Endesa ultima el pla d’inversions triennal (2021-2023) per a la ciutat de Barcelona, amb un recursos destinats del voltant dels 150 milions d’euros, que aquest any té, entre altres eixos, la posada en marxa progressiva de dues noves subestacions, als barris del Raval i de la Marina del Prat Vermell. Aquestes infraestructures s’inclouen en el seguit d’actuacions que la companyia elèctrica durà a terme el 2023, per un valor de 46 milions d’euros, en el conjunt dels deu districtes de la capital catalana. El pla triennal contempla tanmateix altres actuacions encaminades a l’automatització i la digitalització de la xarxa, malgrat que enguany el pes específic de la inversió es destinarà a la millora dels centres de transformació per reforçar la capacitat i el servei de la xarxa elèctrica d’alta, mitjana i baixa tensió de la ciutat.
La companyia disposarà de 26 subestacions quan entrin en ple funcionament la de la Marina del Prat Vermell -centre de Zona Franca- i la del Raval -centre de Valldonzella-, que té la característica de què és una infraestructura soterrada a la plaça Terenci Moix, cosa que permet que l’espai urbà s’hagi transformat en una pista de basquet per al barri. Actualment, Endesa té 4 subestacions soterrades a Barcelona. L’actual xarxa de 24 centres, que està estesa per la ciutat i algunes de les poblacions adjacents, permet arribar a uns 900.000 punts de subministrament, per mitjà de 7.000 quilòmetres de línies, gairebé la quarta part dels 4,2 milions de connexions existents a tot Catalunya.
La construcció d’aquestes dues noves infraestructures respon a condicionants diferents. Per una banda, el centre de Valldonzella reforça la interconnexió de la xarxa amb les subestacions de Mata -al Paral·lel-, Vilanova -a l’Arc de Triomf- i Urgell -a l’Escola Industrial-. Mentre que, la nova de Marina del Prat Vermell, completarà la del carrer Motors, però alhora reforçarà els subministraments a la zona del port de Barcelona que ara s’han de cobrir, en part, des de les instal·lacions de l’avinguda Paral·lel.
El responsable de l’àrea de distribució d’Endesa a Barcelona, Marcos Lalueza, explica que enguany es duran a terme diverses actuacions també en mitjana tensió amb la renovació de 610 centres de transformació -el 40% del total estarà digitalitzat a finals d’any- i s’estendran 10 nous quilòmetres de línies. En el capítol de la digitalització, és previst telecomandar 321 centres de transformació i acabar el 2023 amb el 74% dels centres de transformació sensoritzats. Actualment, el percentatge és del 64%. També es preveu tenir automatitzades el 40% de les instal·lacions a finals d’any, dins del pla de millores iniciat el 2016 i que situa la ciutat de Barcelona per sobre d ela mitjana estatal, que és d’un 25%.
“La xarxa és i ha de ser dinàmica”, concreta Lalueza, i “s’ha d’adaptar a les necessitats de la ciutat”, per això la companyia acompanya a l’Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament de les noves àrees urbanes. Per tant, a les subestacions de Valldonzella i Marina del Prat Vermell, en els propers anys es planificarà el desenvolupament de nous centres a la zona nord del districte del 22@ i a La Sagrera-Sant Andreu. La finalitat: respondre a l’increment de demanda que pugui produir-se.
Projecte pilot a Barcelona
Des de Barcelona, i per a tot el grup Enel, la companyia Endesa està desenvolupant diversos projectes per a fer la xarxa més dinàmica per mitjà de la digitalització. Es tracta de les xarxes intel·ligents smart grids, per poder gestionar els nous usos energètics, com són la generació distribuïda, l’autoconsum o la mobilitat elèctrica. Això es fa, ara mateix, amb la posada en marxa d’un pla pilot a la ciutat de Barcelona que, a través de la informació que es rebrà per mitjà dels sensors instal·lats a la xarxa de baixa tensió -és a dir, als punts de subministrament- no només es podran gestionar amb més facilitats les incidències -reduint-ne el nombre i el temps de resolució-, sinó també reunir informació sobre els fluxos energètics. “Quan més autoconsum tinguem instal·lat a les ciutats i municipis, més dinàmica serà la xarxa, perquè la generació d’energia no només va en una sola direcció”, manifesta Lalueza. “Els fluxos de l’energia han canviat i ens obliga a fer una gestió cada vegada més dinàmica de la xarxa i quanta més informació tinguem, més fàcil serà”, afegeix.