La indústria alimentària, amb grans marques en la seva gamma de productes, s’està adaptant a la demanda del consumidor que redueix la ingesta de carn i estan augmentant les fonts de proteïnes alternatives que es poden trobar als establiments d’alimentació. De fet, les vendes mundials d’aquests productes han passat de representar 21.000 milions de dòlars el 2017 a més de 27.000 milions el 2022. A Catalunya, això es tradueix amb un important pes de les grans marques en aquest segment incipient encara, però amb molt potencial de creixement, segons els experts, que consideren que és una tendència, no una moda passatgera. D’aquí que l’últim estudi realitzat sobre el sector evidenciï que el 70% del volum de vendes que es genera a Catalunya, un total de 269 milions d’euros, se l’ha embutxacat els fabricants d’alimentació, mentre que el 30% restants prové d’empreses i start-ups de nova creació que només es dediquen a produir aquest tipus d’aliments. No hi ha distinció entre els grans fabricants dependents de multinacionals europees, com Unilever, però prové especialment de les corporacions alimentàries catalanes -Noel, Salgot, La Selva, Espuña, Padesa, Audens Food, entre altres-.

En conjunt, les empreses que es dediquen a la proteïna alternativa són més d’un centenar i generen més de 900 llocs de treball, concreta l’informe El sector de la proteïna alternativa a Catalunya, elaborat per Acció, que radiografia per primera vegada aquest àmbit del sector alimentari a Catalunya. L’anàlisi contempla tant empreses dedicades exclusivament als productes basats en proteïna alternativa com d’altres del sector carni o lacti amb línies de producció vegetals, a banda de les especialitzades en ingredients per a la millora del sabor, l’aroma, la textura dels aliments o els suplements, entre altres. En el segment de fabricants exclusius de proteïna alternativa es troben Heura, Altervego, Real Deal Milk, Zyrcular, Vegetalia, Uovo, Terra Nostra, Midsona, Nova Meat, Sorribas, Grin Grin Foods, Let it V, o Libre Foods.

Val a dir, que el pes que tenen les grans marques pel que fa al volum d’ingressos no es correspon al que representen dins del teixit industrial sectorial, ja que només una de cada tres (32%) companyies és una gran corporació. Això fa que del gruix de persones ocupades també un 54,2% treballi a les grans empreses de més de 50 empleats, i un 22% desenvolupin les seves tasques en empreses joves, creades fa 10 o menys anys.

En concret, l’estudi determina que el 10% són start-ups, i un 68%, pimes. Destaca també que Barcelona i la seva àrea d’influència acumula l’assentament del teixit industrial, amb un 64% del total, i per tant una gran part de la facturació i el treball prové d’aquesta zona, el 82% i 83%, respectivament.

Pel que fa a les perspectives a futur del sector, tot apunta que hi haurà nous mercats que desperten la inquietud dels consumidors, més enllà d’Europa -amb Alemanya i el Regne Unit com a grans mercats de la demanda- o Amèrica del Nord. Per tant, les oportunitats de negoci que planteja l’àmbit de la proteïna alternativa per a les empreses catalanes abastarà el món. El document apunta que països com Singapur, Canadà, la Xina, Sud-àfrica, Austràlia, els Països Baixos o França estan experimentant canvis en les tendències dels consumidors que fan créixer la demanda d’aquests productes. I reconeix que del centenar d’empreses, un 70% exporten i un 54% ho fan de manera regular.

L’evolució del sector haurà d’afrontar diferents reptes en el mitjà termina. L’informe apunta a la necessitat d’impulsar el desenvolupament tecnològic perquè les empreses centrades en la proteïna alternativa puguin arribar a unes capacitats de producció equivalents a les d’alimentació tradicional. Aquestes innovacions també han de permetre explorar el procés de fermentació i cultiu de cèl·lules per obtenir aquests nous productes. Es fa esment també del repte que suposa per fer créixer el consum: el preu, que és més alt que el de la carn tradicional, per exemple, una circumstància que desincentiva el creixement de la demanda.