La companyia Estabanell ha signat un acord de finançament amb Triodos Bank i l’Institut Català de Finances (ICF) per un import total de 22 milions d’euros; uns recursos que destinarà al desplegament de 16 parcs solars a Catalunya. L’operació s’estructura com un préstec sindicat amb un import total de deute de 22 milions d’euros, 15 milions dels quals els finança Triodos Bank i la resta l'ICF.

Els recursos es destinaran a desplegar noves instal·lacions de generació fotovoltaica en propietat d'Estabanell, principalment a Catalunya. L’objectiu del grup és desplegar nova capacitat renovable amb impacte directe en el territori amb una capacitat conjunta de 62,8 MWp, segons ha informat en un comunicat. De fet, entre els parcs solars que entraran en funcionament al llarg de 2027 s’inclouen els de Fonollosa, el Catllar, Manlleu, Moià, així com altres instal·lacions fora de Catalunya que formen part del pla global de desenvolupament renovable del grup.

D’una banda, aquesta nova capacitat permetrà a Estabanell reforçar un dels eixos estratègics de la companyia -la generació d’energies renovables- impulsant un sistema energètic més net i sostenible i avançant en la descarbonització de l’economia; i, de l’altra, millorar el preu de l’energia per a la seva cartera de clients.

La major part de les noves estructures es desenvoluparan de la mà de la filial d’enginyeria del grup especialitzada en generació fotovoltaica, Estabanell Innover. La previsió és que aquestes noves instal·lacions de generació renovable estiguin operatives abans del 30 de juny de 2027.

La directora general d’Estabanell, Teresa Roig, destaca que “aquest acord de finançament marca un punt d’inflexió en la nostra capacitat de generar energia renovable pròpia i ens permet avançar cap a un model energètic més sostenible, arrelat al territori i orientat a garantir un subministrament net i competitiu per als nostres clients”. Segons Roig, “la confiança de Triodos Bank i de l’ICF reforça la solidesa del nostre model i el rigor amb què abordem cada projecte”.

En paraules de Miguel Ángel Amores, responsable d’Energies Renovables i Tecnologies Ambientals de Triodos Bank, “aquest finançament reflecteix com la banca pot continuar donant suport a la transició energètica i reduir la dependència dels combustibles fòssils amb estructures sòlides que combinen diversificació, ingressos estables mitjançant PPA a llarg termini i el suport total d’una empresa amb una gran trajectòria energètica com Estabanell".

La consellera delegada de l’ICF, Vanessa Servera, afirma que “la sostenibilitat és un dels eixos estratègics de finançament de la banca pública de promoció i projectes ambiciosos com el d’Estabanell contribueixen a fomentar la transició energètica de les empreses i del conjunt de la societat i impulsen un futur més sostenible”.

Ara per ara, la companyia amb seu a Granollers, ha desenvolupat la seva activitat de generació a través de sis petites centrals hidràuliques centenàries situades a les comarques d’Osona i el Ripollès. També disposa de diferents projectes fotovoltaics. En concret, una planta fotovoltaica pròpia en funcionament des del 2023, Cañada de Lentisco, ubicada al municipi murcià de Caravaca de la Cruz, operativa des del 23 de febrer de 2023. Més d’una vintena de projectes fotovoltaics a Catalunya, que situen la companyia amb seu al país que més instal·lacions impulsa en territori català, i dos projectes més de generació fotovoltaica a l’Aragó i un a Andalusia. 

El negoci de les renovables

El passat mes de febrer, Estabanell va informar que el grup feia un pas endavant en l’impuls de les energies renovables i incorpora l’energia eòlica sobre terreny a la seva cartera de renovables, amb projectes de petita escala -d’1 a 3 aerogeneradors-, coherent amb el model propi de generació de renovables distribuït en el territori i dimensionat al consum de les zones properes. Aquesta nova línia de generació respon a un dels eixos estratègics de la companyia: impulsar energies renovables de proximitat, que contribueixen a la transició energètica, la descarbonització i la progressiva desnuclearització del consum i de l’economia, aprofitant la infraestructura de distribució elèctrica existent i minimitzant les pèrdues per transport.