Ernestina Torelló Llopart, de 83 anys, és la primera dona que presideix el Cercle del Liceu, l’elitista club social de la Rambla amb prop de dos segles d’història que no va admetre dones com a sòcies fins fa només 25 anys. A sobre, ha destacat en un món tradicionalment masculí com la vitivinicultura, en liderar Torelló, un dels fundadors de Corpinnat, que reuneix elaboradors d’escumosos de qualitat que van abandonar la Denominació d’Origen Cava. El Govern de la Generalitat li va atorgar l’abril passat la Creu de Sant Jordi.
En una conversa amb ON ECONOMIA, Ernestina precisa que representa la 21a generació de la família propietària de Can Martí, que en realitat són dues masies medievals –Can Martí de Dalt i Can Martí de Baix– situades al mig d’una explotació de vinya del municipi de Gelida (Alt Penedès). Els seus dos fills, Paco i Toni de la Rosa Torelló, són la 22a generació i els seus sis nets, tres nois i tres noies, la 23a, però cap d’aquests últims s’ha incorporat encara a l’empresa familiar.
Aquesta nissaga està arrelada a Can Martí des de 1.395, com ho acredita un pergamí de compra de la finca. En aquests 631 anys, han anat canviant els cognoms de la família –dels inicials Miquel i Martí als més recents Mir, Llopart i Torelló– amb cada pubilla. Ernestina assenyala que, en els temps que no existia el Registre de la Propietat, cada vegada que una dona heretava la finca, s’havia de deixar constància per escrit –“i jurar sobre els quatre evangelis, perquè no n’hi ha prou amb un!”– qui era l’heretera. I a Can Martí hi ha hagut unes quantes pubilles.
En la història de la família destaquen noms com els de Marc Mir Capella (1851-1903), besavi de l’Ernestina, que va liderar la lluita contra la fil·loxera. Era un pèrit agrònom, autor de diverses obres i escrits sobre la vinya, molt viatjat, que va importar ceps americans resistents a la plaga. Formava part d’un grup de viticultors coneguts com “els set savis de Grècia”, que van tenir un paper clau en l’erradicació de la fil·loxera. Era l’hereu de Can Guineu, una masia de Sant Sadurní d’Anoia, que va ser alcalde d’aquesta ciutat (1881-1883) i diputat provincial pel Partit Conservador. Un carrer de Sant Sadurní porta el seu nom. Ernestina apunta que criteris de conreu que descrivia en la seva obra s’estan aplicant en l’actualitat per la seva sostenibilitat.
Però el més destacat va ser el seu pare, Francesc Torelló Casanovas (mort el 1997), que es va casar amb Josefa Llopart Mir, pubilla de Can Martí. Era un emprenedor, nascut en una família de sastres i músics de Sant Sadurní, amic de Pau Casals. Ernestina explica que el seu pare es va adonar que, de pagès, no es podia viure i, el 1951, va transformar una empresa agrícola –que venia vi a granel, a banda de cereals i llegums– en una altra d’industrial. Aquell any van fer la primera verema de vi escumós. Precisament, el 2025 van llançar l’edició especial Torelló 75, per commemorar els 75 anys del seu primer escumós, que no comercialitzen com a cava perquè, el 2018, van decidir sortir d’aquesta denominació d’origen per formar part de la marca conjunta Corpinnat. Els seus cellers tenen una normativa més estricta que la de la DO Cava, motiu pel qual argumenten que els seus elaborats són de millor qualitat.
Juan Antonio Samaranch i Francesc Torelló “semblaven la parella de la Guàrdia Civil perquè sempre anaven junts”
Francesc Torelló Casanovas era amic íntim, a més de familiar, de Juan Antonio Samaranch Torelló (1920-2010), que va ser president del Comitè Olímpic Internacional. Ernestina precisa que Samaranch era cosí de la seva àvia paterna –de la mare de Francesc Torelló–, però, com que aquests eren gairebé de la mateixa edat, eren com germans: “Semblaven la parella de la Guàrdia Civil perquè sempre anaven junts. Es deia que el meu pare li guardava tots els secrets perquè eren molt, molt, molt amics”. Samaranch va ajudar Torelló en l’expansió internacional del celler, i Torelló es va implicar en el món de l’esport, del qual en va ser directiu de la Federació Espanyola d’Hoquei. Els dos fills de Samaranch, Juan Antonio i María Teresa ‘Mo’ Samaranch Salisachs encara mantenen la relació amb els Torelló i han visitat Can Martí.
Francesc Torelló i Josefa Llopart van tenir tres fills, però només Ernestina va continuar en el negoci del vi i l'escumós. Una germana va morir quan era jove i un germà va optar per altres activitats tot i que, durant un temps, també es va dedicar a l’empresa familiar.
Ernestina Torelló es va llicenciar en Dret. En realitat, va compaginar la carrera amb l’empresa i la família perquè, quan estava a segon curs, es va casar amb l’economista mallorquí Lluís de la Rosa (que va morir el març de 2025 als 88 anys) i, a tercer curs, ja era mare. Del seu espòs, Ernestina explica que va venir a Barcelona per la carrera “i després ja s’hi va quedar, com tants mallorquins”. Va muntar despatx d’economistes. Els seus dos fills, Paco (nascut el 1964) i Toni de la Rosa Torelló (1969) estan ara al capdavant de Torelló, però, prèviament es van formar en altres companyies. El gran va estudiar Economia i Enologia i, el segon, Dret, si bé s’ocupa de l’àrea de màrqueting.
Dels sis nets de l’última generació, n’hi ha que encara estudien i altres que ja treballen, però no a l’empresa familiar. Com estableixen els seus estatuts, perquè un membre de la família s’incorpori a Torelló abans haurà de titular-se en una carrera, dominar l’anglès... i haver treballat en una altra companyia. “Han de saber que és el carrer. No poden estar entre cotó fluix perquè són de casa”, diu Ernestina, que està convençuda que, dels seus sis nets, “dos o tres” acabaran a Torelló.
Ernestina s’ha estrenat aquest juliol com a presidenta del Cercle del Liceu, un club social fundat per la burgesia barcelonina el 1847, el més antic de l’Estat, situat al costat del Liceu però independent d’aquesta institució operística. De fet, n’era la vicepresidenta primera des de feia quatre anys. Destaca l’obra del president sortint, Francisco Gaudier, que ha situat el Cercle en una situació “extraordinària” –“no hi ha ni una bombeta fosa i mira que hi ha làmpades”, diu de broma–, amb 1.060 socis, un 30% dones.
És la primera dona que presideix el Cercle del Liceu, que fins al 2021 no va acceptar dones sòcies perquè, amb anterioritat, només se les permetia l’accés com a consorts o filles de socis masculins. Una campanya, en la qual es va implicar la diva Montserrat Caballé, va aconseguir canviar-ho.
Que presideixi el Cercle del Liceu no impedeix que sigui sòcia de l’altre gran club social de la ciutat, el Círculo Ecuestre, fundat el 1856, nou anys després. El seu pare, Francesc Torelló, ja era soci de les dues entitats. Ernestina assegura que no es fan la competència. Defineix l’Eqüestre com més polític, i el Cercle del Liceu, com més cultural.
L’abril passat, el Govern va distingir Ernestina Torelló amb una Creu de Sant Jordi per “la seva trajectòria empresarial vinculada al sector vitivinícola i la seva contribució a la projecció i el prestigi dels vins escumosos del país”. La nota de la Generalitat també recalcava la seva aposta per “la qualitat, la innovació, la sostenibilitat i la projecció internacional” dels vins i escumosos Torelló.