La presidenta de la Asociación de Empresas de Energía Eléctrica (Aelec), Marina Serrano, ha insistit a carregar la responsabilitat de l'apagada elèctrica del 28 d'abril de 2025 en la gestió de Red Eléctrica de España (REE) com a operador del sistema. En nom de les grans elèctriques, Serrano ha retret a l'operador del sistema que en aquella data es va registrar el nivell més baix de generació síncrona de tot l'any 2025. Davant aquesta circumstància, Red Eléctrica no va actuar ni va corregir de forma preventiva una vulnerabilitat estructural en el control de tensió que ja havia emès múltiples alertes prèvies, segons la responsable patronal.
En la seva compareixença davant la Comissió d'Investigació del Congrés dels Diputats sobre l'apagada del 28 d'abril de 2025, Serrano va subratllar que, paradoxalment, aquell dia "el sistema estava operant amb el menor nivell de generació síncrona de tot l'any" i va criticar que, davant una situació amb un risc ja anticipat, el gestor de la xarxa prengués la determinació d'operar amb uns recursos de suport síncrons extraordinàriament reduïts i mal distribuïts pel mapa nacional. A aquest respecte, va apuntar el cas concret de la zona sud d'Espanya, la qual operava amb una cobertura síncrona "especialment reduïda" i on es van acabar originant les primeres desconnexions en cadena.
En aquest sentit, la presidenta d'Aelec va recordar que el mateix operador del sistema havia estimat el dia anterior que requeria 10 grups síncrons per a una operació segura, però va acabar programant-ne nou per una indisponibilitat sobrevinguda d'última hora, segons informa Europa Press. "Els recursos existien i l'operador del sistema disposava de múltiples eines per actuar", va recalcar Serrano, argumentant que el debat real no ha de girar entorn de la falta de mitjans, sinó a si els instruments d'operació de Red Eléctrica "van ser emprats de forma adequada i amb l'anticipació necessària per gestionar uns riscos que no eren desconeguts".
Així mateix, la presidenta de la patronal de les grans elèctriques va assenyalar també les competències que la legislació atribueix a Red Eléctrica, atorgant-li en exclusiva a l'operador del sistema la visió integral de la xarxa i la funció d'adoptar les mesures oportunes en temps real. "En matèria de seguretat de subministrament i operació en temps real, correspon a l'operador del sistema avaluar les condicions de funcionament de la xarxa i adoptar les condicions necessàries", va dir al respecte.
Decisions errònies
A més, incidint més en aquesta responsabilitat de Red Eléctrica, Serrano va assegurar que les maniobres dutes a terme per l'operador del sistema en els minuts previs a l'apagada "van contribuir a incrementar les tensions i a consumir part de la limitada capacitat d'absorció de reactiva". "L'apagada del 28 d'abril no pot explicar-se com la conseqüència d'un únic incident puntual o d'una actuació aïllada", va afirmar Serrano, reiterant que va ser el desenllaç previsible d'un problema sistèmic de tensió que va assenyalar que l'operador coneixia per endavant i va haver de preveure amb més prudència en la seva programació de seguretat diària.
Per això, va insistir que les pertorbacions d'aquell matí es van transformar en la històrica apagada del sistema elèctric peninsular a causa de "l'existència prèvia d'una situació de fragilitat estructural" derivada d'una planificació que no va contemplar els marges necessaris per al risc real.
A més, la presidenta d'Aelec, de la qual formen part Iberdrola, Endesa o EDP España, va subratllar que "des del primer moment" les elèctriques "han col·laborat activament amb totes les investigacions", va considerar que el zero elèctric no es va originar de forma espontània el 28 d'abril de 2025, sinó que el sistema ja registrava "dificultats creixents per mantenir la tensió dins dels marges adequats d'operació" durant els anys, mesos i dies previs.
Igualment, va destacar que el nombre de desconnexions en instal·lacions de generació i demanda per sobretensió augmentava dràsticament en els últims temps, arribant a multiplicar-se "per quatre vegades i mitja" entre els anys 2021 i 2023. "No estem, per tant, davant d'esdeveniments aïllats, sinó davant d'un senyal objectiu", va advertir, recalcant que aquestes alertes es van repetir la setmana anterior al col·lapse generalitzat, amb desconnexions que van afectar infraestructures essencials de Repsol o d'Adif.
Serrano va estimar també que aquests successos no s'havien de tractar de manera aïllada, sinó com un indicador clar de "l'existència d'una vulnerabilitat estructural relacionada amb el control de tensió" de la qual el mateix operador ja alertava per l'esgotament de les seves eines. "L'anàlisi de l'apagada no pot limitar-se exclusivament als minuts o segons previs al col·lapse. Els grans incidents rares vegades apareixen sense un avís previ", va sentenciar en seu parlamentària.
Igualment, Serrano, qui va recordar que les empreses associades a Aelec van arribar a traslladar "reiteradament la seva preocupació" a l'operador del sistema quan els problemes de tensió es van agreujar seriosament a partir de les 10.30 hores, va posar també el focus sobre els límits regulatoris de tensió a Espanya, assenyalant que es tracta de l'únic país europeu que permet operar en règim ordinari línies de 400 quilovolts (kV) amb fins a 435 kV, cosa que deixa amb prou feines 5 kV de marge abans que saltin les proteccions automàtiques de les plantes.
Així mateix, va considerar que superar els 420 kV hauria de catalogar-se com una "situació excepcional que justifiqui l'adopció primerenca de mesures correctores". D'aquesta manera, recolzant-se en les simulacions realitzades amb posterioritat pel panell europeu d'experts d'Entso-E, Serrano va assegurar que comptar amb més marges de potència reactiva hauria permès mantenir fora de perill l'estabilitat del sistema elèctric "evitant el col·lapse".
Es recolza en els expedients
Respecte als expedients oberts per la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC), va recalcar que el mateix regulador ha assenyalat que "no impliquen que sigui causa i que puguin determinar que siguin causa del col·lapse, i per tant que siguin causa de l'apagada". Així, destacant que falta "un llarg procés" en les al·legacions per considerar que s'hagin produït "possibles infraccions" per les empreses, va assegurar que caldrà veure "en què esdevenen aquests expedients" que, com assenyala la mateixa CNMC, no impliquen "que siguin la causa de l'apagada i que existeixi, per tant, el nexe causal".
Igualment, Serrano va defensar que totes les centrals dels associats d'Aelec van actuar conforme a la normativa aplicable, complint estrictament el procediment d'operació (P.O.) 7.4 i la resta de les obligacions tècniques, i que no es van registrar trets intempestius ni incompliments dels llindars de tensió o freqüència. Així mateix, va subratllar que les limitacions tècniques de determinades tecnologies, com la nuclear, eren conegudes, comunicades i acceptades per l'operador del sistema des de fa dècades.