Europa vol guanyar autonomia en pagaments davant la dependència d'empreses internacionals com Visa i Mastercard, que concentren més del 60% dels pagaments amb targeta al continent i el 90% a escala mundial si s'exclou la Xina. Per aconseguir-ho, la banca europea ha impulsat el desenvolupament de noves infraestructures de pagament, des de l'euro digital i les stablecoins, fins a l'expansió dels pagaments instantanis inspirats en el model de Bizum.
La transformació ja està en marxa, però el sector financer considera que serà insuficient si Europa no avança cap a un veritable mercat únic. Durant una trobada financera aquest divendres, els principals bancs espanyols van coincidir a reclamar més integració regulatòria i financera —culminant la Unió Bancària i la Unió dels Mercats de Capitals— per eliminar les barreres que encara dificulten oferir els mateixos serveis de pagament a tota la Unió Europea.
El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va advertir que Europa "s'ha adonat que té una notable dependència de companyies i esquemes de pagament americans" en un moment en què el sector viu una profunda transformació impulsada pels pagaments instantanis, la tokenització i la intel·ligència artificial.
Com a exemple d'aquesta capacitat d'innovació europea, Gortázar va destacar l'èxit de Bizum, que ha transformat els pagaments entre particulars a Espanya en permetre transferències immediates amb un número de telèfon davant l'antic sistema de transferències entre comptes que podien tardar fins a 48 hores. "Espanya va saber fer aquest salt i ens ha donat una mica d'autonomia", va defensar, alhora que va recordar que països com Irlanda no ho van fer i ara tenen un neobanc que controla el 80% dels pagaments al país.
Bizum s'està expandint per Europa i ja permet l'enviament instantani de diners a Andorra, Portugal i Itàlia, però continuarà ampliant el seu abast tant a altres països com als comerços físics. "Continuem veient oportunitat en els pagaments internacionals perquè tarden molt i són cars, però la tecnologia ens permet fer-ho d'una altra manera".
El banquer creu que és important avançar per aquest camí i per això, la banca està treballant en el desenvolupament de la tokenització de dipòsits per fer els pagaments més ràpids, eficients i disponibles les 24 hores del dia, així com en iniciatives paneuropees. Entre elles va destacar Quvalis, la stablecoin impulsada per una trentena de bancs europeus vinculada a l'euro.
El CEO de CaixaBank considera que Europa arriba tard a aquesta transformació. "Honestament, hauríem d'haver començat fa cinc anys", però va defensar que l'euro digital —que s'espera per al 2029— pot convertir-se en l'element que articuli el nou ecosistema europeu de pagaments sempre que la seva implantació preservi l'estabilitat financera.
També en aquesta trobada, el Banc d'Espanya va defensar que l'euro digital "no és un projecte aïllat ni una iniciativa tecnològica més", sinó una peça essencial d'una transformació més àmplia destinada a garantir que els diners de banc central continuïn actuant com a "àncora de confiança" en un entorn cada vegada més digital. El governador, José Luis Escrivá, va subratllar a més que aquesta infraestructura facilitarà el desenvolupament de solucions privades innovadores sobre una base comuna i segura.
Aquesta mateixa setmana, en un altre fòrum financer, el conseller delegat de Banc Sabadell, Marc Armengol, també parlava de la necessitat de desenvolupar alternatives europees als grans sistemes de pagament i va advertir que les BigTech ja representen una amenaça per a part del negoci bancari, especialment en l'àmbit dels pagaments.
El banquer català considera que Apple Pay i altres moneders digitals "no pretenen convertir-se en bancs", però sí competir per controlar la forma en què els usuaris consumeixen serveis financers. "Juguen més la batalla de com el client consumirà serveis", va explicar.
Malgrat això suposen una amenaça i va defensar que la banca espanyola està reaccionant en la direcció adequada amb el desenvolupament de solucions com Bizum Pay, ja a punt de desplegar-se, que permetrà realitzar pagaments en comerços físics i que els usuaris comptin amb el seu propi wallet vinculat a les entitats espanyoles. Al seu parer, aquesta iniciativa permetrà a la banca posicionar-se en un terreny "més immune" enfront de l'avanç de les plataformes tecnològiques i reforçarà la capacitat de la indústria per competir per la relació directa amb el client.
La IA serà un aliat
En el fòrum de divendres, Santander i el BBVA van destacar com la intel·ligència artificial ajudarà Europa a guanyar independència. El conseller delegat de Santander, Héctor Grisi, va assegurar que el sector es troba davant "el canvi més gran des de la revolució industrial" i va anticipar una transformació radical dels pagaments mitjançant agents d'intel·ligència artificial capaços d'organitzar compres, viatges o reserves i executar automàticament les transaccions.
Per afrontar aquesta revolució tecnològica, Grisi va reclamar una regulació que permeti a Europa competir en igualtat de condicions amb els Estats Units i la Xina. "La quantitat d'inversió que es necessita és bestial", va afirmar, al·ludint al desenvolupament de centres de dades i noves infraestructures digitals.
En la mateixa línia, el president de BBVA, Carlos Torres, va comentar que la intel·ligència artificial "canvia les regles del joc" i representa una oportunitat perquè Europa recuperi competitivitat, i va advertir que el continent no pot permetre's quedar-se enrere en la seva adopció. Al seu parer, més que desenvolupar la tecnologia, el repte europeu consisteix a accelerar la seva implantació en empreses i entitats financeres mitjançant un marc regulatori més simple que afavoreixi la innovació i permeti oferir millors serveis als clients.