Cavas Marevia ha superat els dos últims anys unes vendes de més de 20 milions d'euros, que la consoliden com la principal embotelladora de cava valencià i, també, de fora de Catalunya. És propietat de les famílies de les germanes Hevia Ferrer, que van ser accionistes de Freixenet fins que, el 2018, van vendre la seva participació a l'alemanya Henkell.

El 2022, aquest embotellador de cava de Requena (València) va facturar 20,1 milions d'euros, un 18,9% més que els 16,9 milions de l'exercici anterior. Els beneficis es van situar en 2,39 milions d'euros.

Tot i que encara no han aprovat els comptes del 2023, el seu conseller executiu, Diego Jiménez Hevia, avança a ON ECONOMIA que l'any passat van incrementar la facturació al voltant del 2%. Subratlla que estan creixent gràcies al cava ecològic i a les exportacions, que han anat en augment any rere any, tret del 2020 per la pandèmia.

El Ministeri d'Agricultura va autoritzar el febrer passat la identificació 'Requena' a les etiquetes de les ampolles de la Denominació d'Origen Protegida (DOP) Cava que s'elaborin en aquest municipi valencià. Diego Jiménez indica que la utilització de 'Requena' com a subzona de la DOP Cava els servirà per a "un millor posicionament" dels productes d'aquest territori. Recorda que des del Consell Regulador se'ls va estar "prohibint" durant anys qualsevol menció a Requena a les etiquetes i que, en comptes d'això, se'ls va proposar 'Altos de Levante', quan "l'important és tenir noms que reflecteixin l'autenticitat, no invencions." Afegeix que "el consumidor que compra una ampolla de Marevia sap que ve de Requena, no d'un lloc anomenat Altos de Levante".

Diego Jiménez assegura que l'"avantatge" que els ha permès millorar les vendes no és el nom de Requena a les etiquetes, sinó la "qualitat" dels productes. Apunta que "és una zona més aviat d'interior, amb elevacions d'entre 600 i 900 metres, terres pobres, hiverns freds, baixa pluviometria, però vinyes amb reg". I subratlla que aquestes condicions fan que sigui "una zona ideal per elaborar-hi caves ecològics de qualitat, i amb el nom de Requena és el que volem posar en valor".

A més dels cellers, Marevia també disposa d'una planta de desalcoholització. Jiménez precisa que, si bé embotellen una petita part d'escumós 0,0%, que "no s'en pot dir cava", la facturació en aquest camp prové de donar servei a altres cellers que "s'estan aventurant" a treure referències de vi sense alcohol. Assenyala que és una categoria que, com en el cas de la cervesa, està creixent molt.

El rànquing del cava valencià

Amb molta diferència, Marevia és el primer productor de cava de Requena. Altres cellers coneguts d'aquesta subzona són Pago de Tharsys, amb una facturació el 2022 de 3,73 milions d'euros (7,8% més que l'exercici anterior); Chozas Carrascal, 2,75 milions (9,67% més), o Tantum Ergo, 2,28 milions (12,25% més).

Cavas Marevia és propietat al 100% de les famílies de les germanes Agustina, Montserrat i Carmen Hevia Ferrer des que, a finals del 2019, van comprar la participació al seu germà Enrique i als seus cosins Ferrer i Bonet, entre els quals hi ha José Luis Bonet, president d'honor de Freixenet.

Anteriorment, Cavas Marevia –denominada Unión Vinícola del Este (UVE) fins al 2022– era propietat de Caldiberia, una societat hòlding controlada pels expropietaris de Freixenet –les diverses branques Ferrer, Bonet i Hevia- i que es mantenia fora del perímetre del gran embotellador de cava. Després que els Hevia i part dels seus familiars van vendre la seva participació a Freixenet a l'alemanya Henkell, es van repartir els cellers que formaven part de Caldiberia: així, el negoci de Requena va ser per als Hevia; Vins Font, del Penedès, va passar a la família de José Ferrer; i Castelo de Medina, a la DOP Roda, a la de Pedro Bonet.

La família Hevia controla Cavas Marevia a través d'Hevia Gestión Corporativa SL. Als consells d'aquestes dues societats apareixen els tres germans Jiménez Hevia, incloent-hi Diego –el seu primer executiu, fill de Montserrat–, i els tres germans Hernández Hevia.