Iberdrola ha anunciat aquest dimecres que ja ha recorregut el nou impost temporal impulsat pel govern d'Espanya que grava els denominats "beneficis caiguts del cel" a les companyies i snergéticas sobre l'activitat no regulada a Espanya. La companyia presidida per Ignacio Sánchez Galán ha xifrat l'impacte en 200 milions d'euros pels ingressos de 2022.
Així ha informat la companyia en la conferència amb analistes després de la presentació de resultats, pels quals l'elèctrica va batre rècord de beneficis (4.339 milions d'euros). Uns resultats impulsats per l'augment històric de les inversions i malgrat la caiguda del 19% dels guanys a Espanya, que la multinacional atribueix a "les mesures regulatòries i fiscals".
"Hem recorregut aquestes mesures per ser arbitràries i discriminatòries", ha explicat el director de serveis jurídics d'Iberdrola, Gerardo Codes, que ha insistit que la prestació és contrària al Dret europeu, i ha vaticinat que caldrà esperar 2024 per conèixer la resposta de la Justícia.
En concret, l'impost tindrà un impacte negatiu de 200 milions d'euros a comptabilitzar el 2023. Així consta en la presentació remesa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) amb motiu dels resultats anuals de la multinacional, que a l'últim exercici va batre els registres de 2021 i va guanyar 4.338,6 milions d'euros, un 11,7 % més, malgrat un retrocés del 19 % a Espanya que atribueix a mesures regulatòries i fiscals.
La patronal Aelec va recórrer l'impost dijous passat
L'anunci arriba després del recurs contenciós-administratiu presentat per la patronal d'empreses elèctriques Aelec (Iberdrola, Endesa i EDP) davant de l'Audiència Nacional dijous passat. Per a l'associació, es tracta d'un gravamen "discriminatori i injustificat" que "penalitza a un sector clau per impulsar el necessari canvi del model energètic". Així mateix, creu que és incoherent des del punt de vista fiscal perquè "grava ingressos que ja estaven topats i regulats per l'Administració Pública en 67 euros/megawatt hora (MWh)".
D'acord amb el manifestat en la vigília per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el primer pagament del gravamen energètic, el termini del qual va concloure dilluns passat i que serà complementat al setembre, va recaptar en total 817,4 milions d'euros. L'impost afectarà totes les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres que van facturar més de 1.000 milions el 2019, excepte aquelles l'activitat energètica de les quals no sigui la principal; així com a les productores de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament a Espanya.
La prestació patrimonial -col·loquialment anomenada impost- gravarà durant dos anys -2023 i 2024, amb referència als comptes de l'exercici anterior- les vendes amb un tipus de l'1,2 %, a excepció dels ingressos regulats i els procedents de fora d'Espanya. D'acord amb les primeres estimacions, el govern espanyol esperava ingressar uns 2.000 milions d'euros anuals amb aquest gravamen. Tanmateix, aquesta xifra es veuria rebaixada per les exempcions introduïdes en la tramitació parlamentària.