Iberdrola vol el control total d'Avangrid. La companyia que presideix Ignacio Sánchez Galán ha anunciat una oferta per adquirir el 18,4% de la seva filial nord-americana, de la qual té aproximadament un 81,6% del capital, a un preu de 34,25 dòlars per acció, la qual cosa suposarà un desemborsament de 2.486 milions de dòlars per a Iberdrola, uns 2.280 milions d'euros al canvi actual. El preu comporta un prima del 10% respecte del preu mitjà ponderat de la cotització dels últims 30 dies.
Segons ha informat l'empresa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'objectiu d'aquesta operació és enfortir la seva presència en el negoci de xarxes als Estats Units. Amb seu a Connecticut, Avangrid compta en l'actualitat amb 44.000 milions de dòlars en actius i operacions en 24 estats, i els seus principals negocis són les xarxes i les energies renovables.
Avangrid va obtenir el 2023 un benefici brut d'explotació (ebitda) ajustat de 2.430 milions de dòlars, davant els 2.246 milions de dòlars de l'any anterior. El seu negoci de xarxes compta amb uns 8.000 treballadors i posseeix i opera vuit empreses d'electricitat i gas natural, que presten serveis a més de 3,3 milions de clients a Nova York i Nova Anglaterra. Així mateix, a través del seu negoci d'energies renovables, Avangrid posseeix i opera una cartera d'instal·lacions de generació d'energia renovable en tot el país.
L'ensopegada d'Iberdrola als Estats Units amb PNM Resources
El passat 2 de gener, Avangrid va anunciar la seva intenció de resoldre el contracte de fusió subscrit amb la companyia nord-americana PNM Resources el 20 d'octubre del 2020, en no haver-se complert les condicions previstes per al tancament de l'operació en el termini establert.
El juny del 2023, la filial nord-americana d'Iberdrola i PNM Resources van acordar una nova pròrroga, fins el 31 de desembre del 2023, del seu acord de fusió, que hagués donat lloc a una de les principals elèctriques dels Estats Units, operació que li hagués suposat el desemborsament de 4.317,5 milions de dòlars (3.914 milions d'euros al canvi actual).
Però el regulador de l'estat de Nou Mèxic va rebutjar per unanimitat la proposta d'Avangrid, a l'entendre que comportava riscos, tot això en meitat del conegut "cas Villarejo" a Espanya. Després d'aquest revés Avangrid va acordar amb PNM una primera pròrroga en el seu acord de fusió i va presentar un recurs contra el vet del regulador de Nou Mèxic. Una vegada que va sortir d'Avangrid el seu llavors president, Robert Kump, Iberdrola buscava seguir endavant amb l'operació, mentre ambdues companyies portaven el seu cas a una nova audiència, que també va ser rebutjada pel Tribunal Suprem de l'estat de Nou Mèxic.