EOS-X Space i Halo Space competeixen per ser la primera companyia espanyola en portar turistes a l'estratosfera. De moment, la seva cursa ha arribat als jutjats del mercantil de Madrid, que dirimiran les acusacions que s'han creuat.

La companyia EOS-X Space s'ha querellat contra Halo Space i la consultora Arthur D. Little (ADL) per un presumpte delicte de "revelació de secrets d'empresa i corrupció en els negocis", segons informa l'agència EFE citant fonts del despatx d'advocats Cremades & Calvo Sotelo. Entre els querellats apareix Carlos Mira, director general d'Halo i d'ADL, la consultora que prèviament va assessorar EOS-X Space en el calendari per posar en òrbita als futurs turistes espacials.

Segons s'apunta a la querella, pendent encara de la decisió del jutge de si l'admet o no a tràmit, EOS-X va contractar a ADL el 2019 perquè l'acompanyés en la direcció del projecte i, per aquesta raó, van firmar contractes subjectes a clàusules de confidencialitat. Un any i mig després, ADL es va separar i va constituir HALO Space, de la qual en controla el 100% del capital, amb el mateix objecte d'EOS-X: enviar turistes a l'espai mitjançant un sistema de càpsula pressuritzada amb globus d'heli. EOS-X considera que HALO "es va aprofitar" d'informació tècnica i empresarial per posar en marxa el seu projecte.

Al capdavant d'EOS-X hi ha Kemel Kharbachi, empresari establert durant molts anys a Mallorca, on va impulsar Àgora Next, un fòrum sobre turisme ja desaparegut.

Mitjançant una nota recollida per EFE, HALO va informar aquest diumenge que, de moment, no ha rebut cap notificació de demanda per presumpta revelació de secrets i que està disposada de defensar-se de "falses acusacions". Afegeixen que "mai no han tingut cap relació contractual" amb EOS-X Space, i que el seu és un projecte amb desenvolupament propi basat en tecnologies aeroespacials ja existents.

Indiquen que la consultora ADL va presentar una demanda contra EOS-X el setembre de 2021, per suposada utilització del seu logotip quan ja no estaven en el projecte, que també està pendent de ser admès a tràmit. Afegeixen que la relació amb EOS-X va acabar en maig de 2021 "de manera unilateral mitjançant un burofax". Les dues companyies s'acusen de la ruptura.

EOS-X planeja enviar els seus primers turistes a l'estratosfera a finals de 2024. El viatge duraria unes sis hores. Per la seva part, HALO va realitzar el desembre passat el seu primer vol experimental a l'Índia.

A diferència dels projectes de turisme espacial de Richard Branson (Virgin Orbit, en fallida), Elon Musk (SpaceX) i Jeff Bezos (Blue Origin), les dues companyies espanyoles planegen experiències molt més econòmiques. Els seus vols arribarien a uns 40 quilòmetres sobre el nivell del mar, una distància que permet comprovar la curvatura de la terra.