Foment del Treball ha qualificat "d'intolerable i inadmissible" el nivell d'inversió real executada per l'Estat a Catalunya. Segons la patronal, aquest incompliment reiterat està asfixiant l'economia catalana, deteriorant els serveis públics i frenant la competitivitat de les empreses. Les darreres xifres disponibles mostren que Catalunya va rebre durant el 2025 només 1.321 milions d'euros d'inversió estatal territorialitzada, el 8,6% del total executat a tots els territoris, una proporció que representa menys de la meitat del seu pes en el PIB estatal (19%) i també del seu pes demogràfic (17%).
La comparació amb altres territoris posa en relleu la magnitud del desequilibri. Mentre que Catalunya va rebre 1.321 milions, la Comunitat de Madrid en va obtenir 3.218, 2,4 vegades més. Foment subratlla que el problema no és la inversió que reben altres territoris, sinó la que sistemàticament deixa de rebre Catalunya malgrat la seva aportació decisiva a l'economia estatal.
Els càlculs de Foment evidencien que l'incompliment és estructural. Si es compara la inversió efectivament executada amb la consignació territorialitzada dels pressupostos de 2023, el grau de compliment va ser del 44,6% el 2023, del 61,2% el 2024 i del 57,4% el 2025. És a dir, fins i tot en els exercicis en què s'ha produït una certa millora en termes absoluts, l'Estat continua deixant sense executar una part molt significativa dels recursos compromesos amb Catalunya. La manca d'execució ha contribuït a generar un dèficit acumulat d'inversió en infraestructures a Catalunya de 49.543 milions d'euros entre els anys 2009 i 2025.
Aquest dèficit es tradueix en actuacions estratègiques pendents o executades amb una lentitud incompatible amb les necessitats econòmiques i socials del país. Foment detalla alguns dels projectes que queden per executar: més de 5.000 milions d'euros del Pla de Rodalies, prop de 3.200 milions en actuacions vinculades a l'aeroport del Prat, uns 900 milions en infraestructures hídriques i aproximadament 2.000 milions en el desenvolupament del corredor mediterrani. Aquesta situació, segons la patronal, perjudica la productivitat, incrementa els costos empresarials, dificulta la mobilitat quotidiana de milers de treballadors i resta atractiu a Catalunya com a destinació d'inversions i de nous projectes industrials.
Manca de capacitat tècnica
Foment alerta que una de les causes de l'incompliment és la insuficient dotació de personal tècnic i de mitjans de determinats organismes de l'Administració General de l'Estat a Catalunya. Un exemple és la necessitat de recórrer a encàrrecs de gestió perquè la Generalitat assumeixi la projecció i l'execució d'actuacions en carreteres estatals. Els compromisos anunciats per actuar a l'AP-7, l'N-260 i l'N-II al Maresme, amb una inversió global propera als 1.000 milions d'euros, encara no s'havien traduït, a juny de 2026, en les licitacions d'obra necessàries, segons el seguiment efectuat per Foment.
Una situació similar s'ha produït a Adif, que ha hagut de reforçar provisionalment els equips destinats a Catalunya amb personal procedent d'altres territoris per afrontar les crisis de Rodalies i coordinar el volum d'obres pendents. La reorganització dels equips responsables de projectes com la Sagrera, el desdoblament de l'R3 o el nus de Montcada evidencia que el problema no és únicament pressupostari, sinó també de capacitat administrativa, planificació i gestió.
Només a la Sagrera queden encara actuacions per licitar per un import aproximat de 1.200 milions d'euros, a les quals se sumen els més de 5.000 milions pendents del Pla de Rodalies. Davant d'aquesta situació, Foment exigeix al govern espanyol que adopti immediatament una de les dues alternatives: dotar els organismes estatals a Catalunya del personal tècnic, els recursos i la capacitat de gestió necessaris per executar les inversions compromeses, o bé transferir els recursos econòmics i la gestió de les actuacions a la Generalitat i a les administracions catalanes competents.
La patronal reclama també calendaris d'execució vinculants, mecanismes de seguiment públic i periòdic i l'assumpció de responsabilitats davant els incompliments. No és acceptable, argumenta, que les inversions compromeses quedin atrapades durant anys en processos administratius, projectes que no es liciten o actuacions que avancen a un ritme absolutament insuficient.
Foment del Treball urgeix el conjunt dels representants polítics catalans i espanyols a situar aquesta qüestió entre les màximes prioritats institucionals. Catalunya no necessita més anuncis ni noves promeses pressupostàries: necessita inversions executades, infraestructures en servei i terminis que es compleixin. La continuïtat d'aquest dèficit inversor, insisteix la patronal, és insostenible, intolerable i inacceptable per a una economia que aporta prop d'una cinquena part del PIB estatal. Per aquest motiu, Foment insta el Govern i el Parlament a bastir un acord majoritari entre les forces polítiques perquè tots els recursos pressupostats i no executats es traspassin a la Generalitat.