la pressió inflacionista i el preu de l'energia, i amb un negre horitzó, el del venciment dels crèdits ICO sol·licitats durant la pandèmia amb un retorn a tres anys; que són uns quants, encara que posteriorment el termini es va ampliar a vuit anys.
Amb aquest rerefons, alguns hotelers han revisat els seus plans a futur. El nombre d'establiments amb llicència hotelera a la venda ha crescut un 13,6% l'últim any, amb dades a tancament d'octubre, i s'ha superat el miler d'anuncis, segons les dades del portal immobiliari Idealista. Fins a l'octubre, hi havia establiments hotelers en venda a totes les províncies espanyoles, tret d'en les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Les regions que concentren més nombre d'hotels en venda són totes costaneres, encapçalades per les Balears i Màlaga amb més de 90 establiments al mercat immobiliari, seguides per Alacant (72), Girona i Barcelona, ambdues per sobre de 60 immobles, i Las Palmas i Granada, fregant una cinquantena.
Les més perjudicades han estat quatre províncies que han vist duplicar la seva oferta: Múrcia, Conca i Navarra, que totes segueixen per sota de les 20 unitats en venda, mentre que a Jaén fins i tot s'ha multiplicat per tres i una vintena d'establiments lluu 'es ven'.
D'acord amb els pronòstics econòmics —elevada inflació, tipus d'interès a l'alça i zones geogràfiques com l'asiàtica amb encara restriccions sanitàries—, els experts apunten a la incertesa, la falta de relleu generacional i a algun interès comercial com les raons per a tanta oferta immobiliària hotelera.
Entre els aspectes favorables, es refereixen al fet que després d'un estiu en el qual el turisme s'havia recuperat amb una certa fortalesa, alguns propietaris es van animar a treure els seus productes al mercat, a la recerca de nous gestors que els poguessin rendibilitzar. El soci codirector de la divisió hotelera de Cushman & Wakefield a Espanya, Bruno Hallé, exposa que alguns propietaris treuen a la venda els seus hotels per temptejar com està el mercat i saber quina valoració tindrien els seus actius en cas d'haver de desprendre-se'n. No obstant això, pesen més altres temes no tan esperançadors.
Bruno Hallé constata que entre el 60% i el 70% dels hotels espanyols estan en mans de famílies empresàries avesades al sector. Després de "dos anys amb diversos confinaments per la pandèmia, el descens del turisme i la incertesa que hi ha sobre l'evolució de 2023, el sector no presenta cap atractiu per als joves i no hi ha relleu generacional perquè els successors no volen entrar en una activitat tan castigada i amb poques perspectives de rendibilitat", explica.
Destaca que, a més, bona part dels propietaris han hagut d'hipotecar-se o sol·licitar crèdits bancaris ICO que "cal tornar" i recorda que en els principals mesos de pandèmia prop d'un 60% dels establiments va haver de recórrer al finançament bancari; a diferents nivells, "ja que trobem des de les grans cadenes amb crèdits de 300 milions d'euros, fins als 200.000 o 300.000 euros d'hotels més petits".
La factura de l'Espanya buidada
Per ciutats, la informació que té Idealista situa Màlaga amb un augment interanual de l'oferta de compra del 28,2%, mentre que a Madrid puja un 27% fins als 47 anuncis. Cadis també s'ha disparat un 69,2% i fins i tot Terol ha vist créixer l'oferta un 55,6% fins als 14 hotels en venda.
"De l'ocupació d'un pont o d'un cap de setmana llarg, no es pot viure". Aquesta manifestació de Roche Murciano, president de la patronal hotelera de Terol, diu molt sobre quina és la realitat que viu l'Espanya buidada, on molts hotels són ara inviables. "Són un cúmul de circumstàncies que afecten un teixit d'establiments de tres estrelles i molts hostals i posades gestionades per famílies d'hotelers", explica president de l'Associació Provincial Terol Empresaris Turístics (TET). La seva experiència a la província avala la seva opinió: "Si els establiments no estan en llocs més turístics com Matarraña o Albarracín, s'enfronten a molts problemes", explica Murciano, que regenta l'hotel Mudayyan juntament amb la seva família, en el centre de la capital de Terol, i posseeix a més apartaments turístics a Albarracín.
La zona "té molts pobles sense un turisme arrelat i que, a més, ha perdut densitat de població", i els hotels no poden subsistir. Arrossegaven i suportaven els efectes del tancament per la covid i, ara que intentaven reprendre el negoci perquè havien reformat els establiments —convertint-los en hotels boutique—, no hi ha prou demanda per poder continuar, explica l'hoteler. En alguns casos, es tracta de propietats familiars que van iniciar el negoci, d'altres són els hereus de la gestió, i també n'hi ha altres que, sense relleu generacional, es posen a la venda perquè els seus propietaris o administradors han arribat a l'edat de jubilació.
La situació és tan delicada que "fins i tot els serveis rurals no funcionen", manifesta Murciano i explica com en alguns pobles els ajuntaments han recuperat cases antigues amb encant i les han restaurat per licitar la seva gestió com a ham per a noves famílies que arribin al poble i així mantenir altres serveis com l'escola. "Fins i tot aquestes solucions, que moltes vegades inclouen la gestió d'un petit hostal, estan desertes o en venda", es lamenta.
El sector hoteler, una activitat resilient
Malgrat tot, el soci codirector de Cuhsman, Bruno Hallé, valora la resiliència que té el sector hoteler espanyol davant dels entrebancs. S'ha demostrat, al seu entendre, en aquests últims anys. Admet que hi ha inversors disposats a comprar actius, principalment si es tracta d'establiments ben ubicats, ben condicionats, d'entre 60 i 70 places d'allotjament. "També existeixen els que són més professionals i la seva demanda està centrada en les grans ciutats i en hotels de més de cent habitacions", afegeix.
L'expert descarta que es malvengui per la pressió de la recerca de rendibilitat o d'una certa urgència per tenir liquiditat; "ni el 2020 amb tota la pressió de la covid, ni el 2021 amb poca demanda, s'ha venut a preus tirats o amb grans descomptes". "Tenim inversors que volen destinar recursos a l'hostaleria i hotelers molt aguerrits i resilients que no vendran sota preu", conclou.